Leandre de Sevilla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Leandre».
Sant
Leandre de Sevilla
San Leandro.jpg
Pintura de Murillo a la Catedral de Sevilla (1655)
Nom original Leander
Bisbe de Sevilla
ca. 579 – ca. 600
← Esteve II
Isidor
Dades biogràfiques
Naixement ca. 534
Cartagena
Mort ca.600/601
Sevilla
Sepultura Restes a la Catedral de Múrcia
Religió Catolicisme
Ocupació sacerdot
Parents
Leandre de Sevilla
Sant
Ocupació sacerdot
Commemoració en Església Catòlica
Canonització Antiga
Festivitat 13 de novembre
Fets destacables Bisbe i confessor
Orde Orde de Sant Benet
Modifica dades a Wikidata

Leandre de Sevilla (Cartago Nova, ca. 534 - Hispalis, 599/601) va ser un religiós hispanovisigot, bisbe metropolità de Sevilla entre ca. 579 i 599. Autor de diverses obres eclesiàstiques, era el germà d'Isidor de Sevilla i de Fulgenci i Florentina de Cartagena. És venerat com a sant per l'Església Catòlica.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer vers el 534 a Cartago Nova (Cartagena),[1] segons la tradició d'aquesta ciutat,en el sí d'una família instal·lada en aquesta ciutat com el gran d'un total de quatre germans, tots ells -inclòs Leandre- considerats sants, van ser Fulgenci, Isidor i Florentina.[2] El caràcter eminent de tots els germans indicaria que van créixer en un ambient distingit. D'altra banda, es va creure erròniament que una suposada cinquena germana, Teodòsia, que va esdevenir dona del rei Leovigild. El seu pare va ser Severià, de qui alguns han dit que va ser governador de la província, però Isidor afirma que va ser simplement un ciutadà romà. Vers el 554 la família va emigrar de Cartago a Hispalis (Sevilla).[1] Diu Enrique Flórez, que Leandre afirma que la seva família va ser desterrada de la seva pàtria; la causa, sembla ser, va ser no cedir a les pressions per esdevenir arrians.[3]

En primera instància, Leandre va esdevenir monjo benedictí i després, el 579 va ser elegit bisbe de Sevilla. Durant el temps que va estar en el càrrec va fundar una cèlebre escola que ben aviat es va convertir en un centre d'ensenyament i d'ortodòxia. A més, va oferir la seva ajuda a la princesa visigoda Ingundis per convertir al seu marit, Hermenegild, fill gran de Leovigild, i en va defensar la conversió enfront de les dures represàlies del monarca, que el va enviar a l'exili. Entre 579 i 582 va viure retirat a Constantinoble. Allà, és possible, tot i que no està provat, que tractés d'animar a l'emperador Tiberi de prendre les armes en contra del rei arrià, en tot cas sense èxit. Tanmateix, durant la seva estada va aprofitar per escriure obres importants contràries a l'arrianisme, i va entrar en contacte i travà amistat amb el futur bisbe romà Gregori el Gran, que aleshores era llegat de Pelagi II a la cort bizantina, i posteriorment hi mantindria correspondència. Es desconeix exactament la data de retorn de Leandre a Hispània, però en tot cas Hermenegild va ser executat pel seu pare el 585 i aquest darrer va morir el 589.[1]

El bisbe va fer molt per assegurar la unitat religiosa cristiana, una fervent fe i una àmplia cultura en què es basa la seva grandesa posterior. Diu molt d'això la seva participació en la conversió del nou rei visigot Recared, sobre el qual sempre va exercir una profunda i beneficiosa influència. Tant és així que Isidor afirma: «Aquest home de suau eloqüència i talen eminent brillà tant per les seves virtuts com per la seva doctrina i per aquesta fe i zel les persones gòtiques han estat convertides del arrianisme a la fe catòlica.» En el Tercer Concili de Toledo, on el regne visigot va abjurar la fe arriana, Leandre va pronunciar el sermó de cloenda. Després de la reunió, va convocar un sínode metropolità a Sevilla, el Primer Concili de Sevilla. Mai va deixar els seus esforços en la feina del seu càrrec, que va continuar el seu germà Isidor al capdavant de la diòcesi; va rebre el pal·li l'agost del 599.[1]

Va morir a Sevilla el 13 de març del 600 o del 601.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

De la seva àmplia obra com a escriptor, més gran que la del seu germà Isidor, només en queden dues obres: De institutione virginum et contemptu mundi, regla monàstica per a la seva germana, i Homilia de triumpho ecclesiæ ob conversionem Gothorum (Patrologia Latina, LXXII). Isidor va escriure del seu germà: "Aquest home de suau eloqüència i talent eminent va lluir tan brillantment com les seves virtuts i la seva doctrina. Per la seva fe i zel, els gots van convertir-se de l'arrianisme a la fe catòlica" (De script. eccles., XXVIII).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Suau, 1913.
  2. Flórez, 1860, p. 181.
  3. Flórez, 1860, p. 181-182.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Flórez, Enrique. España sagrada. Tom IX (en castellà). Madrid: J. Rodríguez, 1860. 
  • Suau, Pierre. «St. Leander of Seville». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leandre de Sevilla Modifica l'enllaç a Wikidata