Lawrence Roberts

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLawrence Roberts
Larry Roberts.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Lawrence G. Roberts Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 desembre 1937 Modifica el valor a Wikidata
Westport (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 2018 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Redwood City (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Executiu en cap
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut de Tecnologia de Massachusetts . Philosophiæ doctor (–1963) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiPeter Elias Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballEnginyeria i ciències de la computació Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInformàtic i director de tecnologia Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLaboratori Lincoln Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis

Lloc webpacket.cc Modifica el valor a Wikidata

Lawrence Roberts (Wesport, Connecticut, Estats Units, 21 de desembre de 1937 - Redwood City,Califòrnia, 26 de desembre de 2018)[1] és un científic estatunidenc, considerat un dels pares d'internet.[2]

Biografia[modifica]

Nascut el 1937 a Connecticut,[1] estat nord-americà de Nova Anglaterra, fill d'Elliott i Elizabeth Roberts, tots dos doctors en química. Doctorat per l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT),[3] el 1967 entrà a treballar a l'Agència d'Investigacions de Projectes Avançats de Defensa (DARPA) en la qual col·laborà amb Robert Kahn i Vinton Cerf en la creació de l'ARPANET, la primera xarxa de commutació de paquets.[4][5] Quan Robert Tay es enviat a la guerra del Vietnam l'any 1969, Lawrence Robert es converteix en director de l'IPTO. Llança un important projecte d'investigació, l'Augmentation Research Center dirigit per Douglas Engelbart i contribueix a la posada en marxa del segon nus d'Arpanet. Al juliol de 1972, desenvolupa la primera aplicació que permet llistar, llegir de manera selectiva, arxivar, respondre o seguir un e-mail i així millora les possibilitats obertes per Raymond Tomlison. Des de llavors, la missatgeria electrònica no deixarà de créixer, per esdevenir la principal utilització de la xarxa de les xarxes al començament del segle XXI.

Màxim executiu de Telenet,[6] la primera operadora de dades a través de commutació de paquets, va desenvolupar el protocol X25 en el qual es basaria la xarxa europea EUNet.

Va dirigir a continuació DHL, NetExpress i ATM Systems, després Packetcom, una companyia que concep tecnologies avançades per Internet.[7]

El 2002 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica juntament amb Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Katie Hafner. «Lawrence Roberts, Who Helped Design Internet's Precursor, Dies at 81» (en anglès). The New York Times, 30-12-2018.
  2. WSJ.com, John DodgeSpecial to «Draper Prize Honors Four 'Fathers of the Internet'» (en anglès). Wall Street Journal, 13-02-2001. ISSN: 0099-9660.
  3. «Machine Perception of Three-Dimensional Solids».
  4. Feder, Barnaby J. «Donald W. Davies, 75, Dies; Helped Refine Data Networks» (en anglès). The New York Times, 04-06-2000. ISSN: 0362-4331.
  5. Gillies, James M.; Gillies, James; Gillies, James and Cailliau Robert; Cailliau, R. How the Web was Born: The Story of the World Wide Web (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-286207-5. 
  6. «Bloomberg - Are you a robot?». [Consulta: 5 gener 2020].
  7. White, Bobby «Its Creators Call Internet Outdated, Offer Remedies» (en anglès). Wall Street Journal, 03-10-2007. ISSN: 0099-9660.