Leopoldo Matos y Massieu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeopoldo Matos y Massieu
Leopoldo Matos.JPG
Biografia
Naixement 6 d'agost de 1878
Las Palmas de Gran Canaria (Canàries)
Mort 4 de setembre de 1936(1936-09-04) (als 58 anys)
Hondarribia País Basc
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
1 de novembre de 1915 – 17 de desembre de 1915
Escudo de la provincia de Barcelona.svg  Governador Civil de Barcelona
16 de juny de 1917 – 18 de setembre de 1917
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Ministre de Treball
14 d'agost de 1921 – 8 de març de 1922
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Ministre de Foment
30 de gener de 1930 – 25 de novembre de 1930
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg  Ministre de la Governació
25 de novembre de 1930 – 8 de febrer de 1931
Activitat
Ocupació Polític
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Leopoldo Matos y Massieu (Las Palmas de Gran Canaria, 6 d'agost de 1878 - † Hondarribia, 4 de setembre de 1936). Advocat i polític espanyol, va ser ministre de Treball durant el regnat d'Alfons XIII i ministre de Foment i de Governació al Govern de Dámaso Berenguer.

Biografia[modifica]

Estudià dret a la Universitat de Madrid. Un cop llicenciat treballà un temps com a passant d'Ángel Ossorio y Gallardo i després com a fiscal a l'Audiència de Madrid. Es casà amb María de Aguiar, filla del comte d'Aguiar.[1]

Membre del Partit Conservador va ser diputat en el Congrés per la circumscripció de les Las Palmas a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.[2]

Va ser ministre de Treball entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de març de 1922 en un gabinet que va presidir Antonio Maura. Després de la Dictadura de Primo de Rivera, ocuparia la cartera de Foment entre el 30 de gener i el 25 de novembre de 1930, i la cartera de Governació entre el 25 de novembre de 1930 i el 19 de febrer de 1931 al mateix govern que va presidir Dámaso Berenguer. Durant el darrer mandat va aprovar el Reial Decret que disposava la creació de l'aeroport de Gando.[1]

Va ser també governador Civil de Barcelona durant dos curts períodes (1915 i 1917) i advocat de la Casa Reial.[3]

Va morir assassinat per milicians republicans el 4 de setembre de 1936 al fort Guadalupe (Hondarribia, Guipúscoa), junt al dramaturg i fill d'Antonio Maura, Honorio Maura Gamazo i el polític tradicionalista Joaquín Beunza Redín. Ramon Brunet fou testimoni dels fets.[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Rafael Andrade Navarrete
Governador Civil de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg

nov-des. 1915
Succeït per:
Félix Suárez Inclán
Precedit per:
Juan Sánchez Anido
Governador Civil de Barcelona
Escudo de la provincia de Barcelona.svg

juny-set. 1917
Succeït per:
Eduardo Sanz y Escartín
Precedit per:
Eduardo Sanz y Escartín
Ministre de Treball
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1921-1922
Succeït per:
Abilio Calderón Rojo
Precedit per:
Rafael Benjumea y Burín
Ministre de Foment
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

gener-nov. 1930
Succeït per:
José Estrada y Estrada
Precedit per:
Enrique Marzo Balaguer
Ministre de la Governació
Coat of Arms of Spain (1874-1931) Pillars of Hercules Variant.svg

1930-1931
Succeït per:
José María de Hoyos y Vinent