Lavrentievita
 Lavrentievita | |
|---|---|
 Lavrentievita (agregats grocs o ocres) i cinabri (vermell o granat) | |
| Fórmula química | Hg2+₃S₂(Cl,Br)₂ |
| Localitat tipus | Kadyrel' Hg occurrence (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FC.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FC.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/F.14 |
| Dana | 10.3.4.1 |
| Heys | 6.5.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,94(2) Å; b = 5,194(7) Å; c = 18,33(4) Å; β = 92,44(8)° |
| Color | incolor a groc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-020 |
| Símbol | Lvr |
| Referències | [1] |
La lavrentievita és un mineral que forma sèrie amb l'arzakita. Fou anomenat així per V.I. Vasil'ev, N.A. Pal'chik, i O.K. Grechishchev l'any 1984 en honor de Mikhail Alekseevitx Lavrent’ev, un matemàtic i hidrodinamista de l'Institut d'Hidrodinàmica de Novosibirsk, Rússia, que fou fundador de l'Acadèmia Siberiana de la Ciència. La lavrentievita és polimorfa de la corderoïta i la kenhsuïta.
Característiques[modifica]
La lavrentievita és un mineral de fórmula química Hg2+₃S₂(Cl,Br)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El mineral tipus es conserva al Museu Geològic de Sibèria Central, a Novosibirsk.
Formació i jaciments[modifica]
A la seva localitat tipus, el mineral formava intercreixements complexos amb arzakita, de fins a 0,2 mil·límetres. A més a més, es trobava associat a quars, mercuri natiu, caolinita, eglestonita, corderoïota, cinabri i calomelans. El context geològic on fou trobat era la zona d'oxidació d'un dipòsit hidrotermal[2] amb presència de mercuri.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Lavrentievite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
- ↑ «Lavrentievite Mineral Data». Webmineral, anglès. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Lavrentievita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 17 juny 2020].