Le donne curiose

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Le donne curiose
Esborrany del decorat de Le donne curiose fet per Paul Schönke
Esborrany del decorat de Le donne curiose fet per Paul Schönke
Títol original Le donne curiose
Compositor Ermanno Wolf-Ferrari
Llibretista Luigi Sugana i Ermanno Wolf-Ferrari
Llengua original italià
Font literària A partir de l'obra de teatre Le donne curiose de Carlo Goldoni
Època composició 1902
Gènere Òpera bufa
Actes tres
Estrena absoluta
Data estrena 27 de novembre de 1903
Escenari Munic - Teatre de la Residència
Personatges i creadors
  • Ottavio, un ric ciutadà de Venècia (baríton)
  • Beatrice, la seva esposa (mezzosoprano)
  • Rosaura, la filla d'ambdós (soprano)
  • Florindo, el promès de Rosaura (tenor)
  • Pantalone, un comerciant venecià (baríton)
  • Lelio (baríton) i Leandro (tenor), amics de Pantalone
  • Colombina, donzella de Beatrice i Rosaura (soprano)
  • Eleonora, esposa de Lelio (soprano)
  • Arlecchino, criat de Pantalone (baríton)
  • Asdrubale (tenor)
  • Almorò (tenor)
  • Alvise (tenor)
  • Lunardo (baríton)
  • Mòmolo (baríton)
  • Mènego (baríton)
  • Dos gondolers (tenor i baix)
  • Un criat de la casa (personatge mut)
  • Criats, gondolers, homes i dones del poble (Cor i figurants)

Le donne curiose és una òpera bufa del compositor italià, Ermanno Wolf-Ferrari (1876-1948).

Lloc i època[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Venècia, a mitjan segle XVIII.

Argument[modifica | modifica el codi]

En el club de Pantalone no es permet l'entrada a les dones. Quan fa una festa en honor de Florindo, membre del club que va a casar-se, la curiositat de les dones es desborda: sospiten que els homes es lliuren al vici del joc o l'amor prohibit. Les dones tracten per tots els mitjan de treure quelcom de llum d'aquest misteri, però els homes saben com eludir qualsevol pregunta.

Inclús Florindo es resisteix a la curiositat de Rosaura: de res li serveix ni la seva amenaça de trencar el compromís. Per fi, la jove fingeix un desmai i d'aquesta manera almenys caça del seu promès la contrasenya amicizia.

Beatrice, Eleonora i Rosaura, es disfressen d'homes i tracten de colar-se en la festa dient la paraula clau. Però els homes no es deixen enganyar i les fan fora. Arlecchino les preu fins a la porta i les deixa observar l'interior de la sala a través del forat de la clau.

De sobte s'obre la porta: homes i dones es troben cara a cara, Ja no hi ha cap obstacle perquè celebrin la festa tots junts, i posant fi a aquesta òpera bufa.

Comentari[modifica | modifica el codi]

El propi Wolf-Ferrari creia que aquesta òpera passaria a la història només com un "accident". Però la veritat fou que li valgué el sobrenom de "Mozart redivivo" i en els anys de 1920 fou portada a l'escena ni més ni menys que en 27 teatres alemanys.

Referències[modifica | modifica el codi]