Lemúria (festival romà)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El rentat de mans, un element purificador de la Lemúria
El fesol negre, un dels elements purificadors que es feien servir per la Lemúria.

Lemúria o Lemuràlia fou una festivitat del calendari romà religiós per fer fora de la casa els esperits inquiets dels morts. Es feia cada any al mes de maig i els rituals tenien caràcter privat. El seu nom procedeix de Lèmur.

Orígens[modifica]

Es diu que fou instituït per Ròmul per apaivagar l'esperit de Rem al qui havia matat, i que originalment es va dir Remúria.[1] Se celebrava de nit i en silenci durant tres dies no seguits (9, 11 i 13 de maig). Aquests dies estaven marcats al calendari amb la N de nefastus, a diferència de la Feralia, una altra festivitat religiosa dedicada als esperits dels morts. Durant la celebració els temples dels déus eren tancats i era de mala sort casar-se en aquests dies i fins i tot durant la totalitat del mes de maig, i si algú ho feia s'esperava que es moriria aviat.

Sembla que en un principi aquesta festa religiosa va tenir caràcter públic i que en els temps en què Ovidi va fer una descripció [2] havia passat a tenir caràcter domèstic i privat, rebaixada només per a les persones supersticioses, igual com va passar amb la Feralia dedicada als manes.[3]

Activitats[modifica]

Durant la nit dels dies de la Lemúria, el pare de família es llevava a mitjanit, es rentava les mans, es posava a caminant descalç per la casa mentre mastegava fesols negres i els escopia sense mirar enrere, després invitava als esperits inquiets a marxar d'aquell lloc (haec ego mitto; his redimo meque meosque fabisi. Manes exite paterni! ), feia sonar els envasos de metall que tenien a la cuina. Aquest ritu es repetia nou vegades i es donava per acabat.[4] L'ús de fesols negres era típic de les cerimònies relacionades amb els morts, també es feien servir en la Palília i la Feralia. Fins i tot és curiós trobar l'ús d'aquest llegum en ritus semblants en cultures llunyanes com ara al Japó i amb el mateix significat.[5]

Les verges vestals aprofitaven per fer la mola salsa durant aquests dies, un condiment sagrat que farien servir en els sacrificis oferits a Juno el mes següent.[6]

En època cristiana[modifica]

El papa Bonifaci IV, va consagrar l'edifici del Panteó de Roma en nom de la verge Maria i dels màrtirs cristians un 13 de maig de l'any 609, fet que alguns historiadors han interpretat com una continuació dels exorcismes pagans que es feien durant la Lemúria.[7] Des d'aquell dia es va celebrar cada any la festa dedicada a Sanctae Mariae et Martyres, però que la gent va anomenar "Festa de Tots Sants" fins que es va traslladar a l'1 de novembre, data que anteriorment estava dedicada a l'advocació de sant Efrem.[8]

Altres autors, en canvi, relacionen l'actual festa de Tots Sants amb la celebració romana de la Parentalia.[9]

Referències[modifica]

  1. Ovidi "Fasti" V, 451
  2. Ovidi "Fasti" V, 421
  3. Fowler, 1899, p. 107.
  4. Fowler, 1899, p. 109.
  5. Frazer, 1922, p. 176(capítol II).
  6. Fowler, 1899, p. 110-111.
  7. Taylor, 2000, p. 163.
  8. Alban Butler "Vies de sants", volum IV, 1 de Novembre, citant a: Ephraem Syrus, Carmina Nisibena, ed. Bicknell, p. 23, 89
  9. Laing, 1931, p. 84.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lemúria (festival romà) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Fowler, William Warde. "The Roman Festivals of the Period of the Republic". Londres: ed.MacMillan and Co., 1899. 
  • Frazer, James George. "The Golden Bough:A Study in Magic and Religion", 1922. 
  • Taylor, Richard P. "Death and the Afterlife: a cultural encyclopedia", 2000. 
  • Laing, Gordon J. "Survivals of Roman Religion", 1931.