Leila Guerriero
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 de febrer de 1967 Junín, Argentina | ||
| Nacionalitat | Argentina | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Periodista i escriptora | ||
| Gènere | Periodisme | ||
| Participà en | |||
| 2018 | Santiago International Book Fair 2018 (en)   |
||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Leila Guerriero (Junín, 17 de febrer de 1967) és una periodista i escriptora argentina, resident a Buenos Aires des de 1984. Es va iniciar en el periodisme el 1992, com a redactora a Página/30, revista mensual del diari Página/12.[1] Realitza freqüents incursions en programes de la televisió argentina i és assídua col·laboradora de la premsa del seu país (La Nación, Anfibia), d'Espanya (suplement cultural Babelia, d'El País) i de Xile (El Mercurio).[2]
Obres
- Los suicidas del fin del mundo. Crónica de un pueblo patagónico, 2005
- Frutos extraños, cròniques reunides 2001-2008; Alfaguara, 2009
- Los malditos, editora; Ediciones UDP, 2011
- Plano americano, 21 perfils d'artistes publicats originalment en diversos mitjans; Ediciones UDP[3]
- Una historia sencilla; Anagrama, 2013
Premis i reconeixements
- Premi Fundació Nou Periodisme (2010), pel seu article «Rastro en los huesos», crònica de la dictadura argentina.
- Premi Konex (2014): Diploma al Mèrit, disciplina «Cròniques i Testimonis».
Referències
- ↑ Leila Guerriero. Sobre algunas mentiras del periodismo, El Malpensante, nº 108
- ↑ «Leila Guerriero». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
- ↑ Josefina Marambio Márquez. Leila Guerriero perfila a la cultura hispanoamericana, El Mercurio, 21 març 2013