Leonardo Bruni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLeonardo Bruni
Leonardo Bruni 2.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1370
Arezzo
Mort 9 de març de 1444 (73/74 anys)
Florència
Sepultura Basílica de la Santa Creu
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Mestres Coluccio Salutati, Manel Chrysoloras i Giovanni Malpaghini
Deixebles Lorenzo Valla
Modifica dades a Wikidata

Leonardo Bruni (o Leonardo Aretino) (Arezzo, 1370 - Florència, 1444), humanista, historiador i polític italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Malgrat que la seva família era aretina, es traslladà a Florència, esdevenint ciutadà florentí el 1416. A Florència aprengué retòrica i feu amistat amb els humanistes Niccolò Niccoli, Poggio Bracciolini i Palla Strozzi, coetanis seus, freqüentant també a mestres com Coluccio Salutati i Manel Chrysoloras.

A partir de 1405 va emprendre una carrera política a Roma, al servei d'Innocenci VII. El 1411 participà en el Concili de Constança en el seguici de l'antipapa Joan XXIII i des del 1415 s'establí definitivament a Florència, exercint el càrrec de canceller de la República de Florència des del 1427 fins a la seva mort, a la mateixa Florència, el 1444. Está enterrat a l'església de la Santa Croce.

Obra[modifica | modifica el codi]

De primo bello punico, 1471

Va escriure una Historiae Florentini populi, en 12 llibres, que fou impresa el 1492. Aquesta obra destaca, a la seva època, per adoptar un mètode historiogràfic científic: confrontació de documents i allunyament d'una concepció providencialista de la història. En vulgar va escriure una Vita di Dante i una Vita di Petrarca, ambdues de 1434, així com algunes rimes i novelle. També compongué una peça dramàtica, la comèdia Poliscena, que és un dels antecedents de La Celestina.

Una altra obra seva, De studis et litteris, ad illustrem dominam Baptistam de Malatestis[1][2] és un breu tractat, en la forma usual a l'època d'una carta, que constitueix probablement el primer tractat humanista sobre educació dirigit a una dona, Baptista di Montefeltro (o Baptista di Malatesta, com a nom de casada), que es considera una de les primeres en la sèrie de dones estudioses pròpies del Renaixement.[3] Consta que aquesta obra tingué difusió en terres catalanes, constant-ne un exemplar a la biblioteca de l'humanista català Pere Miquel Carbonell.

Fou un dels millors escriptors de llatí del seu temps i s'esmerçà a aconseguir que es traduïssin del grec les obres de Plató i Aristòtil.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Text de l'obra a aussagen b logik.org (PDF)
  2. Vegeu també reproducció digital del manuscrit Epistula Leonardo Aretini ad Malatesta Disponible en línia a www.li.uchicago.edu
  3. Leonardo Bruni d'Arezzo, De Studiis et Litteris; W.H. Woodward, ed., dins Vittorino da Feltre and Other Humanist Educators (Cambridge: Cambridge University Press, 1912), 119-33 (Disponible en línia; conté la traducció a l'anglès del citat De Studiis el Litteris.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonardo Bruni Modifica l'enllaç a Wikidata