Leonardo De Lorenzo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Leonardo De Lorenzo 29 agost 1875 Viggiano (Itàlia) |
| Mort | 29 juliol 1962 (86 anys) Santa Barbara (Califòrnia) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Itàlia |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Rochester |
| Ocupació | Compositor, professor i flautista |
| Activitat | ? – 1962 |
| Ocupador | Escola de Música Eastman |
| Gènere | Música clàssica |
| Estil | Clàssic |
| Instrument | Flauta |
   | |
Leonardo De Lorenzo (Viggiano, Basilicata, 29 d'agost de 1875 - Santa Barbara, Califòrnia, 29 de juliol de 1962) va ser un compositor italià, que va treballar principalment als Estats Units.
Biografia[modifica]
A l'edat de 8 anys va començar a tocar la flauta i va assistir al Conservatori de Música "San Pietro a Majella" de Nàpols. De Lorenzo va ser primer flautista de la New York Philharmonic Orchestra, dirigida per Gustav Mahler, i flautista de les orquestres de Minneapolis, Los Angeles i Rochester.
El 1914, durant la seva col·laboració amb la Minneapolis Symphony Orchestra, va trobar amb Maude Peterson, una pianista que sovint el va acompanyar i es va convertir en la seva esposa.
A partir de 1923 fins al 1935, va ser professor de flauta al "Eastman School of Music" de Rochester i, després del seu retir, es va dedicar a la composició i redacció de publicacions teòriques. Tot el seu material de recerca va ser donat a la Universitat del Sud de Califòrnia, el 25 d'octubre de 1953.
El Concurs Internacional de Flauta "Leonardo De Lorenzo", que té lloc cada dos anys a Viggiano, està dedicat a ell.
Composicions musicals[modifica]
- Appassionato, per a flauta, op. 5
- Giovialità, per a flauta and piano, op. 15
- Saltarello, per a flauta, op. 27
- Carnevale di Venezia, per a flauta
- Nove grandi studi
- I tre virtuosi, per a tres flautes, op. 31
- I seguaci di Pan, per a quatre flautes, op. 32
- Non plus ultra, per a flauta, op. 34
- Pizzica-Pizzica, per a flauta, op. 37
- Suite mitologica, per a flauta, op. 38
- Idillio, per a flauta i piano, op. 67
- Improvviso, per a flauta i piano, op. 72
- Sinfonietta (Divertimento Flautistico), per a cinc flautes, op. 75
- Trio Eccentrico, per a flauta, Clarinet i fagot, op. 76
- Trio Romantico, per a flauta, oboè i clarinet, op. 78
- I quattro virtuosi (Divertimento fantastico), per a flauta, oboè, clarinet i fagot, op. 80
- Capriccio, per a quatre flautes, op. 82
Obres didàctiques[modifica]
- L'Indispensabile. A complete modern school for the flute (1912)
- My complete story of the flute (1951)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leonardo De Lorenzo |
- (italià) (anglès) Biografia de Leonardo De Lorenzo Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine.
- (italià) (anglès) Pàgina oficial del Concurs Internacional de Flauta "Leonardo De Lorenzo"