Lehendakari
|
|||||
.jpg) | |||||
| Titular | Iñigo Urkullu Renteria des del 15 de desembre de 2012 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Residència | Ajuria Enea  | ||||
| Nomenat per | Felip VI | ||||
| Designat per | Parlament Basc | ||||
| Jurisdicció | País Basc | ||||
| Institució | Govern Basc | ||||
| Estat | Espanya | ||||
| Mandat | 4 anys, renovables | ||||
| Creació | 6 d'octubre de 1936 | ||||
| Primer titular | José Antonio Aguirre i Lecube | ||||
| Lloc web | Lehendakaritza | ||||
Lehendakari o Lendakari (en català, primer responsable), oficialment Eusko Jaurlaritzako Lehendakaria (en català, President del Govern Basc), és el president de la Comunitat Autònoma Basca.
L'Estatut d'Autonomia del País Basc anomena en castellà, indistintament, "presidente" o "lehendakari" al cap de govern de l'executiu basc.
El nom de Lehendakari no és exclusiu del president del País Basc ja que, oficialment, són denominats "Lehendakari" el president del Parlament Basc i la presidenta del Govern de Navarra, així com el president del parlament navarrès.
La seu de la presidència del Govern Basc es troba al barri de Mendizorrotza (Gasteiz), al igual que la seua residència oficial, el Palau d'Ajuria Enea. Des de l'any 2012 la presidència del País Basc recau sobre Iñigo Urkullu Renteria (PNB).
Lehendakari[modifica]
Amb anterioritat a l'establiment de l'ortografia de l'euskera als anys 70, la denominació emprada era Euzko Jaurlaritzaren lendakari. No es pot assegurar amb plena certessa que la paraula "lendakari" sigui un neologisme atenent als resultats de diversos estudis sobre els neologismes bascos.[1] Tot i així, es creu que el terme va ser creat per membres del Partit Nacionalista Basc, provinent de les paraules lehendabizikoa (el primer) y -ari (sufix per la creació d'oficis).[2]
Les denominacions genèriques en basc per "president/a" son "presidente (a)" o lehendakari (a), mentre que per referir-se al "govern", la denominació genèrica és gobernu (a). El neologisme Jaurlaritza es reserva en èuscar pel Govern Basc.
En basc el terme lehendakari ha sigut utilitzat, des de la seua creació[3] com un sinònim pur de "president", paraula amb la qual s'intercanvia indistintament per denominar a qualsevol persona que encapçali qualsevol tipus d'òrgan de govern públic o privat. Per exemple, a més del president del Govern basc, també és lehendakari la persona que ostenti la presidència del Govern de Navarra (Nafarroako Gobernuaren lehendakari),[4] el president del parlament (tant el basc com el navarrès),[5][6] el president d'un club esportiu o una associació,[7] el president d'una mesa de contratació,[8] el president d'un consell[9] i el president del consell d'administració d'una empresa,.[10]
Estatut personal del Lehendakari[modifica]
El Lehendakari és posseïdor d'una sèrie de drets i obligacions propis i diferenciats durant el seu mandat, recollits a l'Estatut persional del Lehendakari.
| « |
Article 1. El Lehendakari ostenta la suprema representació del poble basc o Euskal Herria constituït en comunitat autònoma, així com la representació ordinària de l'Estat al territori de la citada comunitat, i asumeix la presidència i la direcció del Govern, d'acord amb el que es preveu a l'Estatut d'Autonomia, la present llei i la resta de l'ordenament jurídic. Article 2. El Lehendakari, a raó del seu càrrec, té dret a: 1. Rebre el tractament d'Exel·lència. 2. Utilitzar la bandera del País Basc, com estendard. 3. Ocupar la residència que oficialment s'estableixi, amb el personal, serveis i dotació corresponent a la seva categoria. 4. Percebre els sous i despeses de representació de la seva alta jerarquia amb càrrec sobre els Pressupostos Generals de la comunitat autònoma. 5. Que li Siguin rendits els honors que en raó a la dignitat del seu càrrec li corresponguin, d'acord amb el que estableixin les normes vigents en la matèria o que en el seu dia s'acordin per la comunitat autònoma. |
» |
| — Llei 7/1981, de 30 de juny, sobre Llei de Govern.
De l'estatut personal del Lehendakari | ||
Llista de presidents[modifica]
José Antonio Aguirre fou el primer Lehendakari de la Regió Autònoma del País Basc, nomenat en plena Guerra Civil. Després de la victòria del bàndol feixista dirigit per Franco, el nou dictador va suspendre l'estatut d'autonomia de 1936, així com els concerts econòmics de Biscaia i Guipúscoa, per considerar-les «províncies traïdores». No obstant això, sí que va mantenir règims econòmics similars a Àlaba i Navarra. Tant Aguirre com Leizaola van utilitzar el títol de Lehendakari, mentre que Ramón Rubial va ser conegut com a president del Consell General Basc. A partir de Garaikoetxea s'ha utilitzat la forma Lehendakari tant en basc com en castellà.
| # | Legislatura | Lehendakari | Inici mandat | Fi mandat | Partit polític | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Govern d'Euskadi (1936-1980) | |||||||
| 1 | .jpg)
|
José Antonio Aguirre i Lecube | 7 d'octubre de 1936 | 22 de març de 1960 | Partit Nacionalista Basc | ||
| 2 | 
|
Jesús María de Leizaola Sánchez | 22 de març de 1960 | 16 de desembre de 1979 | |||
| Consell General Basc (1978-1980) | |||||||
| 3 | - | 
|
Ramón Rubial Cavia | 17 de febrer de 1978 | 9 de juny de 1979 | Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra | |
| 4 | .jpg)
|
Carlos Garaikoetxea Urriza | 9 de juny de 1979 | 30 d'abril de 1980 | Partit Nacionalista Basc | ||
| Govern Basc (1980-) | |||||||
| - | I |
|
Carlos Garaikoetxea Urriza | 30 d'abril de 1980 | 2 de maig de 1985 | Partit Nacionalista Basc | |
| II | |||||||
| 5 | 
|
José Antonio Ardanza Garro | 2 de maig de 1985 | 2 de gener de 1999 | |||
| III | |||||||
| IV | |||||||
| V | |||||||
| 6 | VI | .jpg)
|
Juan José Ibarretxe Markuartu | 2 de gener de 1999 | 7 de maig de 2009 | ||
| VII | |||||||
| VIII | |||||||
| 7 | IX | 
|
Patxi López Álvarez | 7 de maig de 2009 | 15 de desembre de 2012 | Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra | |
| 8 | X |
|
Iñigo Urkullu Renteria | 15 de desembre de 2012 | En el càrrec | Partit Nacionalista Basc | |
| XI | |||||||
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lehendakari |
- ↑ Inés Pagola Hernández: «Neologismos en la obra de Sabino Arana Goiri»
- ↑ Iñaki Anasagasti:Gorka Knorr me aporta datos sobre el juramento del lehendakari
- ↑ Vegeu els abundants exemples recollits a l'Euskaltzaindia: «Presidente. "Lendakari aukeratu zuten" Gte Erd 60. Euzko-Antzerti-Bazkunaren Lendakarijari. EEs 1911, 116. Gipuzkoako Diputazioko lendakari Julian Elorza jaunak. Muj PAm 9. Azkenengo ogasunzaia Antonio Alzibar eta lenbiziko lendakaria Bruno Larrazabal jaunak izan ziran. Eguzk RIEV 1927, 435n. Agur, Arana Goiri, geure lendakari / zintzo ta ona zaren jeltzale gurgarri. Enb 125. ["Eusko-Ikaskuntza"-ko] lendakariak batzarre-itxitzea yo zun. Ldi IL 94. Colombiako lendakari izana. PMuj Y 1934, 165. Obispoa zan, baño baita erri gizon bezela, lendakari edo agintari nagusi ere. Munita 32. Oraintsu arte bera izan da Luistarren lendakaria Itziar-en. Basarri 29. Ajuria'tar Kepa lendakaritzako. BEnb NereA 69. Agirre lendakari bikañari. Ugalde Iltz 3. Ez aiñ gutxi-etsi, lendakari baiño gutxiagoko zerbaiti eder-etsiaz. Berron Kijote 91. En DFrec hay 149 ejs. (2 septentrionales) de lehendakari y 23 de lendakari. v. tbn. Lendakari: JBDei 1919, 318. EEs 1920, 109 y 1924, 133. NEtx Nola 11. (Como primer miembro de comp.). Lendakari-aulki atzean lau ate-morroi, soin-ertzak urrez aski-apaindurik. Ldi IL 21. Lendakari-mai aurretik mintzategi bat dago. Ib. 25 (en ambos casos se refiere al Parlamento español).»
Koldo MITXELENA e Ibon SARASOLA ERRAZKIN: Orotariko Euskal Hiztegia / Diccionario Vasco. Euskaltzaindia, 1987-2005. - ↑ Vegeu la pàgina dedicada al president del Govern de Navarra al web de la Comunidad Foral de Navarra. Al títol i a l'organigrama se l'anomena presidentea, tot i que al text i al peu de foto apareix com a lehendakaria.
- ↑ «Salutació en euskera de la presidenta del Parlament de Navarra.». Arxivat de l'original el 28 de març de 2007. [Consulta: 17 març 2007].
- ↑ Vegeu la fitxa en basc de la presidència de el Parlament Basc: Presidencia del Parlamento Vasco
- ↑ Al president del Club de Rugby Ordizia, Aitor Araña, se l'anomena klubeko lehendakari (president del club) al web oficial d'aquest club.
- ↑ Per exemple, aquest anunci publicat al Boletín Oficial del País Vasco, sobre una licitació convocada pel Servicio Vasco de Salud.
- ↑ Per exemple, aquest anunci publicat al Boletín Oficial de Navarra, sobre un decret foral que nombra al president gestor del Consell Obert de l'Ajuntament d'Abaigar.
- ↑ Per exemple, aquesta pàgina on figuren els membres del Consell d'Administració de l'empresa Egunkaria SA. Juan Mari Torrealdai és Administrazio Kontseiluko lehendakaria (president del Consell d'Administració).