Leila Ouahabi Elouahabi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Leila Ouahabi)
Infotaula de personaLeila Ouahabi Elouahabi

(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1993 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada171 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2011 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLateral Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
2007–2010 FC Barcelona Atlètic
2011–2013 FC Barcelona 21(2)
2013–2016 València CF femení 85(3)
2016–2022 FC Barcelona 86(1)
2022– Manchester City WFC Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
2010–2012   Espanya sub-19 10(0)
2014–2023   Catalunya 3
2016–2023   Espanya 42(1) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2019Copa Mundial Femenina de Futbol 2019 Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): LeilaOuahabi Instagram: leilaouahabi FIFA: 420281 UEFA: 250005997 ESPNFC: 249105 Modifica el valor a Wikidata

Leila Ouahabi Elouahabi (Mataró, 22 de març de 1993) és una futbolista catalana, que juga com a lateral esquerre al Manchester City FC.

Formada a les categories inferiors barcelonistes, en la temporada 2013-14 va fitxar pel València CF. Amb els merengots va estar tres anys, destacant a l'equip i arribant a la titularitat de la selecció espanyola.[1] Per a la temporada 2016-17 va tornar al FC Barcelona.[2] Va ser una figura indispensable de l'equip, amb el qual va guanyar tots els títols possibles, inclòs el triplet la temporada 2020-2021.[3]

En la temporada 2021-2022, Ouahabi va perdre la titularitat, coincidint amb la incorporació de Fridolina Rolfö al club blaugrana.[4] L'1 de juny de 2022 va anunciar que deixaria el Barça després de no renovar el seu contracte i, una setmana després, va concretar el fitxatge pel Manchester City. En un total de nou temporades al primer equip, Leila va disputar 199 compromisos oficials i va marcar 7 gols.[5][6]

La lateral esquerre ha disputat també tres partits amb la Selecció femenina de futbol de Catalunya, el darrer partit jugat el 2016.

Primers de la vida[modifica]

Ouahabi va néixer a Mataró en una família d'origen marroquí.[7] Amb el suport de la seva mare i del seu germà, amb qui jugava amb freqüència, va fer les primeres passes en el futbol.[8][9] Més gran, jugava a futbol sala amb el seu germà i en un moment es va incorporar a un equip de futbol sala d'onze nois més.[10] Des de petita va viure a Vilassar de Mar,[9] i el primer club al qual es va incorporar va ser un equip juvenil femení del club UE Vilassar de Mar.[8][11][12]

Carrera de club[modifica]

Barcelona[modifica]

Ouahabi tenia tretze anys quan es va incorporar als equips juvenils del Barcelona el 2007.[13] Després de cinc anys d'ascens a les files de La Masia, es va convertir en jugadora del primer equip per a la temporada 2011-12. Aquella temporada, el Barcelona va aconseguir el seu primer títol de Lliga. Ouahabi es va veure frustrada per la manca de temps de joc després de jugar un segon any a la Primera Divisió amb el Barcelona.

València[modifica]

Es va incorporar al València l'any 2013,[14] on va romandre fins al 2016. Al València va ser titular indiscutible al lateral esquerre, i va començar a ser una de les habituals en les convocatòries de la selecció espanyola.[15][16]

Retorn a Barcelona[modifica]

L'estiu de 2016, Ouahabi va tornar a signar amb el Barcelona.[17] En la primera temporada al club blaugrana després del seu pas pel València, es va proclamar campiona de la Copa de la Reina després de derrotar a la final l'Atlètic de Madrid. Aquell mateix any, l'equip va arribar fins a les semifinals de la Lliga de Campions per primera vegada a la història del club i del futbol espanyol després de superar el Rosengard de Suècia en quarts de final amb un gol al partit d'anada d'Ouahabi.[18][19]

La temporada següent va estar marcada per una greu lesió del genoll esquerra que només li va permetre jugar 6 partits de lliga. Va reaparèixer als terrenys de joc l'agost del 2018, durant la disputa de la semifinal de la Copa Catalunya, després de gairebé nou mesos de baixa.[20]

Va guanyar tres títols de Lliga, cinc Copes de la Reina, dues Supercopes d'Espanya i dues Lligues de Campions en la seva segona etapa a Barcelona, incloent el triplet continental de Primera Divisió, Copa de la Reina i Lliga de Campions el 2021.[21]

Manchester City[modifica]

Ouahabi es va unir al Manchester City el 2022 amb un contracte per dos anys.[22] Va fer el seu debut amb el club en una eliminatòria a la fase prèvia de la Lliga de Campions contra el FC Tomiris Turan el 19 d'agost de 2022.[23]

Al febrer de 2024 va renovar el seu contracte per dues temporades més.[24]

Carrera internacional[modifica]

Ouahabi ha jugat a la selecció espanyola sub-19.[25]

Ouahabi va obtenir la seva primera convocatòria per a la selecció espanyola sènior el febrer de 2016 sota la direcció de Jorge Vilda.[26] Va fer el seu debut el 4 de març de 2016, començant un amistós 0-0 amb la Romania a Mogoșoaia.[27]

El febrer de 2017, Ouahabi va ser convocada a la selecció espanyola per a la Copa Algarve 2017, la seva primera convocatòria per a un torneig de selecció sènior.[28] El seu primer gol internacional va resultar ser el gol de la victòria a la final de la Copa Algarve 2017 contra la Canadà.

A la Copa del Món Femenina 2019 Ouahabi va ser titular en un partit de la fase de grups, un empat 0-0 contra la Xina. L'empat va ser suficient per superar la fase de grups per primera vegada a la història d'Espanya, on després s'enfrontarien als Estats Units als vuitens de final. Ouahabi va començar aquell partit de vuitens de final, on Espanya va tenir una bona actuació però va perdre 1– 2 contra els que serien guanyadors del torneig. Va acabar el torneig havent jugat 180 minuts.[29]

Va ser una de Las 15, un grup de jugadores que es van declarar no disponibles per a la selecció internacional el setembre de 2022 a causa de la seva insatisfacció amb l'entrenador en cap, Jorge Vilda, i entre la dotzena que no van participar 11 mesos després quan la selecció va guanyar la Copa del Món.[30][31]

Selecció catalana[modifica]

Ha disputat també tres partits amb la Selecció femenina de futbol de Catalunya, el 2014, 2015, 2016 i 2024[32].

Ha estat convocada per Xavi Llorens pel retorn de la selecció en cinc anys.[33]

Palmarès[modifica]

Clubs
Selecció espanyola
Títol Equip Seu Any
Copa Algarve Selecció espanyola Portugal 2017

Estadístiques[modifica]

Actualitzat a l'últim partit jugat el 27 de maig de 2023.[34][35]

Club Div. Temporada Lliga Copa Altres[a] Continental Copa Catalunya Total
Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols Part. Gols
FC Barcelona
Catalunya Catalunya 		1a 2010-11 2 0 1 0 - - - - 0[36][37] - 3 0
2011-12 13 1 0 - - - - - 0[38][39] - 14 1
2012-13 6 1 0 - - - - - 1[40][41] 0 6 1
Total 21 2 1 0 - - - - 1 0 22 2
València CF
País Valencià País Valencià 		1a 2013-14 29 0 2 0 - - - - - - 31 0
2014-15 26 2 3 0 - - - - - - 29 2
2015-16 30 1 2 0 - - - - - - 32 1
Total 85 3 7 0 - - - - - - 92 3
FC Barcelona
Catalunya Catalunya 		1a 2016-17 21 0 3 0 - - 7 1 2[42][43] 1 33 2
2017-18 6 0 - - - - 3 0 2[44][45] 0 9 0
2018-19 21 0 3 0 - - 6 0 2[46][47] 0 31 0
2019-20 14 0 3 0 2 0 5 0 2[48][49] 0 26 0
2020-21 22 1 3 0 1 0 8 0 - - 34 2
2021-22 25 1 4 0 2 0 9 1 - - 40 2
Total 106 2 16 0 5 0 39 2 8 1 167 4
Manchester City
Anglaterra Anglaterra 		WSL 2022-23 16 0 2 0 4 0 2 0 - 24 0
2023-24 13 0 3 0 3 0 - - 18 0
Total en la seva carrera[b] 231 7 26 0 9 0 41 2 9 1 313 10
  1. ↑ Inclou Supercopa d'Espanya i Copa de la Lliga anglesa
  2. ↑ No inclou la temporada 2023-24 en curs

Referències[modifica]

  1. ↑ Corachán Latorre, Pau. «Se'n van Leila i 'Mulán', arriba 'Leles'». València Extra, 30-06-2016.
  2. ↑ Superdeporte. «Leila se marcha del Valencia Femenino y regresa al Barcelona». [Consulta: 25 agost 2016].
  3. ↑ «Tricampeonas: El Barça logra un triplete histórico» (en castellà). Sport, 30-05-2021. [Consulta: 27 juny 2022].
  4. ↑ Crusells Novella, Sergi. «Fridolina Rolfö, la gran sorpresa de este Barça» (en castellà), 24-12-2021. [Consulta: 27 juny 2022].
  5. ↑ «S’acomiada Leila: “Me’n vaig amb la satisfacció d'haver-ho guanyat tot”». FC Barcelona, 01-06-2022. [Consulta: 2 juny 2022].
  6. ↑ «Leila Ouahabi fitxa pel Manchester City». L'esportiu.cat, 08-06-2022. [Consulta: 8 juny 2022].
  7. ↑ «Leila: "En Marruecos igual no jugaría al fútbol"» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-2017.
  8. ↑ 8,0 8,1 Irigoyen, Juan I. «Leila: “En Marruecos igual no jugaría al fútbol”» (en castellà). , 29-03-2017 [Consulta: 7 juny 2019].
  9. ↑ 9,0 9,1 Paniagua, Raúl. «Leila Ouahabi: "Estamos abriendo los ojos a mucha gente"», 19-03-2019. [Consulta: 2 abril 2021].
  10. ↑ Soria, Miki. «Leila Ouahabi Una de les nostres». esportiumaresme.cat. Esportiu Maresme, 03-04-2019. [Consulta: 24 gener 2020].
  11. ↑ Navarro, Alicia. «Leila Ouahabi, un filón desde la banda», 19-10-2019. [Consulta: 2 abril 2021].
  12. ↑ «Leila Ouahabi Una de les nostres», 03-04-2019. [Consulta: 3 abril 2021].
  13. ↑ «Leila: "En Marruecos igual no jugaría al fútbol"». , 29-03-2017 [Consulta: 23 gener 2020].
  14. ↑ Profile at Valencia Féminas website.
  15. ↑ «Leila se marcha del Valencia Femenino y regresa al Barcelona», 28-06-2016. [Consulta: 2 abril 2021].
  16. ↑ «Dos jugadoras del Valencia, Claudia y Leila, debutaron con la Absoluta», 07-03-2016. [Consulta: 2 abril 2021].
  17. ↑ «Who has joined and left FC Barcelona this summer». fcbarcelona.com. FC Barcelona, 01-09-2016. [Consulta: 24 gener 2020].
  18. ↑ «El Barça femenino logra un histórico pase a semifinales de la Champions» (en castellà). RTVE.es, 29-03-2017. [Consulta: 4 abril 2024].
  19. ↑ «El FC Barcelona femenino, un paso más cerca de las semifinales de la Champions (0-1)» (en castellà). Real Federación Española de Fútbol, 23-03-2017. [Consulta: 4 abril 2024].
  20. ↑ Error en el títol o la url.«». fcbarcelona.cat. [Consulta: 4 abril 2024].
  21. ↑ «The Treble is ours!». FC Barcelona, 31-05-2021. [Consulta: 19 juny 2022].
  22. ↑ Edwards, John. «CITY SEAL LEILA OUAHABI DEAL». www.mancity.com, 08-06-2022. [Consulta: 19 juny 2022].
  23. ↑ «Manchester City 6-0 Tomiris-Turan: Player ratings as City progress in Champions League» (en anglès-gb). 90min.com, 18-08-2022. [Consulta: 31 gener 2023].
  24. ↑ «LA CARRERA DE LEILA OUAHABI CON EL CITY» (en castellà). Manchester City, 22-02-2024. [Consulta: 4 abril 2024].
  25. ↑ Fernandez-Delgado, Ignacio. «Un equipo para sentirse orgulloso/a». diariodemestalla.com. Diario de Mestalla, 27-11-2013. [Consulta: 24 gener 2020].
  26. ↑ Menayo, David. «Jorge Vilda continúa la revolución». marca.com. MARCA, 22-02-2016. [Consulta: 24 gener 2020].
  27. ↑ «4 newcomers to the Spanish squad». Reial Federació Espanyola de Futbol, 05-03-2016 [Consulta: 30 agost 2016].
  28. ↑ Menayo, David. «Jorge Vilda ya tiene a sus 23 elegidas para disputar la Copa Algarve». marca.com. MARCA, 20-02-2017. [Consulta: 23 gener 2020].
  29. ↑ «FIFA Women's World Cup France 2019™ - Players - Leila OUAHABI - Leila Ouahabi - FIFA.com». fifa.com. FIFA. Arxivat de l'original el 8 juny 2019. [Consulta: 23 gener 2020].
  30. ↑ Jorge Vilda Recalls Players Who Resigned Back Into His Spanish World Cup Squad, Asif Burhan, Forbes, juny 12, 2023
  31. ↑ Spain v Sweden: Las 15+3, An International Team In Chaos And Lonely Jorge Vilda, Simon Lillicrap, The Sportsman, 14 agost 2023
  32. ↑ «5-1: Catalunya arrolla a Paraguay» (en castellà), 07-04-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
  33. ↑ «CONVOCATÒRIA OFICIAL DE LA SELECCIÓ CATALANA ABSOLUTA FEMENINA PEL PARTIT CONTRA EL PARAGUAI». FCF, 03-04-2024. [Consulta: 3 abril 2024].
  34. ↑ «Leila» (en castellà). BDFutbol. [Consulta: 6 juny 2022].
  35. ↑ «Leila Ouahabi» (en castellà). Soccerway. [Consulta: 29 juliol 2023].
  36. ↑ «El Barça va tornar a fer la guitza a l'Espanyol en la copa Catalunya, i el supera als penals». L'Esportiu, 29-08-2010. [Consulta: 12 juny 2022].
  37. ↑ «L'Euromat Estartit té poca punteria i perd la final contra el Barça (3-0)». editor=L'Esportiu, 30-08-2010. [Consulta: 12 juny 2022].
  38. ↑ «Derrota amb el cap alt». L'Esportiu, 28-08-2011. [Consulta: 12 juny 2022].
  39. ↑ «El Barça, campió per tercer any consecutiu». L'Esportiu, 29-08-2011. [Consulta: 12 juny 2022].
  40. ↑ «L'Estartit no té ben res a fer contra el Barça». El Punt Avui, 25-08-2012. [Consulta: 12 juny 2022].
  41. ↑ «Campiones vint penals després». L'Esportiu, 28-08-2012. [Consulta: 12 juny 2022].
  42. ↑ «El Barça, campió golejant». L'Esportiu, 29-08-2016 [Consulta: 6 juny 2022].
  43. ↑ «El Barça i l'Espanyol jugaran l'enèsima final». L'Esportiu, 27-08-2016 [Consulta: 6 juny 2022].
  44. ↑ Genís de Moner «El Barça, com quasi sempre». L'Esportiu, 28-08-2017 [Consulta: 6 juny 2022].
  45. ↑ «El Barça, a la final de mañana contra el Espanyol». El Mundo Deportivo, 26-08-2017 [Consulta: 6 juny 2022].
  46. ↑ «Un títol incontestable». L'Esportiu, 26-08-2018 [Consulta: 6 juny 2022].
  47. ↑ «Un altre derbi com a final». L'Esportiu, 24-08-2018 [Consulta: 6 juny 2022].
  48. ↑ Robledillo, A. «El Barça allarga la tirania amb el sisè títol seguit». L'Esportiu, 25-08-2019 [Consulta: 6 juny 2022].
  49. ↑ «Un altre derbi com a final». L'Esportiu, 23-08-2019 [Consulta: 6 juny 2022].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leila Ouahabi Elouahabi
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leila_Ouahabi_Elouahabi&oldid=33372699»