Leandro de Saralegui Medina

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeandro de Saralegui Medina
Leandro de Saralegui y Medina.jpg
Leandro de Saralegui y Medina per Pardo de Cela
Intendència de Marina de Ferrol
Biografia
Naixement 30 de juny de 1839
Tui, Pontevedra, Galícia
Mort 6 d'octubre de 1910(1910-10-06) (als 71 anys)
Ferrol, Corunya, Galícia
Es coneix per Intendent general de Marina i acadèmic fundador de la
Real Academia Galega
Activitat
Ocupació Filòleg, historiador, arqueòleg, publicista
Família
Pare Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez
Germans Manuel de Saralegui y Medina
Modifica les dades a Wikidata

Leandro de Saralegui y Medina (Tui, Pontevedra, Galícia, 30 de juny de 1839Ferrol, Corunya, Galícia, 6 d'octubre de 1910), fou un marí, filòleg, historiador, arqueòleg i acadèmic gallec,[1][2][3][4] fill del marí i publicista Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez, germà del marí, filòleg, historiador i acadèmic Manuel de Saralegui y Medina, oncle del marí i sociòleg Alfredo de Saralegui y Casellas i avi de l'historiador de l'art i erudit Leandro de Saralegui y López-Castro.[5]

Biografia[modifica]

Leandro de Saralegui y Medina (Ferrol, ca. 1892).

Intendent general de Marina, fill de l'intendent Leandro de Saralegui y Fernández-Núñez (Ferrol, 1814 - 1893) i germà de l'intendent general Carlos de Saralegui y Medina (Ferrol, 1843 - Madrid, 1912),[6] pare del marí i sociòleg Alfredo de Saralegui y Casellas (Ferrol, 1883 - Madrid, 1961), fundador del Instituto Social de la Marina, la seva figura representa la vocació naval administrativa del Cos d'Intendència de l'Armada Espanyola i l'impacte social del seu academicisme.[7] Fundador de l'Acadèmia d'Administració de Marina de Ferrol, l'any 1854, seguint la tradició familiar, va ingressar com a oficial en el Cos d'Intendència de l'Armada, on fou successivament ordenador de l'Arsenal de Ferrol, director de les Acadèmies d'Administració Naval, interventor del Departament de Cadis i de la Posta de Marina de Filipines, intendent de Ferrol i intendent general de Marina.[8] Acadèmic fundador de la Real Academia Galega,[9] fou també corresponent de la Reial de la Història, membre de la Societat Arqueològica de Pontevedra i de les Societats Econòmiques d'Amics del País de Madrid, Cartagena i Manila (Filipines). Figura fonamental, juntament amb Manuel Martínez Murguía i José Villaamil y Castro, del desenvolupament de l'arqueologia vuitcentista a Galícia,[10] la seva obra escrita, molt diversa, reflecteix el seu compromís cultural amb la societat de l'època i pot agrupar-se en tres grans blocs: les publicacions professionals de Marina no específiques del seu cos, les publicacions dedicades a la història i l'arqueologia de Galícia en general i de Ferrol en particular i els treballs periodístics.[11] Distingit amb la gran creu del Mèrit Naval, va rebutjar la gran creu d'Alfons XII. Fou declarat fill adoptiu de Ferrol, on té dedicat un carrer.

Leandro de Saralegui y Medina (Ferrol, ca. 1907).

Obres destacades[modifica]

Autor[modifica]

  • Historia del Cuerpo Administrativo de la Armada (1867). Ferrol: Impresor Ricardo Pita.
  • Estudios sobre la época céltica en Galicia (1867). Ferrol: Nicasio Taxonera.
  • Tratado de economía política (1870). Ferrol: Impresor Ricardo Pita.
  • Pueblos lacustres. Estudios de arqueología prehistórica (1871). Coruña: La Concordia.
  • Galicia y sus poetas (1886). Ferrol.
  • Estudios sobre Galicia (1888). Coruña: Imprenta d'Andrés Martínez Salazar
  • Los hospitales de Marina (1889). Ferrol.
  • «La cuestión obrera en Galicia» (1893). Galicia, 8, 449-460
  • Los Arsenales de Estado (1896). Ferrol.
  • Del Monte de Ancos (1898). Ferrol: Imp. de Hijos de R. Pita.
  • Informe sobre el convento de Santa Catalina de Montefaro (1900). Ferrol: Imprenta de Hijos de R. Pita.
  • La futura historia de Ferrol (1901). Lugo: Tip. de Juan A. Menéndez.
  • Del estado de las personas en Ferrol durante la Edad Media (1902). Ferrol: Imprenta de Hijos de R. Pita.
  • El feminismo en Galicia. Sobre una mujer que sirvió como grumete en la Armada a fines del siglo XVIII (1902). Lugo.
  • Efemérides ferrolanas. Apuntes para la historia de Ferrol y sus cercanías (1904). Madrid: Imprenta del Ministerio de Marina.
  • La protesta de Pedro Padrón. Discurso leído en La Coruña el día 30 de setembre de 1906 en la solemne inauguración de la Real Academia Gallega (1906). Ferrol: Imprenta de El Correo Gallego.
  • Ardobrica. Estudio de geografía histórica (1908). Ferrol: Imprenta de El Correo Gallego.
  • «Libunca. Estudio histórico» (1909). Almanaque de Ferrol, 1910, 156-168.

Honors i distincions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Biografia de Leandro de Saralegui y Medina per Hugo Rovira de Saralegui a l'article «Saralegui». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Leandro de Saralegui y Medina». Fitxa biogràfica al portal web de la Real Academia Galega. [Consulta: 24 de març de 2016]
  3. Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996). La Intendencia en la Armada. Historia de la gestión económica, financiera y de material. Madrid: Empresa Nacional Bazán, 192, 208, 220, 222, 229-30, 239, 241 i 281.
  4. Vidal y de Barnola, L.-A. (1975). Genealogía de la familia Franco. Madrid: Editora Nacional, 138-139.
  5. «Saralegui (llinatge)». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Vidal y de Barnola (1975, 147).
  7. Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 208).
  8. Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 192 i 222).
  9. «Discurs d'ingrés de Leandro de Saralegui y Medina llegit a la Corunya el 30 de setembre de 1906 en la solemne inauguració de la Real Academia Galega». Portal web de la Real Academia Galega. [Consulta: 24 de març de 2016]
  10. Pereira González, F. (1996). «O pensamento arqueolóxico e antropolóxico de Leandro Saralegui y Medina (1839-1910)». Cuardenos de estudios gallegos, 43, 9-33. [Consulta: 24 de març de 2016]
  11. Rodríguez-Villasante Prieto, J. A. (1996, 229 i 281).

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Acadèmic fundador
Real Academia Galega

1905 - 1906
Succeït per:
Celestino Sánchez Rivera
1941 - 1948