Leila Khaled

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLeila Khaled
Leila Khaled rised punch.jpg
Nom original (ar) ليلى خالد
Biografia
Naixement 9 abril 1944 (74 anys)
Haifa
Altres noms Xàdia Abu Gazala
Religió Ateisme
Activitat
Ocupació Activista política
Partit polític Front Popular per a l'Alliberament de Palestina

IMDB: nm2637917
Modifica les dades a Wikidata

Leila Khaled (en àrab: ليلى خالد), amb nom de guerra «Xàdia Abu Gazala» (en àrab: شادية أب غزالة) ,[n. 1] (Haifa, aleshores Mandat Britànic de Palestina, 9 d'abril de 1944) és una activista política palestina, membre del Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), el Consell Nacional Palestí (CNP)[3] i la Unió General de Dones Palestines (UGDP).[4][5]

Després de participar en els segrestos dels vols TWA 840 i El Al 219, agost de 1969 i setembre de 1970, és considerada la primera dona segrestadora d'avions comercials de la història.[6] No obstant, existeix el precedent d'Amina Dabhour, també membre del FPAP, que el 18 de febrer de 1969 participà, amb tres companys més, del segrest d'un avió Boing 720 de la companyia El Al a l'aeroport de Zuric sense que arribés a enlairar-se.[7][8]

Biografia[modifica]

Orígens[modifica]

Khaled nasqué el 9 d'abril[n. 2] de 1944 a Haifa,[10][11] al si d'una família palestina de classe mitjana i arrels cristianes que tingueren 12 fills.[12] De forma irònica, arribà a dir que amb una família tant gran «tant podria formar un equip de futbol com enfrontar-se a les dotze tribus d'Israel».[12] El seu pare treballà de botiguer i tingué en propietat la casa on vivien, situada al carrer de Stanton, molt a prop de Hadar, el barri jueu de la ciutat.[12] El 13 d'abril de 1948, conseqüència de la Guerra araboisraeliana de 1948, la família es veié obligada a fugir, en el que es coneix com l'Èxode (Nakba).[11][13] Ella, juntament amb set germans i la mare, marxaren cap al Líban i s'establiren al camp de refugiats de Tir.[11][13] Un cop allà, sustentat per l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA), fou assignada aquella mateixa tardor a la llar d'infants Sheikah.[14] Dos anys més tard, a la tardor de 1950, aconseguí inscriure's a l'Escola de la Unió d'Esglésies Evangèliques per a palestins no sense abans haver aconseguit aprendre a llegir de forma autodidacta, escoltant les seves germanes llegir i revisant mentalment passatges de l'Alcorà.[15]

Joventut[modifica]

S'inicià en l'activisme polític durant els anys 1956 i 1959, és a dir, quan tenia 12 i 15 anys.[16] Posteriorment, seguint els passos del seu germà gran Mohammad i les germanes Zakiah i Rahaab, s'uní a la cèl·lula libanesa del Moviment dels Nacionalistes Àrabs (MNA).[16][17] La primavera de 1961 aconseguí el graduat escolar de Secundària amb l'expectativa de poder entrar aquella mateixa tardor a la Universitat Americana de Beirut.[18] No obstant, es trobà amb la dificultat que la seva família preferia enviar a la universitat al seu germà Khaled, malgrat que suspengué l'examen de graduació de batxillerat i ella l'aprovà amb escreix.[19] És per això que a la seva autobiografia afirmà: «la meva família professava la igualtat com la majoria de les famílies modernes, per no la practicava».[19] Finalment aconseguí entrar a la universitat al curs 1962/63 gràcies a l'ajuda econòmica del seu germà Mohammad que treballava d'enginyer a Al-Kuwait.[19]

Migració a Kuwait[modifica]

A finals de setembre de 1963, un cop acabat el primer curs, decidí emigrar a Kuwait a la recerca d'una nova feina i el suport mutu de Mohammad.[20] A mitjans de desembre li fou assignada una plaça de professora a Al Jahra,[20] a uns 32 quilòmetres[n. 3] de la capital kuwaitiana. Durant aquells tres mesos sense feina, presencià per televisió l'assassinat i enterrament del president dels Estats Units John Fitzerald Kennedy, esdeveniment que li provocà llàstima i plor, malgrat l'hostilitat que desprenia el seu càrrec, possiblement per l'esperança que adoptés una postura més favorable a la causa palestina que no pas els seus antecessors Lyndon Johnson i Richard Nixon.[20] Ja a Al Jahra es trobà un ambient rural molt poc avesat a l'oci que requerien les seves necessitats ni a les dinàmiques polítiques a les quals estava acostumada.[21] Aquestes condicions materials de l'entorn, juntament amb un estricte règim de treball, feren que s'hi trobés incòmode.[21]

Ingrès al FPAP[modifica]

Poc després entrà a militar a Fatah, el qual no deixà que s'unís a la seva ala militar. L'any 1967, en el decurs de la Guerra dels Sis Dies, s'uní al recentment fundat Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) de George Habash, que s'originà del reemplaçament de la branca palestina del MNA[22] i arribà a esdevenir la segona facció més potent de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP). Les comunistes palestines Amina Dabhour, Xàdia Abu Gazala i Rashida Obeida foren les tres principals fonts d'inspiració femenina de Khaled.[23] El 18 de febrer de 1969, tant bon punt s'assabentà del segrest fallit del vol d'El Al a l'aeroport de Zuric, es posà en contacte per telèfon amb Abu Nidal, per manifestar-li la seva voluntat d'ingressar a la Brigada d'Operacions Especials.[24] A mitjans de 1969, practicà la lluita armada en els camps d'entrenament militar de Jordània.

Segrest del vol TWA 840[modifica]

El 29 d'agost de 1969 es donà a conèixer al món arrel de la seva participació, juntament amb Salim Issawi, en el segrest del vol 840 de l'aerolínia TWA. El Boeing 707, que unia les ciutats de Los Ángeles i Tel Aviv, fou segrestat en el moment d'escala a Roma. Batejat amb el nom de «FPAP-Palestina Lliure»,[25] l'avió fou redirigit a Damasc. Khaled obligà al pilot a sobrevolar Haifa per tal de poder veure de nou la seva ciutat natal.[26] Segons algunes fonts, la direcció del FPAP pensà que Yitshaq Rabbín, aleshores ambaixador israelià als Estats Units, estava a bord, fet que no es donà.[27] Un cop el Boeing aterrà a Damasc, els segrestadors apartaren als 116 passatgers que conformaven la tripulació fins a la cua de la nau, i feren esclatar la part frontal de l'avió, sense que hi hagués cap ferit. Els passatgers no-israelians foren posats en llibertat immediatament. Dels passatgers israelians, les autoritat sirianes mantingueren retingudes a les quatre dones durant un dia, mentre que els dos homes ho estigueren fins al desembre, moment en què foren intercanviats amb el govern israelià com a presoners de guerra.[28]

Des de llavors, fou considerada a Occident com una «terrorista» i als països àrabs com una «heroïna». Després del segrest i la gran difusió d'una fotografia d'ella, realitzada per Eddie Adams, decidí sotmetre's a una operació de cirurgia plàstica al nas i la barbeta per tal de camuflar la seva identitat i poder formar part d'un segrest ulterior, tot rebutjant una cara icònica que desaprovava. En aquesta fotografia apareixia aguantant un fusell d'assalt AK-47, vestint la tradicional keffiyeh i lluint per anell una bala subjectada amb l'anella de la primera granada de mà que usà durant la seva instrucció militar.[29][26][30] La dolorosa intervenció quirúrgica es realitzà el 13 de març de 1970 i trigà dos mesos a recuperar-se.[12]

Segrest del vol El Al 219[modifica]

Recepció de Leila Khaled a Damasc després de la detenció de 1970

El 6 de setembre de 1970, durant la revolta de palestins en terres transjordanes, coneguda com a Setembre Negre de Jordània, el FPAP intentà segrestar cinc avions al mateix temps (segrestos de Dawson Fields). Khaled, juntament amb el nicaragüenc-estatunidenc Patrick Argüello, tingueren la tasca de sabotejar el vol El Al 219 que unia Amsterdam amb Ciutat de Nova York. L'intent fracassà, després que algun passatger aconseguís colpejar Argüello amb una ampolla de whisky i un tripulant de seguretat israelià iniciés un tiroteig amb ell. Argüello ferí una hostessa amb la seva pistola[31] i llançà una granada de mà sense activar, de les quals Khaled en tenia dues més.[32]

Els segrestadors quedaren desbordats per la situació i Argüello morí poc després de camí a l'hospital a causa de les ferides de bala. Com a testimoni dels fets, Khaled reivindicà que Argüello fou abatut, a sang freda, un cop restava immòbil a terra. També afirmà que les granades de mà eren «només de broma», i es queixà d'agònics maltractaments per part dels passatgers. L'avió aterrà a l'aeroport de Heathrow, prop de Londres, i Khaled fou detinguda i traslladada a la comissaria de policia d'Ealing, un barri residencial a l'oest de la capital anglesa. L'1 d'octubre, després de passar 28 dies detinguda, fou alliberada, juntament amb sis altres presos[33] del FPAP, que restaven en dependències alemanyes i suïsses (tres d'ells eren els responsables del segrest del vol de Zuric de febrer de 1969), en un intercanvi d'ostatges fets presos en un segrest posterior.[34][35] Poc després fou rebuda a Síria com a «heroïna» i «lluitadora per la llibertat».[26]

Opinió i conferències[modifica]

Conferència de Leila Khaled

En algunes entrevistes manifestà que tenia una especial estima pel Regne Unit a partir de la seva primera visita a la presó on un oficial d'immigració volia saber per què havia arribat al país sense un visat vàlid. També establí vincles de relació amb les dues policies assignades a protegir-la a Ealing amb les qui més tard s'intercanviaren correspondència. Khaled continuà tornant al Regne Unit per mantenir converses fins a finals de 2002.

L'any 2005, després d'haver pogut accedir al Regne Unit dues vegades sense problema gràcies a la invitació del diputat George Galloway, l'ambaixada britànica li negà el visat per assistir a un acte del Féile an Phobail, a Belfast, on fou convidada com a ponent.[36] Finalment hi participà a través d'una videoconferència des de Dublín, en la que es convertí en la primera vegada que visitava el país celta.[36] Posteriorment, per la nit, realitzà una xerrada a Dublin, i l'endemà una a Cork i una altra a Kinsale.[36]

En aquell mateix viatge, en una entrevista realitzada a An Phoblacht, periòdic del partit Sinn Féin, fou interpel·lada sobre les capacitats de la lluita armada com a mitjà polític en un escenari post-11-S. En aquest sentit, Khaled respongué que no es tractava d'una opció escollida amb anhel, sinó una situació en la que hom es veu forçat, exposant que és «absolutament natural que on hi ha una ocupació hi hagi una resistència».[37]

Khaled no es fia del procés de pau araboisraelià. Segons ella, «No és un procés de pau. És un procés polític en què la relació de forces és per als israelians i no per a nosaltres. Ells tenen totes les cartes per jugar i els palestins no tenen res a dependre, sobretot quan l'OAP no està unida».[17] S'involucrà políticament convertint-se en membre del Consell Nacional Palestí i apareixent regularment al Fòrum Social Mundial.[38][39][40]

Al 2011 realitzà una gira de conferències per Suècia, incloent discursos en manifestacions del Primer de Maig del Partit Comunista de Suècia i l'Organització Central de Treballadors de Suècia,[41] en una galeria d'art pública, a la Universitat de Södertörn i en un seminari organitzat pel Partit de l'Esquerra suec.[35]

Al novembre de 2017 li fou refusat el visat d'entrada a Itàlia, en aquest cas a l'aeroport de Roma-Fiumicino, i es veié forçada a tornar a Amman en tant que membre d'un grup considerat terrorista per les autoritats italianes.[42]

L'any 2018 la seva presència tornà a ser polèmica a Irlanda. En ocasió del 70è aniversari de la Nakba i la Gran Marxa de Retorn, Anti Imperialist Action i Lasair Dhearg organitzaren una trobada en un club vinculat a l'Organització de Mestres Nacionals Irlandesos (INTO) de la capital mateixa, en la que estava prevista la seva intervenció per videoconferència.[43] Malgrat que l'acte es realitzà en un recinte privat i no comportà l'entrada de Khaled a territori irlandès, les autoritats israelianes exerciren pressió per a que no es dugués a terme. En aquest sentit, el ministre d'Afers Estratègics d'Israel, Gilad Erdan, envià una carta de protesta al ministre d'Educació d'Irlanda, Richard Bruton, perquè impedís la connexió considerant-la «teatre de l'absurd».[44]

Com a partidària del materialisme dialèctic de Karl Marx i Friedrich Engels, s'ha declarat atea tot i que no ha criticat públicament la religió.[11] Està casada amb el metge Fayez Rashid Hilal, i actualment viu amb els seus dos fills, Bader i Baixar, a Amman (Jordània).[45]

Obres[modifica]

Khaled ha realitzat diversos escrits fruit de la seva activitat política com a conferenciant, tot i així, l'únic llibre que ha escrit és una autobiografia, traduïda al català, que en el seu moment la catapultà internacionalment com a icona revolucionària. Editada pel seu company de militància George Hajjar, convé destacar que tot i ser una autobiografia, només recull els seus primers 25 anys de vida: des del seu naixement fins l'alliberament de la detenció pel segrest del vol El Al 219. Originalment es publicà en anglès a Londres l'any 1973, amb el títol My People Shall Live: The Autobiography of a Revolutionary, [46][47] i fou traduïda al català el 2014 El meu poble viurà. Biografia d'una revolucionària. [48]

Presència en terres de parla catalana[modifica]

Fins en tres ocasions s'ha arribat a convidar Leila Khaled per a fer xerrades en indrets dels Països Catalans, no sempre arribant a materialitzar-se. Convé destacar que la seva presència ha estat motiu de controvèrsia i ha donat fruit a pressions de partidaris i detractors, fins al punt d'arribar-se a denegar el seu visat d'entrada en alguna ocasió.

La primera vegada que s'esperava la seva visita fou l'any 2008 com a ponent d'una xerrada del Consell de la Joventut de Barcelona, un òrgan institucional vinculat a l'Ajuntament de Barcelona, i també patrocinada per la Diputació de Barcelona, l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya. Segons algunes fonts, la publicació d'un article del periodista Alfons Quintà al Diari de Girona, denunciant la xerrada i condemnant l'activitat política de la ponent com a «terrorista», fou el detonant perquè es presentés una denúncia a la fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola, que acabaria amb la denegació del visat. D'aquesta forma, i davant del veto, la xerrada fou impartida per Salah Salah, president del comitè de refugiats del Consell Nacional Palestí, mentre que les previsions per una posterior xerrada a València foren desestimades.[49][50]

La segona vegada sí que pogué accedir i fou la visita que realitzà el març-abril de l'any 2017 per diferents localitats del País Valencià, gràcies a la invitació feta pel comitè BDS del territori i coincidint amb el Dia de la Terra Palestina (30 de març).[9] Concretament, realitzà una xerrada al saló d'actes de l'aulari II de la Universitat d'Alacant a Sant Vicent del Raspeig el mateix 30 de març,[51][52][53] i una altra l'endemà, 1 d'abril, al barri de Velluters de la ciutat de València.[54][9]

A la xerrada de València, criticà que les negociacions dutes a terme per l'Autoritat Nacional Palestina, sense tenir en compte l'alliberament dels presos, la persecució de palestins fins i tot dins dels assentaments, l'apartheid incessant i l'expoli dels béns essencials (terra, aigua, cultius, etc), només feien que dividir el poble palestí.[9] També considerà la necessitat de mantenir la forta pressió de la campanya internacional de Boicot, Desinversions i Sancions a l'estat d'Israel, que ja li havia costat unes pèrdues valorades en més de 31 milions de dòlars, així com solidaritzar-se amb les persones represaliades que en prenen part.[9] Com a cas paradigmàtic, cità les 9 persones de València encausades per haver demanat, a través de les xarxes socials, el boicot a l'actuació del cantant sionista Matisyahu al festival Rototom Sunsplash de 2015.[9] Finalment, denuncià el paper col·laboracionista d'Israel i l'Aràbia Saudí a les guerres de Síria, de Líbia i del Iemen, recordant que Palestina era un altre exemple de guerra sostinguda en el temps, igual de sanguinària però potser fins i tot més cruel, empenyent el poble palestí a la resistència i l'autodefensa contra els invasors.[9]

Khaled a la presentació de la 2a edició en català del seu llibre a la Fira Literal de 2017

La tercera vegada també pogué accedir i fou un mes després a Barcelona. En aquella ocasió, assistí com a ponent a una conferència de la Fira Literal, prevista pel 14 de maig, que no estigué absenta de polèmica.[55][56] La seva presència polemitzà entre sectors de la comunitat jueva i la secció municipal del Partit Popular. El 8 de maig, el regidor i portaveu Alberto Fernández Díaz (PP) manifestà el seu rebuig a la invitació, titllant a Khaled de «terrorista» i exigint explicacions sobre els 12.000 euros que l'Ajuntament de Barcelona aportà a l'esdeveniment, juntament amb la cessió temporal de l'equipament municipal de Fabra i Coats, així com rebre informació del cost de les banderoles publicitàries de la xerrada amb la seva imatge.[57] Tres dies després, l'11 de maig, la Lliga Internacional Contra el Racisme i l'Antisemitisme (LICRA Catalunya) i B'nai B'rith Nahmànides Barcelona presentaren davant del Fiscal en cap de l'Audiència Nacional espanyola, Javier Zaragoza, una denúncia contra Khaled per tal que no li fos concedit el visat d'entrada al territori de la Unió Europea.[58] L'escrit de denúncia sol·licità l'obertura de diligències amb caràcter d'urgència a la vista que «aquests fets podrien ser constitutius de diversos delictes incloent els d'integració en organització terrorista, col·laboració amb organització terrorista, apologia i enaltiment del terrorisme, finançament d'activitats terroristes, malbaratament de recursos públics i prevaricació».[58]

No obstant això, la xerrada s'acabà realitzant al lloc i data prevista però es veié immersa en un context de vaga de fam, que pròpiament inicià ella, el 6 de maig, després de la mort del primer vaguista palestí.[59] Concretament, l'acció tingué cabuda en el marc de la Vaga per la Llibertat i la Dignitat a les Presons israelianes que s'inicià el 17 d'abril, diada dels presos palestins.[59] La protesta, secundada per 1.500 presos, sent així la més multitudinària de les darreres dècades, tingué per objectiu una sèrie de demandes com ara el final de les prohibicions de visites de familiars, una assistència sanitària adequada, l'accés a l'educació superior, el final de les cel·les d'aïllament i detenció administrativa, així com de l'empresonament sense càrrecs ni judici.[60]

Impacte a la cultura popular[modifica]

Mural de Khaled al Mur de Cisjordània, prop de Betlem.
Mural de Khaled al Mur Internacional de Falls Road, de Belfast.
  • És el motiu central d'un retrat fet exclusivament de pintallavis, The Icon, creat per l'artista Amer Shomali usant 14 colors i 3500 pintallavis.[64]
  • Des de 2018, la seva imatge està present en un mural de commemoració al Mur Internacional de Falls Road de Belfast, a Irlanda del Nord. El mural conté, a la dreta, la famosa fotografia feta per Eddie Adams, on apareix subjectant un AK-47, amb la bandera de Palestina al darrere i a l'altre extrem, una imatge del republicà irlandès Charlie Hughes amb una escopeta i la bandera d'Irlanda de fons, ambdues icones franquejant el lema «Our Struggle continues» ("La nostra lluita continua").

A la música[modifica]

  • «Like Leila Khaled Said» és una cançó de The Teardrop Explodes, de l'àlbum de 1981 Wilder, de gènere romàntic dedicada a Khaled. El músic Julian Cope manifestà que es tractava d'una cançó d'amor per a ella "perquè penso que és molt bonica. Però sé que tot plegat és com una a mala notícia".[66]
  • El segon CD de l'àlbum de 2012 Psychedelic Revolution de Julian Cope s'anomena "Phase of Leila Khaled". El primer CD s'anomena "Phase of Che Guevara". Les lletres de l'àlbum contenen diverses referències a manifestacions polítiques, lluita armada i suïcides armats. El llibret d'acompanyament també conté una fotografia de Leila Khaled.
  • «Leila Khaled» és una cançó de la banda de rock danesa Magtens Korridorer, la desena de l'àlbum de 2005 Friværdi.[67]
  • El grup de hip-hop multiètnic Fun-da-mental menciona Khaled a la cançó «Mother India», al seu àlbum de 2010 Love India, àmpliament distribuït als Estats Units per Starbucks.[68]

Notes[modifica]

  1. En ocasió del primer segrest, Khaled prengué el pseudònim de la primera màrtir del FPAP.[1] Xàdia Abu Gazala morí el 28 de novembre de 1968, amb 18 anys, fruit d'una deflagració quan manipulava explosius a casa seva.[2]
  2. Khaled nasqué un 9 d'abril però, tal com jurà a la xerrada de València de 2017, no pensava celebrar cap aniversari fins que la seva terra i el seu poble fossin lliures.[9]
  3. A la pàgina 87 de l'autobiografia de Khaled, traduïda l'any 2004 al català, consta la distància com a 50 quilòmetres

Referències[modifica]

  1. «Revolució significa vida. Amb Leila Khaled / Fira Literal 2017 (48:21s)». YouTube.com, 15-05-2017. [Consulta: 17 maig 2017].
  2. «Remembering Comrade Shadia Abu Ghazaleh, struggler for Palestine» (en anglès). PFLP.ps, 04-12-2016. [Consulta: 17 maig 2017].
  3. «Biografía breve de Leyla Khaled (extractos)» (en castellà). Nodo50.org, 2008. [Consulta: 28 abril 2017].
  4. Aked, Hilary. «Leila Khaled: The woman behind the symbol» (en anglès). RedPepper.org.uk, 13-09-2012. [Consulta: 9 maig 2017].
  5. «Leila Khaled, el meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària». TigredePaper.cat. Arxivat de l'original el 18 maig 2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  6. «Notorious Palestinian Plane Hijacker to Promote BDS in South Africa» (en anglès). Haaretz.com, 07-01-2015. [Consulta: 28 abril 2017].
  7. Khaled, 2014, p. 124.
  8. «19 atentados contra El Al en 17 años» (en castellà). ElPais.com, 28-12-1985. [Consulta: 24 maig 2017].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Cervera, Isabel. «Valencia con Leila Khaled y Palestina» (en castellà). LoQueSomos.org, 04-04-2017. [Consulta: 8 novembre 2018].
  10. Khaled, 2014, p. 33.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Schmitt, Paula «Interview with Leila Khaled: 'BDS is effective, but it doesn't liberate land'» (en anglès). +972 Magazine, núm. 17, 17-05-2014 [Consulta: 1r maig 2017].
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Bird, Kai. «7: Black September, 1970». A: Crossing Mandelbaum Gate: Coming of Age Between the Arabs and Israelis, 1956-1978 (en anglès). Londres: Simon & Schuster, 2010. ISBN 978-1-84737-933-7. 
  13. 13,0 13,1 Khaled, 2014, p. 35.
  14. Khaled, 2014, p. 38.
  15. Khaled, 2014, p. 40.
  16. 16,0 16,1 Khaled, 2014, p. 55.
  17. 17,0 17,1 «Leila Khaled: in her own words» (en anglès). AvSec.com, 05-09-2000. Arxivat de l'original el 27/8/2008. [Consulta: 1r maig 2017].
  18. Khaled, 2014, p. 66.
  19. 19,0 19,1 19,2 Khaled, 2014, p. 67.
  20. 20,0 20,1 20,2 Khaled, 2014, p. 87.
  21. 21,0 21,1 Khaled, 2014, p. 88.
  22. Khaled, 2014, p. 80.
  23. Prashad, Vijay. «Putting Palestine on the Map» (en anglès). Jadaliyya.com, 09-11-2012. [Consulta: 24 maig 2017].
  24. Khaled, 2014, p. 125.
  25. Newton, Michael. «Khaled, Leila Ali: kidnapper». A: The Encyclopedia of Kidnappings (en anglès). Ciutat de Nova York: Facts On File, 2002, pàg. 154. ISBN 978-1-4381-2988-4. 
  26. 26,0 26,1 26,2 «"I made the ring from a bullet and the pin of a hand grenade"» (en anglès). The Guardian, 26-01-2001. Arxivat de l'original el 29/6/2007. [Consulta: 1r maig 2017].
  27. MacDonald, Eileen. «Leila Khaled». A: Shoot the Women First (en anglès). Ciutat de Nova York: Random House, 1991. ISBN 0-679-41596-3. 
  28. Oren, Amir. «Anatomy of a Prisoner Exchange» (en anglès). Haaretz, 20-10-2008. [Consulta: 6 juny 2016].
  29. Moon, Timur. «Leila Khaled — hijacked by destiny» (en anglès). AlJazeerah.info, 17-10-2002. Arxivat de l'original el 20/8/2004. [Consulta: 1r maig 2017].
  30. Fernández, Antonio. «La comunidad judía de Barcelona se moviliza contra Colau por invitar a una terrorista» (en castellà). ElConfidencial.com, 28-04-2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  31. «Flight crews and security» (en anglès). PBS.org. [Consulta: 11 març 2014].
  32. «06. September 2010 - Vor 40 Jahren: PFLP kapert vier Passagierflugzeuge» (en alemany). WDR.de, 06-09-2010. [Consulta: 12 març 2017].
  33. Vargo, Marc. «4: The Arab-Israeli Conflict and the Black September Organization». A: The Mossad: Six Landmark Missions of the Israeli Intelligence Agency, 1960-1990 (en anglès). Jefferson: McFarland & Company, 2010, pàg. 83. ISBN 978-1-4766-1966-8. 
  34. «Hijack Story» (pdf) (en anglès). Arxius Nacionals del Regne Unit. [Consulta: 22 gener 2015].
  35. 35,0 35,1 «Something rotten in Sweden - Israel Opinion» (en anglès). Ynetnews.com, 11-03-2011. [Consulta: 29 octubre 2015].
  36. 36,0 36,1 36,2 «Plane hijacker turned politician disapproves of today's 'terrorism'» (en anglès). IrishTimes.com, 04-08-2005. [Consulta: 15 novembre 2018].
  37. «A just solution is the way out of conflict - Leila Khaled» (en anglès). AnPhoblacht.com, 11-08-2005. Arxivat de l'original el 26 octubre 2011. [Consulta: 15 novembre 2018].
  38. «The activistocracy, Features, Governance» (en anglès). Infochangeindia.org. [Consulta: 29 octubre 2015].
  39. «Página inicial FSM» (en portuguès). Forumsocialmundial.org.br. [Consulta: 9//10/2015].
  40. «PNN: Palestine News Network» (en anglès). PNN.ps, 24-10-2015. [Consulta: 29 octubre 2015].
  41. «Demonstrera med SAC på 1 maj» (en suec). SAC.se, 29-04-2011. [Consulta: 15 novembre 2018].
  42. «Leila Khaled respinta a Fiumicino» (en italià). IlGiornaleDItalia.org, 29-11-2017. Arxivat de l'original el 3 gener 2018. [Consulta: 15 novembre 2018].
  43. «Leila Khaled Speaks Successfully in Dublin» (en anglès). RedSpark.nu, 03-06-2018. [Consulta: 15 novembre 2018].
  44. Bachner, Michael. «Israel urges Ireland to cancel speech by Palestinian terrorist». TimersofIsrael.com, 31-05-2018. [Consulta: 15 novembre 2018].
  45. «Interview by Sana Abdallah». United Press International, 21-07-2003. Arxivat de l'original el 3/9/2006. [Consulta: 3 setembre 2006].
  46. «Books» (en anglès). LeilaKhaled.Wordpress.com. [Consulta: 11 maig 2017].
  47. 1944-, Khaled, Leila,. My people shall live : the autobiography of a revolutionary. Londres: Hodder and Stoughton, 1973. ISBN 0340173807. 
  48. George, Hajjar,. Leila Khaled : el meu poble viurà, autobiografia d'una revolucionària. 1ª ed. Manresa, Bages: Tigre de Paper, 2014. ISBN 9788494166426. 
  49. Quintà, Alfons. «Leila khaled, segrestadora i invitada oficial». DiarideGirona.cat, 2008. [Consulta: 9 maig 2017].
  50. Quintà, Alfons. «Denegació de visat a la terrorista Leila Khaled». DiarideGirona.cat, 2008. [Consulta: 9 maig 2017].
  51. Martínez, Concha. «Leila Khaled, Universidad de Alicante» (en castellà). AgendaFeminista.org, 17-03-2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  52. «Xerrada de Leila Khaled». BDS.cat, 09-04-2017. [Consulta: 8 novembre 2018].
  53. «Leila Khaled a la Universitat d'Alacant». TerceraInformación.es, 27-03-2017. [Consulta: 8 novembre 2018].
  54. «“Dia de la Terra Palestina” amb Leila Khaled». Nodo50.org, 28-03-2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  55. «La Fira Literal Barcelona 2017 tindrà la palestina Leila Khaled i el britànic Guy Standing». Vilaweb.cat, 05-04-2017. [Consulta: 10 maig 2017].
  56. «La fira Literal torna a la Fabra i Coats amb Leila Khaled i Guy Standing». Ajuntament.Barcelona.cat, 2017. [Consulta: 10 maig 2017].
  57. «Alberto Fernández (PP) demana a l'Ajuntament no donar suport a una fira amb la “terrorista” Leila Khaled». Vilaweb.cat, 08-05-2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  58. 58,0 58,1 «Entitats contra l'antisemitisme porten als jutjats la presència de Leila Khaled a Barcelona». ElNacional.cat, 09-05-2017. [Consulta: 10 maig 2017].
  59. 59,0 59,1 «Leila Khaled announces open hunger strike for Palestinian prisoners as Catholic patriarch, international students fast in solidarity» (en anglès). Samidoun.net, 07-05-2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  60. «1500 Palestinian prisoners launch largest collective hunger strike in years: Take action in support!» (en anglès). Samidoun.net, 17-04-2017. [Consulta: 9 maig 2017].
  61. Murphy, Maureen Clare. «Violence or nonviolence? Two documentaries reviewed» (en anglès). Electronic Intifada, 09-04-2007. [Consulta: 7 setembre 2007].
  62. «Hijacker» (en anglès). LeilaKhaled.com. [Consulta: 29 octubre 2015].
  63. «[hhttp://www.thefocuspull.com/features/fresh-look-leila-khaled-hijacker-2006/ A Fresh Look At: Leila Khaled: Hijacker (2006)]» (en anglès). TheFocuPull.com. [Consulta: 12 novembre 2018].
  64. «Leila Khaled Portrait Made of 3,500 Lipsticks» (en anglès). Oddity Central, 21-03-2012. [Consulta: 1r agost 2014].
  65. Comentari al DVD original de promoció de The Robots of Death, el 5è capítol de la 14a temporada de Doctor Who (07m09s)
  66. «Wilder» (en anglès). ScreamingSecrets.com. Arxivat de l'original el 16/7/2004. [Consulta: 1r maig 2017].
  67. «iTunes - Everything you need to be entertained.» (en anglès). Apple. [Consulta: 29 octubre 2015].
  68. Mitchell, Tony. Global Noise: Rap and Hip Hop Outside the USA (en anglès). Books.google.com, p. 60 [Consulta: 29 octubre 2015]. 
  69. «ライラのバラード(英訳詩朗読)/PANTA-響 - 旗旗» (en japonès). Bund.jp. [Consulta: 1r agost 2014].
  70. «(明大)中東フォーラム2012―アラブ民衆蜂起とパレスチナ解放【ライラ・ハリドさん来日】 - 旗旗» (en japonès). Bund.jp. [Consulta: 1r agost 2014].
  71. «リッダ闘争40周年 ライラハリドさん来日 パレスチナ連帯京都WeekEnd 23» (en japonès). Bund.Sakura.ne.jp, 02-06-2012. Arxivat de l'original el 9/8/2012. [Consulta: 1r maig 2017].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leila Khaled Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Leila Khaled