Lelemi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLelemi
Altres noms Buem, Lafana, Lefana
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
48.900 (ethnologue 2003)[1] - 73.200(joshuaproject)[2] principalment a Lôh-Djiboua
Parlat a Ghana
Togo
Autòcton de regió Volta
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües Na-Togo
Lelemic languages Tradueix
Lelemi-Akpafu languages Tradueix
Codis
ISO 639-3 lef
SIL lef
Glottolog lele1264
Ethnologue.com lef
IETF lef
Modifica les dades a Wikidata

El lelemi (o lefana, o buem) és una llengua parlada pels buems a la zona de Jasikan, a la Regió Volta, una de les deu regions administratives de Ghana, situada al sud-est del país. Pertany al grup geogràfic de les llengües na-togo de la branca de llengües kwa, dins de la família de les llengües nigerocongoleses, parlades a la regió muntanyosa situada entre Ghana i Togo. El lelemi compta aproximadament amb entre 49.000 (dades del 2003[1]) i 73.200 (joshuaproject[2]). També hi ha lelemi-parlants a Togo.[2] El seu codi ISO 639-3 és lef i el seu codi al glottolog és lele1264.[3]

Família lingüística[modifica]

Segons l'ethnologue, el lelemi és una llengua que està juntament amb el siwu, el sekpele i el selee en un subgrup de les llengües lelemis que són del grup de les llengües potou-tanos, que són llengües nyos, que al seu temps formen part de la família de les llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[4]

Geolingüística i pobles veïns[modifica]

El lelemis viuen al sud-est de Ghana a la zona del poble de Kute, al districte de Jasikan, a la Regió Volta. Segons el joshuaproject i el peoplegroups també hi ha 7.200 lelemis a Togo.[2][5] El territori lelemi de Togo està situat a la frontera amb Ghana, al nord de Kpalimé i al sud-est d'Atakpamé, a la Regió dels Altiplans. El territori lelemi de Togo està situat a la frontera amb Ghana, al nord de Kpalimé i al sud-est d'Atakpamé, a la Regió dels Altiplans.[5]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori lelemi està situat a l'extrem oriental de Ghana, al costat de la frontera amb Togo, que està a l'est. els lelemis limiten amb els àkans, que viuen al nord; amb els tuwulis, que viuen a l'oest; i amb els siwus i els sekpeles, que viuen al sud.[6]

Descripció lingüística[modifica]

El lelemi, com a llengua na-togo, té característiques típiques de les llengües nigerocongoleses, com la presència de classes nominals. A més, és una llengua tonal, i té sistemes vocàl·lics formats per nou o deu unitats fonològicament distintives, que entren en jocs de sinarmonia vocàl·lica basada en els trets ATR. En fonètica, ATR (de l'anglès advanced tongue root) es refereix a un tret fonètic que apareix en sons articulats amb l'arrel de la llengua avançada, és a dir, amb una expansió de la cavitat faríngia obtinguda mitjançant un moviment de la base de la llengua cap endavant.

El lelemi segueix l'ordre bàsic de paraules "subjecte-verb-objecte". L'ordre es manté igual, tant si els constituents respectius són lexicalment com pronominalment representats. D'altra banda, els modificadors substantius i verbals van darrere d'allò que substitueixen.

Pel que fa al sistema verbal, el lelemi té dos paradigmes: uns que constitueixen els anomenats "temps simples", i els altres anomenats "temps relatius" (Allan, 1973). El paradigma simple està format per prefixos subjectes (prefixos pronoms de primera o segona persona i pronoms classe substantiu de tercera persona) i la forma del verb, mentre que el paradigma relatiu és l'acumulació per l'ús obligatori d'un substantiu de subjecte extern, un prefix de verb invariable i la forma verbal. Mentre que el paradigma simple s'utilitza en bastants entorns sintàctics, el paradigma relatiu només apareix en les oracions de relatiu quan el subjecte n'és el principal.[7]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

El lelemi és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[8] Menys de l'1% dels lelemis estan escolaritzats en la seva llengua i entre el 5 i el 15% l'aprenen com a segona llengua. Té gramàtica i el 2014 s'hi va traduir la Bíblia. Des del 1989 s'escriu en alfabet llatí. Els lelemis també parlen l'àkan.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Lelemi, a language of Ghana». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Language: Lef». joshuaproject. [Consulta: 13 octubre 2015].
  3. «Language: Lelemi». glottolog. [Consulta: 13 octubre 2015].
  4. «Lelemi». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
  5. 5,0 5,1 «People name: Buem of Togo» (en anglès). peoplegroups.org. [Consulta: 13 octubre 2015].
  6. «Mapa lingüístic de Ghana. El lelemi és el número 43». ethnologue. [Consulta: 13 octubre 2015].
  7. Schwarz, Anne. About the harmony disposition of Lelemi affixes (en anglès). 
  8. «Lelemi in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Edward Jay Allan. 1973. A grammar of Buem, the Lelemi language. University of London. 492pp. (Tesis Doctoral).
  • Höftmann, Hildegard. 1971. The Structure of the Lelemi Language: with texts and glossary. Leipzig: Verlag Enzyklopädie. 130pp.
  • Kropp, Mary Esther. 1967. Lefana, Akpafu and Avatime, with English gloss. (Comparative African wordlists, 3.) Legon: Institute of African Studies (IAS), Universitat de Ghana. 94pp.
  • Heine, Bernd. 1969. Die Konsonanten Des Proto-Buem. A: Linguistics nº7. 27-44. Berlin, New York: Walter de Gruyter.
  • Fiedler, Ines and Anne Schwarz. 2009. Focal aspects in the Lelemi verb system. A: Journal of West African Languages nº36,1/2. 57-73.
  • Schwarz, Anne. 2007. About the harmony disposition of Lelemi affixes. A: Griefenow-Mewis, Catherine (ed.), Afrikanische Horizonte, 127-139. Wiesbaden: Otto Harrassowitz Verlag.
  • Ring, James Andrew. 1995. Lelemi tone. A: Cline, Terry (ed.), Papers from GILLBT's seminar week, January 30 - February 3, 1995, Tamale, 16-26. Tamale (Ghana): Ghana Institute of Linguistics, Literacy and Bible Translation (GILLBT).
  • Allan, Edward Jay. 1977 [1973]. Buem. A: Kropp Dakubu, Mary Esther (ed.), West African Language Data Sheets, 97-105. West African Linguistic Society: Legon &Leiden: West African Linguistic Society (WALS); African Studies Centre (ASC).
  • Neeley, Paul. 1995. Old styles in contemporary contexts: the revitalization of traditional music through the Buem churches of Ghana. A: EM News, nº4. 4. - sociologia

Enllaços externs[modifica]