Le Ballon rouge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLe Ballon rouge
Red (63310221).jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlbert Lamorisse Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlbert Lamorisse Modifica el valor a Wikidata
GuióAlbert Lamorisse Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMaurice Le Roux Modifica el valor a Wikidata
FotografiaEdmond Séchan Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePierre Gillette Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorIlya Lopert Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1956 Modifica el valor a Wikidata
Durada34 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula de fantasia i pel·lícula infantil Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc webjanusfilms.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0048980 Filmaffinity: 995259 Allocine: 131 Rottentomatoes: m/red_balloon Allmovie: v40656 TCM: 344209 TV.com: movies/the-red-balloon Modifica el valor a Wikidata

Le Ballon rouge és un migmetratge francès de l'any 1956 dirigit pel cineasta Albert Lamorisse.

El migmetratge, de 34 minuts, mostra les aventures d'un nen, el qual un dia, troba un globus vermell que havia quedat embussat en un fanal del barri de Ménilmontant, a París.

El film va guanyar nombrosos premis, entre ells el Oscar al millor guió original i la Palma d'Or al millor curtmetratge (ca participar en aquesta categoria perquè no existia la de migmetratge) al 9è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1]

Lamorisse va fer participar als seus propis fills en la producció. El seu fill, Pascal Lamorisse, interpreta al personatge principal, un nen anomenat d'igual manera, mentre que la seva filla Sabine, té una escena on fa el paper d'una nena que en determinat moment es creua amb Pascal, però aquesta porta un globus blau en comptes de vermell.

Argumento[modifica]

El migmetratge, que posseeix música, però gairebé cap diàleg, mostra a Pascal (Pascal Lamorisse), qui en el trajecte cap a la seva escola un matí, troba un globus vermell.

Pascal juga amb la seva nova joguina, i descobreix que el globus posseeix una ment i voluntat pròpia i aquest comença a seguir-lo allà on va, a vegades surant al costat de la finestra de la seva habitació, del costat de fora, ja que la seva àvia no li permetia l'entrada amb el globus a la seva casa.

El globus vermell segueix a Pascal pels carrers de París, i tots dos criden l'atenció dels adults i l'enveja d'altres nens que vaguen pels carrers. En un moment el globus entra al col·legi de Pascal, provocant un rebombori entre els altres estudiants. El soroll alerta al director, qui s'enutja amb Pascal i el tanca en una habitació fins que el dia escolar acaba. En una curiosa escena, Pascal i el seu globus topen amb una nena (Sabine Lamorisse) qui porta un globus blau que també sembla tenir una vida pròpia.

En les seves aventures pel veïnat, Pascal i el globus troben una banda de nens malvats que els persegueixen per diversos llocs per llevar-lo el globus, finalment l'aconsegueixen i acaben aviat destruint-lo.

La pel·lícula acaba quan, desolat per la pèrdua del seu "amic", el nen és sorprès quan tots els globus de la ciutat s'escapen d'on es trobaven i acudeixen a consolar Pascal, qui els lliga i junts s'eleven i es perden en l'horitzó.

Molts dels llocs vists al film ja no existeixen: la fleca, la famosa escala en forma d'I situada just davant de l'igualment famós cafè "Au Repos de la Montagne" ni el fa temps desaparegut pas escarpat del carrer Vilin on Pascal va trobar el globus. Només existeix encara l'església de Notre-Dame de la Croix, entre el Plau Maurice Chevalier i el Plau de Ménilmontant.

Repartiment[modifica]

  • Pascal Lamorisse com Pascal.
  • Georges Sellier com un Comerciant.
  • Vladimir Popov com Tennant.
  • Paul Perey
  • René Marion com Pade de Pascal.
  • Sabine Lamorisse com la nena del globus blau.
  • Michel Pezin

Rebuda i crítica[modifica]

Des del seu primer llançament en 1956, la pel·lícula en general ha rebut comentaris favorables de crítics de cinema. Quan es va publicar als Estats Units, el crític de cinema de The New York Times, Bosley Crowther, va afalagar el simple argument i va elogiar Lamorisse: Encara amb la cooperació del seu propi fill i amb l'atmosfera grisa d'un antic barri de París com a fons per a un brillant globus vermell, trobem un sensible drama amb la ingenuïtat d'un nen i, de fet, una commovedora simbolització dels somnis i la crueltat d'aquells que els coarten.[2]

Quan Le Ballon rouge va ser rellançat als Estats Units a la fi de 2006 per Janus Films, la revista Entertainment Weekly, a través del seu crític de cinema Gleiberman Owen, va elogiar la direcció de la pel·lícula i la simple història que li recordava la seva joventut, i va escriure: Més que qualsevol altra pel·lícula de nens, Le Ballon rouge em converteix en nen una altra vegada quan la veig... Veure el globus vermell és per riure i plorar davant l'alegria impossible de ser un nen una altra vegada.[3]

En una ressenya publicada per The Washington Post, el crític Philip Kennicott va tenir una visió cínica sobre aquest tema: "[El film pren] lloc en un món de mentides. Innocents mentides? No necessàriament. El globus vermell pot ser la fusió entre el capitalisme i el cristianisme més uniforme alguna vegada posada en una pel·lícula. Un nen diposita en un globus vermell l'amor que el col·loca fora de la societat. El globus és perseguit i assassinat en el cim desèrtic d'un pujol –pensin en el Calvari– per una torba de nois cruels. El final, un estrany i emocional cop de puny arter, és extret directament del Nou Testament. Per tant és una inversió recompensada, amb transcendència cristiana o, almenys, una Ascensió a l'antiga. Això podria ser dolç. O podria ser una reducció molt cínica de l'impuls primordial cap a la fe religiosa."[4]

Rotten Tomatoes li va donar una qualificació de 100%, basada en 14 crítiques.[5]

Distribució[modifica]

L'estrena a França va ser el 15 d'octubre de 1956, mentre que en el Regne Unit va ser el 23 de desembre del mateix any com a film de suport per la pel·lícula Batalla del Riu de la Plata, guanyadora de Royal Performance Film de 1956, la qual cosa li va assegurar una àmplia distribució. Als Estats Units va ser llançada l'11 de març de 1957.

Va participar en diversos festivals de cinema al llarg dels anys, inclosos: El festival de cinema gai i lèsbic Outfrest de Los Angeles, El festival internacional de cinema de nens de Wisconsin, el Festival de cinema de Wisconsin, i altres, aconseguint en alguns d'ells guardons màxims. A televisió va ser estrenada pel llavors actor Ronald Reagan en un capítol de la sèrie d'antologia General Electric Theater en la CBS, el 2 d'abril de 1961.

Durant els anys 60s, 70s, 80s i primerencs dels 90s, aquesta pel·lícula va ser popular a les aules primàries al llarg dels Estats Units i Canadà. Un clip de quatre minuts del film està en la llista rotativa la programació a Classic Arts Showcase, i és sovint manifestat en el canal de televisió per cable que promou les bones arts per a la més llarga audiència possible.

Vídeo i DVD[modifica]

Un laserdisc de la pel·lícula va ser llançat per la companyia de distribució de vídeos The Criterion Collection en 1986, i va ser produïda per Criterion Janus Films, i Voyager Press. Inclòs en el disc estava el curtmetratge guanyador d'un premi, Crin-Blanc (1953). Un versió en DVD es va fer disponible el 2008, una versió Blu-Ray es va llançar en el Regne Unit el 18 de gener del 2010, que ha estat ara confirmat amb bloqueig regional; és a dir, que només disponible a la seva regió.

Adaptacions[modifica]

Le Ballon rouge va ser font d'inspiració per a Le voyage du ballon rouge, pel·lícula francesa de 2007, dirigida per Hou Hsiao-Hsien i protagonitzada per Juliette Binoche.[6] També sembla la inspiració de Dream Doll, un curtmetratge animat de Bob Godfrey i Zlatko Grgic.

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Awards 1956: All Awards». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 25 desembre 2013.
  2. Crowther, Bosley. The New York Times, film review, March 12, 1957. Fecha de acceso: 17 de abril de 2010.
  3. Gleiberman, Owen. Entertainment Weekly, "Hope Floats," film review, 17 de abril de 2010.
  4. Kennicott, Philip. The Washington Post, "Red Balloon and White Mane: Childhood Colored by Adult Cynicism," film review, 23 de Noviembre del 2007; Página C01. Últim accés: 17 d'abril del 2010.
  5. The Red Balloon at Rotten Tomatoes. Data d'acces: 16 de febrer de 2008.
  6. Le Voyage du ballon rouge a Internet Movie Database (anglès)
  7. 7,0 7,1 The Red Balloon, IMDb, ibid.
  8. Awards lists of 1956, página oficial del Festival de Cannes.
  9. BAFTA. The winners and nominees lists from 1950 to 1959, at the official web site of the British Academy of Film and Television Arts.
  10. National Board of Review. Awards for 1957, NBR web site. Last accessed: 2 de desembre 2007.

Enllaços externs[modifica]