Lelio Basso

Lelio Basso

Biografia
Naixement	25 desembre 1903 Varazze (Itàlia)
Mort	16 desembre 1978 (74 anys) Roma
Sepultura	Cementiri Monumental de Milà
Senador del Senat italià
5 juliol 1976 – 16 desembre 1978 Legislatura: setena legislatura del Parlament de la República Italiana
Senador del Senat italià
25 maig 1972 – 4 juliol 1976 Legislatura: sisena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
30 maig 1968 – 24 maig 1972 Legislatura: cinquena legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
12 maig 1963 – 4 juny 1968 Legislatura: quarta legislatura del Parlament de la República Italiana
Diputat de la República d'Itàlia
6 juny 1958 – 15 maig 1963 Legislatura: 3a legislatura d'Itàlia
Diputat de la República d'Itàlia
16 juny 1953 – 11 juny 1958 Legislatura: 2a legislatura d'Itàlia
Diputat de la República d'Itàlia
29 abril 1948 – 24 juny 1953 Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
Dades personals
Ideologia	Antifeixisme
Formació	Universitat de Pavia Universitat de Milà
Activitat
Lloc de treball	Roma
Ocupació	advocat, periodista, polític, antifeixista
Partit	Partit Socialista Italià d'Unitat Proletària

Lelio Basso (Varazze, 25 de desembre de 1903 - Roma, 16 desembre de 1978) va ser un advocat i home polític socialista italià, fundador del Tribunal Permanent dels Pobles.

Biografia

Lelio Basso va néixer a Varazze, a la província de Savona, a Ligúria (Itàlia). Militant socialista, va participar en la lluita contra la dictadura feixista, i per això va ser empresonat. El 1946, va ser triat diputat del PSI a l'Assemblea Constituent. El 1964, va ser un dels fundadors del Partit Socialista Italià d'Unitat Proletària, PSIUP). Periodista i autor de diverses obres teòriques, també va traduir a l'italià diversos textos de Rosa Luxemburg. A més, va participar en el Tribunal Russell, i a iniciativa seva, el 1979 es va fundar el Tribunal Permanent dels Pobles.

Obra

• Due totalitarismi: fascismo e democrazia cristiana (1951);
• Il Partito socialista italiano (1956);
• Il principe senza scettro (1958, reimpressió 1998);
• Da Stalin a Krusciov (1962)
• Introduzione e cura di R. Luxemburg, Scritti politici (1967, reimpressions: 1970, 1976);
• Neocapitalismo e sinistra europea (1969);
• Introduzione e cura di R. Luxemburg, Lettere alla famiglia Kautsky (1971);
• Introduzione e cura di Stato e crisi delle istituzioni (1978);
• Socialismo e rivoluzione (1980);
• Scritti sul cristianesimo (1983).