Le Génie du feu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLe Génie du feu
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1908 Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0223412 Letterboxd: the-genii-of-fire TMDB.org: 196643 Modifica el valor a Wikidata

Le Génie du feu és un curtmetratge mut de comèdia francès del 1908 dirigida per Georges Méliès. Va ser llançat per la Star Film Company de Méliès i està numerat 1069–1072 als seus catàlegs.[1]

Trama[modifica]

Un home i una dona jove, deambulant per un paisatge boscós exuberant, es troben amb un temple en ruïnes. Un ancià a l'entrada adverteix a la parella que no entri al temple, però no el fan cas en la seva curiositat. A l'interior, estan envoltats i atrapats pels sacerdots del temple, i observen horroritzats com un esperit semblant a un diable omple el temple de foc. La parella queda encegada i ensopega de nou del temple, on el vell els torna la vista.

Producció[modifica]

Méliès apareix a la pel·lícula com un dels tres sacerdots, amb l'actor Claudel com a jove. El conjunt de la pel·lícula inclou columnes i elements escènics de dues pel·lícules anteriors de Méliès, La Fée Carabosse ou le Poignard fatal (1906) i Pauvre John ou les Aventures d'un buveur de whiskey (1907), i el vestuari inclou un turbant que Méliès havia fet servir a Ali Barbouyou et Ali Bouf à l'huile (1907). Els efectes especials de la pel·lícula es creen amb maquinària escènica, pirotècnia, escamoteig, exposició múltiple i fosa.[2]

En el seu entorn d'un temple exòtic, Le Génie du feu recorda la pel·lícula anterior de Méliès L'Oracle de Delphes (1903). Els motius de les dues pel·lícules suggereixen imatges maçòniques; tot i que Méliès no era maçó, sembla que estava familiaritzat amb alguns dels seus elements visuals, encara que només a través d'espectaculars escènics a l'estil de La flauta màgica de Mozart. A més, el pare de Méliès era membre dels Compagnons du Devoir, un gremi d'artesans no maçònics amb alguns ritus d'iniciació.[3]

Referències[modifica]

  1. Malthête, Jacques & Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 352, ISBN 9782732437323
  2. Essai de reconstitution du catalogue français de la Star-Film; suivi d'une analyse catalographique des films de Georges Méliès recensés en France, Bois d'Arcy: Service des archives du film du Centre national de la cinématographie, 1981, pàg. 293–94, ISBN 2903053073, OCLC 10506429
  3. de la Bretèque, Français (1997), "Mythographie de Georges Méliès ou les caprices de dieux", in Malthête, Jacques & Marie, Michel, Georges Méliès, l'illusionniste fin de siècle?: actes du colloque de Cerisy-la-Salle, 13–22 août 1996, Paris: Presses de la Sorbonne nouvelle, pàg. 285–308 (here 304), <https://www.google.cat/books/edition/Georges_M%C3%A9li%C3%A8s_l_illusionniste_fin_de/1n9W-3XrdPAC?hl=ca&gbpv=1&pg=PA304&printsec=frontcover>

Enllaços externs[modifica]