Le Mépris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLe Mépris
Le Mépris.png
Fitxa
Direcció Jean-Luc Godard
Protagonistes
Producció Carlo Ponti, Georges de Beauregard i Joseph E. Levine
Guió Jean-Luc Godard
Música Georges Delerue
Fotografia Raoul Coutard
Muntatge Agnès Guillemot
Vestuari Tanine Autré Tradueix
Dades i xifres
País d'origen França i Itàlia
Estrena 1963
Durada 102 min
Idioma original italià, alemany, francès i anglès
Color en color
Format 2.35:1
Descripció
Gènere drama i pel·lícula basada en una obra literària
Lloc de la narració Itàlia

IMDB: tt0057345 Filmaffinity: 863642 Allocine: 239 Rottentomatoes: m/contempt Allmovie: v10869 TCM: 71459
Modifica les dades a Wikidata

Le Mépris (literalment en català: "El menyspreu") és una pel·lícula francesa de 1963 basada en la novel·la homònima d'Alberto Moravia. Fou dirigida per Jean-Luc Godard i protagonitzada per Brigitte Bardot i Michel Piccoli amb l'aparició del director Fritz Lang interpretant-se a si mateix.

Argument[modifica]

El productor americà Jeremy Prokosch (Jack Palance) encarrega a Fritz Lang la direcció d'una adaptació al cinema de l'Odissea d'Homer. Descontent amb el resultat, encarrega a Paul Javal (Michel Piccoli), un escriptor de teatre, reeditar el guió. Arran d'això els camins de Paul, la seva jove esposa Camille (Brigitte Bardot), el productor i la seva secretària Francesca Vanini (Giorgia Moll) s'entrellaçaran, deteriorant-se cada vegada més la relació de la parella a causa de la falta de gelosia per part d'ell i de l'interès de Prokosch cap a Camille. La seva història s'entrellaçarà amb la de Penélope i Ulisses a l'Odissea, les aspiracions artístiques de Paul i l'evolució dels sentiments de Camille.

Relació amb la novel·la[modifica]

Com explica Víctor Conenna en la Revista Letraceluloide, la versió de Jean-Luc Godard s'allunya de pel·lícules anteriors com Sense alè (1959) i Viure la seva vida (1962) i inaugura una nova etapa d'experimentació i canvi constant que perdura fins avui.[1] Si el plantejament de Moravia suposa un desafiament per a aquells que desitgen portar un text literari al cinema, Godard l'accepta i apuja l'aposta, assumeix la història com a pròpia i la càrrega de sensualitat i erotisme (tasca gens difícil si entre els actors a dirigir es troba Brigitte Bardot en el seu moment de major esplendor). El director, a més, s'encarrega d'homenatjar a Fritz Lang —que en la pel·lícula s'interpreta a si mateix—, gest que constitueix, d'una banda, l'acceptació al voltant de les reflexions que planteja el text i, per un altre, la proclamació, més enllà de les afinitats estètiques entre ell i l'escriptor italià, dels seus principis ètics pel que fa al cinema. Tal vegada és per això que Michel Piccoli —el protagonista de la pel·lícula— declara en el número 632 de Cahiers du Cinema que El menyspreu és una obra completament autobiogràfica de Godard, autobiogràfica d'aquell moment de la seva vida: un moment de dolor, de qüestionament de si mateix enfront de l'amor, de la literatura, del cinema, dels diners.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]