Leonard Carlitz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLeonard Carlitz
Biografia
Naixement26 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 setembre 1999 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Pittsburgh (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
James B. Duke Professor
1964 – 1977 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Cambridge (1931–1932)
Institut Tecnològic de Califòrnia (1930–1931)
Universitat de Pennsilvània (–1930) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaGalois Fields of Certain Types  (1930 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHoward Hawks Mitchell Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Duke (1932–1977) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralBrent Morris, Charles Wells, Luther Wade, Eckford Cohen, Robert McConnel, Carl G. Wagner, John H. Hodges, David Hayes, David Kurtz, Harlan Stevens, David Roselle, Harry Corson, Ernest Canaday, Herbert Lee, Theodore George, James Garrett, Joseph Silva, Stephen Spencer, Gordon Byers, Frank Olson, Robert Pohrer, Julius Johnson, Stephan Cavior, Robert van Meter, Charles Church, Robert Fray, Korandattil Menon, Andrew Long, Nadhla Al-Salam, Fredric Howard, Lois Jean Reid, John Anderson, Roger Grimson, William Dunning, Humphrey Nash, James Krabill, Henry Williams, Richard Hudson, Margaret Hodel, Theresa Vaughan, Anthony Barkauskas, Elaine Alexander, Frances Edmonds, Jo Ann Lutz i Waleed Al-Salam Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClara Skaler
ParesMichael Carlitz i Anna Schneyer

Leonard Carlitz (Filadèlfia, 26 de desembre de 1907 - Pittsburgh, 17 de setembre de 1999) va ser un matemàtic estatunidenc.

Carlitz era fill d'emigrants jueus que van arribar als Estats Units sobre el 1890, procedents d'Ucraïna el pare i de Letònia la mare.[1] Va estudiar matemàtiques a la universitat de Pennsilvània, en la qual es va doctorar el 1930.[2] Els dos cursos següents va fer ampliació d'estudis amb beca a l'Institut Tecnològic de Califòrnia (1930-1931), sota la direcció d'Eric Temple Bell, i a la universitat de Cambridge, sota la direcció de Godfrey Harold Hardy.[3] El 1932 va ser nomenat professor de la universitat Duke[4] en la qual va fer tota la seva carrera acadèmica fins la seva jubilació el 1977 i on va ser nomenat Duke Professor de matemàtiques el 1964, essent el primer membre del departament de matemàtiques en rebre aquest honor.[5] Va morir a Pittsburgh el setembre de 1999,[6] a on s'havia traslladat a viure uns mesos abans per estar més a la vora del seu fill Robert.[7]

La seva obra és ingent: a més de dirigir més de quaranta tesis doctorals,[8] va publicar més de set-cents setanta articles científics.[9][10] Els seus camps de treball més importants van ser les funcions especials, (162 articles), la teoria de nombres (150), la combinatòria (130), els polinomis (118) i els cossos finits (92).[11]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]