Leona Woods Marshall
 Fotografia de 1946 on es veu l'equip que treballava amb Chicago Pile. Leona és l'única dona | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 agost 1919  La Grange (Illinois) |
| Mort | 10 novembre 1986 (67 anys) Santa Monica (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Formació | Lyons Township High School Universitat de Chicago - Philosophiæ doctor (–1943) |
| Director de tesi | Robert S. Mulliken |
| Es coneix per | ajudar a construir el primer reactor nuclear i la primera bomba atòmica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física |
| Ocupació | Física |
| Ocupador | Universitat de Nova York Universitat de Colorado a Boulder Universitat de Califòrnia a Los Angeles |
| Membre de | |
| Interessada en | Física de partícules |
| Participà en | |
| 1939 | Projecte Manhattan |
| Família | |
| Cònjuge | Willard Frank Libby |
Premis | |
 | |
Leona Harriet Woods, també coneguda com a Leona Woods Marshall i Leona Woods Marshall Libby, (9 d'agost de 1919 – 10 de novembre de 1986) va ser una física americana que va ajudar a construir el primer reactor nuclear i la primera bomba atòmica.[1]
Biografia[modifica]
Leona Harriet Woods va néixer en una granja a La Grange, Illinois, el 9 d'agost de 1919, va ser la segona dels cinc fills de Weightstill Arno Woods, un advocat i la seva esposa Mary Leona Holderness Woods. Va tenir dues germanes i dos germans. Es va graduar a l'escola secundària de Lyons Township a La Grange als 14 anys, i va rebre la seva llicenciatura en química per la Universitat de Chicago el 1938, a l'edat de 18 anys.[2][3][4]
Després de passar els seus exàmens per la qualificació en química, es va apropar al premi Nobel de Física James Franck per ser estudiant de postgrau amb ell, quedant impressionat per una xerrada que va donar el 1939 a les zones de Brillouin. Franck va acceptar, però li va dir que quan era jove, el seu professor li havia advertit que, com a acadèmic jueu, moriria de fam. Franck, per tant, va advertir a Woods que "tu ets una dona i moriràs de fam". Ella va prendre l'avís seriosament i va decidir convertir-se en estudiant de postgrau de Robert Mulliken, qui, al seu torn, un dia es convertiria en un premiat Nobel.[4]
Mulliken li va permetre triar el seu propi problema de recerca i va editar la versió definitiva abans que aparegués a la revista Physical Review. La seva tesi doctoral, "On the Silicon Oxide Bands", preparada sota la supervisió de Mulliken i el químic polonès Stanisław Mrozowski va ser acceptada el 1943.[5]
A l'edat de 23 anys, va ser la més jove i única dona de l'equip que va construir i experimentar amb el primer reactor nuclear del món (després anomenat pile), Chicago Pile-1, en un projecte dirigit pel seu mentor Enrico Fermi. En particular, Woods va ser fonamental en la construcció i després en la utilització de comptadors Geiger per a l'anàlisi durant l'experimentació. Va ser l'única dona present quan el reactor va ser crític. Va treballar amb Fermi en el Projecte Manhattan i, juntament amb el seu primer marit, John Marshall, va ajudar a resoldre el problema de l'enverinament de xenó al lloc de producció de plutoni de Hanford i va supervisar la construcció i el funcionament dels reactors de producció de plutoni de Hanford.[4][6]
Després de la guerra, es va convertir en becària de l'Institut Enrico Fermi. Posteriorment va treballar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, el Brookhaven National Laboratory i la Universitat de Nova York, on va esdevenir professora el 1962. La seva investigació va incloure la física d'altes energies, l'astrofísica i la cosmologia. El 1966 es va divorciar de Marshall i es va casar amb el premi Nobel Willard Libby. Va esdevenir professora de la Universitat de Colorado i membre del personal de RAND Corporation. Més endavant es va interessar en qüestions ecològiques i mediambientals, i va idear un mètode per utilitzar els percentatges d'isòtops en els anells dels arbres per estudiar el canvi climàtic. Va ser una ferma defensora de la irradiació alimentària com a mitjà per matar bacteris nocius.[7][8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leona Woods Marshall |
- ↑ 1911-1988., Alvarez, Luis W.,. Alvarez : adventures of a physicist. Nova York: Basic Books, 1987. ISBN 0465001157.
- ↑ «Leona Woods». Soylent Communications. [Consulta: 8 octubre 2018].
- ↑ Notable American women : a biographical dictionary completing the twentieth century. Cambridge, Mass: Belknap Press, 2004. ISBN 067401488X.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 1919-, Libby, Leona Marshall,. The uranium people. Nova York: Crane, Russak, 1979. ISBN 0844813001.
- ↑ Woods, L. H. «On the Silicon Oxide Bands». Physical Review, 63, 11-12, 01-06-1943, pàg. 426–430. DOI: 10.1103/PhysRev.63.426.
- ↑ Fermi, Laura. Atoms in the family: my life with Enrico Fermi (en anglès). Chicago, Ill.: University of Chicago Press, 1954.
- ↑ L., Sanger, S.. Working on the bomb : an oral history of WWII Hanford. Portland, OR: Portland State University, Continuing Education Press, 1995. ISBN 0876781156.
- ↑ 1968-, Wayne, Tiffany K.,. American women of science since 1900. Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2011. ISBN 9781598841596.
Bibliografia[modifica]
- Alvarez, Luis (1987). Alvarez. Alvarez: Adventures of a Physicist. Basic Books, 1987. ISBN 0-465-00115-7. Alvarez. Alvarez: Adventures of a Physicist. Basic Books, 1987. ISBN 0-465-00115-7.