Lauro Rossi

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLauro Rossi
Lauro Rossi by Zéphyrin Belliard.jpg
Lauro Rossi per Zéphyrin Belliard
Dades biogràfiques
Naixement 27 de febrer de 1810
Macerata prov. Marques
Mort 5 de maig de 1885(1885-05-05) (als 75 anys)
Cremona, Llombardia
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Activitat professional
Ocupació Compositor
Ocupador Conservatori de Milà
Gènere Òpera i música clàssica
Estil Romanticisme
Modifica dades a Wikidata

Lauro Rossi (Macerata, Marques, 19 de febrer de 1810 - Cremona, 5 de maig de 1885) fou un compositor italià.

Fou deixeble de Girolamo Crescentini, Giovanni Furno i Nicola Zingarelli a Nàpols, i el 1832 aconseguí la plaça de director d'orquestra del teatro Della Valle, de Roma, en el que hi va romandre fins al 1835, en què passà a Mèxic al front d'una companyia d'òpera, visitant els Estats Units i després Cuba on donà una tanda de lliçons tenint entre els seus alumnes a Adolfo de Quesada,.[1]

El 1844 retornà a Itàlia i el 1850 fou nomenat director del Conservatori de Milà on tingué alumnes com Floridia[2] o Frontini.[3]

Òperes[modifica]

  • Le contesse villane (1829) revisada com La villana contessa i Le principesse villane, (1830)
  • Costanza e Oringaldo (1830)
  • La sposa al lotto (1831)
  • La casa in vendita, ovvero II casino di campagna (1831)
  • La scommessa di matrimonio (1831)
  • Baldovino, tiranno di Spoleto (1832)
  • II maestro di scuola (1832)
  • II disertore svizzero, ovvero La nostalgia (1832)
  • Le fucine di Bergen (1833)
  • La casa disabitata, ovvero Don Eustachio di campagna (1834), revisada com I falsi monetari (1844 )
  • Amelia, ovvero Otto anni di costanza (1834)
  • Leocadia (1835)
  • Giovanna Shore (1836)
  • II borgomastro di Schiedam (1844)
  • Dottor Bobolo, ovvero La fiera (1845)
  • Cellini a Parigi (1845)
  • Azema di Granata, ovvero Gli Abencerragi ed i Zegrini (1846).
  • La figlia di Figaro (1846)
  • Blanca Contarini (1847)
  • Il domino nero (1849) enregistrada en CD.
  • Le Sabine (1852)
  • L'alchimista (1853)
  • La sirena (1855)
  • Lo zingaro rivale (1867)
  • Il maestro e la cantante (1867)
  • Gli artisti alla fiera (1868)
  • La contessa di Mons (1874)
  • Cleopatra, (Torí, 5 de març de 1876) enregistrada en CD.
  • Biorn (1877)

A més, va compondre, l'oratori Saül, elegies a la mort de Vicenzo Bellini de Saverio Mercadante; cantates, una missa, sis fugues per a quartet de corda, melodies per a exercicis de vocalització, et...

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lauro Rossi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 48, pàg. 999 (ISBN 84-239-4548-0)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 440. (ISBN 84-7291-227-2)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 24, pàg. 1377 (ISBN 84-239-4524-3)