Leo Tindemans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLeo Tindemans
Leo Tindemans (2006).jpg
 42è Primer Ministre de Bèlgica
25 d'abril de 1974 – 20 d'octubre de 1978
Dades biogràfiques
Naixement 16 d'abril de 1922
Zwijndrecht, Flandes
Mort 26 de desembre de 2014(2014-12-26) (als 92 anys)
Edegem, Flandes
Nacionalitat Flamenca
Alma mater Université catholique de Louvain
Activitat professional
Ocupació Polític, diplomàtic i periodista
Altres dades
Partit polític Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Leonard Clemence "Leo" Tindemans (pronunciat [ˈleːjoː ˈtɪndəmɑns] [ˈleːjoː ˈtɪndəmɑns] (pàg.)) (Zwijndrecht, 16 d'abril de 1922 - Edegem, 26 de desembre de 2014)[1] fou un polític flamenc del partit demòcrata-cristià Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), que fou Primer Ministre de Bèlgica entre els anys 1974 i 1978.

Biografia[modifica]

Va néixer el 16 d'abril de 1922 a la ciutat de Zwijndrecht, població situada a la província d'Anvers. Va estudiar ciències polítiques a la Universitat Catòlica de Lovaina, i amplià els seus estudis en economia a la Universitat de Gant.

Activitat política[modifica]

Inicià la seva activitat política l'any 1965 quan va esdevenir burgmestre del municipi d'Edegem, situada a la regió flamenca de la província d'Anvers, càrrec que ocupà fins al 1978.

Fou nomenat diputat al parlament belga pel partit democristià Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) per primer cop l'any 1961, acta que no abandonà fins al 1989. L'any 1970 el primer ministre Gaston Eyskens el nomenà Ministre d'Afers comunitaris de Flandes, i el 1971 Ministre d'Agricultura i de la Classe Obrera, càrrec que va mantenir fins al final del mandat d'Eyskens l'any 1973.

Després d'un parèntesi de govern socialista per part d'Edmond Leburton entre 1973 i 1974, aquell mateix any Tindemans fou nomenat Primer Ministre de Bèlgica. Federalista convençut, mostrà el seu suport a la unió política d'Europa l'any 1975, pensant que la unió europea no és una fi en si mateix sinó una etapa més cap al camí a la unificació. Tindemans serà uns dels principals avaladors davant el Consell Europeu de la unió monetària, el reforçament del poder parlamentari del Parlament Europeu i una política de seguretat comuna. L'any 1976 fou guardonat amb el Premi Internacional Carlemany, concedit per la ciutat d'Aquisgrà, pels seus passos en favor de la unió europea.

En finalitzar el seu mandat com a Primer Ministre l'any 1978 fou nomenat Ministres d'Afers Estrangers entre 1981 i 1989 sota els governs de Mark Eyskens i Wilfried Martens.

President del Partit Popular Europeu (PPE) entre 1976 i 1985, també fou diputat europeu en dues ocasions (1979-1981 i 1989-1999) i actualment és president d'honor del PPE.

Referències[modifica]

  1. «Mor l'ex primer ministre belga Leo Tindemans als 92 anys». Aldia.cat, 26-12-2014. [Consulta: 28 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leo Tindemans Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Edmond Leburton
Primer Ministre de Bèlgica
19741978
Succeït per:
Paul Vanden Boeynants
Precedit per:
Charles-Ferdinand Nothomb
Ministre d'Afres Estrangers
19811989
Succeït per:
Mark Eyskens