Legion of Honor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióLegion of Honor
Palace Legion Honor SF.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusmuseu d'art Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1924 Modifica el valor a Wikidata
FundadorAlma de Bretteville Spreckels Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Nombre de visitants per any177.608 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu Vista-down.png
Gerent/directorCornelia Bentley Sage Quinton (1924–) Modifica el valor a Wikidata
Part deMuseu de Belles Arts de San Francisco Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblegionofhonor.famsf.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: LegionofHonor Twitter: legionofhonor Instagram: legionofhonor Modifica els identificadors a Wikidata
Seu social
Infotaula d'edifici
Legion of Honor
Lincoln Park SF view downtown.jpg
Modifica el valor a Wikidata
EpònimAbraham Lincoln Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusJardí públic Modifica el valor a Wikidata
Creació1909 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície100 acre Modifica el valor a Wikidata
 37° 47′ 02″ N, 122° 30′ 11″ O / 37.7839°N,122.503°O / 37.7839; -122.503

Legion of Honor (en català Museu Legió d'Honor) és un museu d'art de San Francisco.[1] Des del 22 de març del 2016 el director és Max Hollein, càrrec que ocupa des de l'1 de juny del mateix any.[2]

Història[modifica]

La Legió d'Honor fou una donació d'Alma de Bretteville Spreckels, dona del magnat del sucre i de les curses de cavalls de pura sang, Adolph B. Spreckels.[3] L'edifici és una rèplica a escala real construïda per George Applegarth i H. Guillaume, del Pavelló Francès per a l'Exposició Universal de San Francisco de 1915, que al seu torn era una versió a escala de tres quarts del Palau de la Legió d'Honor de París, també conegut com a Hôtel de Salm, de Pierre Rousseau (1782). En tancar-se l'Exposició, que s'havia fet a pocs quilòmetres de distància, el govern francès va donar permís per fer-hi una rèplica permanent del pavelló francès, però la Primera Guerra Mundial va obligar a retardar l'inici del projecte fins al 1921.[4]

L'edifici ocupa un lloc elevat del Parc de Lincoln situat al nord-oest de la ciutat, amb vistes sobre el Golden Gate Bridge. Al voltant hi havia un cementiri que fou tancat el 1908 i els cossos es van moure a Colma, Califòrnia. Malgrat això, els moviments sísmics van fer que la dècada del 1990 es trobessin encara alguns ossos.[5]

La plaça i la font que hi ha al davant del palau limita amb l'Autopista Lincoln, la primera carretera per cotxes d'Amèrica. A prop hi ha l'escultura del "Pax Jerusalemme," una obra moderna de Mark di Suvero, molt criticat pel seu plop art.[6][7]

Contingut[modifica]

La legió d'honor mostra una col·lecció que abasta més de 6.000 anys d'art antic i europeu, i té la Fundació Achenbach per a les arts gràfiques en un edifici neoclàssic amb vistes al Lincoln Park i el pont Golden Gate.

El museu conté una col·lecció representativa de l'art europeu, sobretot del francès. Les obres més destacades són la col·lecció d'escultures d'Auguste Rodin, però també hi ha treballs individuals d'altres artistes com François Boucher, Rembrandt, Gainsborough, David, El Greco, Giambattista Pittoni, Rubens, i molts dels impressionistes i post-impressionistes, Degas, Renoir, Monet, Pissarro, Seurat, Cézanne i altres. També hi ha obres representatives de les figures clau del segle XX, com Braque i Picasso, i obres d'artistes contemporanis com Gottfried Helnwein i Robert Crumb.

Referències[modifica]

  1. «Fine Arts Museums San Francisco». legionofhonor.famsf.org.
  2. «Fine Arts Museums in San Francisco Picks Max Hollein as Next Director». The New York Times, 22-03-2016 [Consulta: 23 març 2016]. «In a surprising move, the Fine Arts Museums of San Francisco has gone beyond the United States for its next director, hiring Max Hollein away from the Städel Museum in Frankfurt.»
  3. «About ArtPoint». [Consulta: 12 desembre 2008].
  4. «History of California Palace of the Legion of Honor».
  5. Sullivan, Kathleen. «Remains of S.F. pioneers are laid to new, final rest». San Francisco Examiner, 19-01-1995. [Consulta: 8 febrer 2007].
  6. «A Legion of Concerns Over Sculpture / Di Suvero's mediocre `Pax Jerusalem' may signal a troubling trend at Fine Arts Museums». San Francisco Chronicle.
  7. «The Legion of Honor». .