Lázaro Núñez Robres
Lázaro Núñez Robres (Almansa, 1 de juny de 1827 - 1896 [1] o posterior) fou un compositor espanyol.
Estudià el batxillerat a Madrid i després Dret a València però, sentint-se atret per la música, ingressà en el Conservatori de la Cort, on tingué per mestres en Ramon Carnicer, en Pedro Albéniz i en Baltasar Saldoni.
El 1858 estrenà la seva primera sarsuela, El alférez, amb cants del cèlebre poeta Gustavo Adolfo Bécquer. A aquesta li seguiren:
- Un sobrino;
Tal para cual;
El primer vuelo de un pollo (1861);
Don Carnaval y Doña Cuaresma;
El sargento Lozano;
Por un paraguas, totes estrenades amb èxit.
El mestre Nuñez Robres fou també director d'orquestra del Teatro Español de Madrid i del Circo Price, pels qui va compondre moltes peces de circumstàncies. Se li deuen nombroses composicions per a piano, cançons populars, entre les quals Cimarroncita, amb lletra de Manuel del Palacio, que assolí extraordinària popularitat, així com les titulades Recuerdos de mi patria i Una tarde en Lavapiés.
Finalment publicà una col·lecció de cants espanyols, recollits, ordenats i arranjats per a piano, que titulà La música del pueblo (Madrid, 1869), a la qual posà un pròleg molt erudit.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración. Madrid: Carlos Bailly-Bailliere, 1897, p. 241.
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 39, pàg. 150 (ISBN 84-239-4539-1)
