Leonard Lodewijk De Bo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeonard Lodewijk De Bo
Leonard Lodewijk De Bo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1826 Modifica el valor a Wikidata
Beveren-Leie (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 agost 1885 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Poperinge (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Poperinge wapen.svg Degà Poperinge
1884 – 1885
Rector Onze-Lieve-Vrouw-ten-Hemelopnemingskerk, Ruiselede
27 setembre 1882 – 22 abril 1884
Rector Sint-Petrus en Pauluskerk, Elverdinge
9 juliol 1873 – 27 setembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessor (1851–1873), escriptor, sacerdot Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius

Leonard Lodewijk De Bo (Beveren-Leie, 27 de setembre de 1826 Poperinge, 25 d'agost de 1885) va ser un capellà, professor i lingüista belga.[1] Juntament amb Guido Gezelle (1830 - 1899), va ser un dels defensors del particularisme lingüístic del flamenc occidental.[2] Se'l recorda principalment per la seva recerca lingüística i dialectal, amb el seu diccionari del flamenc occidental Westvlaamsch Idioticon (1870 - 1873) com la seva obra mestra.[3] Hi va inventariar uns 25.000 mots i refranys de Flandes Occidental.

Al Gran Seminari de Bruges va fer-se amic de Guido Gezelle amb qui va compartir l'interès per a la llengua i la protecció del vocabulari,[4] en una època en la qual el neerlandès era amenaçat a Bèlgica per la voluntat política de crear un estat monolingüe francès, inspirat pel model seguit a França.[5]

« Sovint s'ha dit que la llengua flamenca té dos grans enemics, un per destruir-la i un altre per corrompre-la. El primer és la influència del francès, al qual propendim, per relació quotidiana, per interessos materials, per moda o necessitat […], i el segon és la influència de l'alemany, que canvia gradualment la naturalesa del neerlandès dels Països Baixos »
— Lodewijk De Bo, Introducció al Westvlaamsch Idioticon (1870), pàgina IX

L'herboristeria era una altra de les seves passions i va publicar regularment articles a les revistes Rond den Heerd i Loquela. Pòstumament, el 1888, Joseph Samyn va editar aquesta col·lecció d'articles sobre plantes, herbes i flors sota el títol Deken De Bo's Kruidwoordenboek (en català, Diccionari herborista del degà De Bo).[6]

També va publicar poemes i reculls de refranys populars.[7]

Referències[modifica]

  1. Forceville, 1964, p. 209-212.
  2. Claerhout, 1993.
  3. de Bo, Leonard Lodewijk. Westvlaamsch idioticon (en nl). Gailliard, 1873. 
  4. Forceville, 1964, p. 210.
  5. de Bo, 1873, p. IX.
  6. Joseph Samyn (ed.). Deken De Bo's kruidwoordenboek (llibre electrònic gratuït). Gant: Leliaert, Siffer & Cie, 1888, p. 278. 
  7. Forceville, 1964, p. 211.

Bibliografia[modifica]

  • Claerhout, Flor. Deken L. De Bo en het "Westvlaamsch Idioticon" gesitueerd in het kader van het Westvlaams taalparticularisme (en neerlandès). Roeselare: Uitgeverij Familia et Patria, 1993. 
  • Forceville, C. «Bo, Leonard Lodewijk de». A: Nationaal Biografisch Woordenboek. volum I. Brussel·les: Koninklijke Vlaamse Academie voor Wetenschappen en Kunsten, 1964, p. 209-212.