Lepidocrocita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralLepidocrocita

Cristalls de lepidocrocita de les mines de Alto das Quelhas do Gestoso, Manhouce, São Pedro do Sul, Portugal
Fórmula químicaγ-Fe3+O(OH)
Epònimescata i fil Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusZlaté Hory Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahidròxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.FE.15
Nickel-Strunz 9a ed.4.FE.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/F.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana6.1.2.2
Heys7.20.8
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Hàbit cristal·líescates aplanades, agregats d'agrupacions en forma de ploma, rosetes; massiu, micaci
Estructura cristal·linaa = 3.88 Å, b = 12.54 Å, c = 3.07 Å; Z = 4
Grup puntualortoròmbica (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Massa molar88,85
Colorvermell, marró
Exfoliacióperfecta {010}
Fracturadesigual
Duresa5
Lluïssoradamantina, sedosa, semimetàl·lica
Color de la ratllagroga fosca, marró
Diafanitattransparent
Gravetat específica4
Densitat4,0
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.940 nβ = 2.200 nγ = 2.510
Birefringènciaδ = 0,570
Pleocroismefort; X = inclor a groc; Y = taronja, groc, taronja fosc; Z = taronja, groc, taronja fosc
Angle 2Vmesurat: 83°
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolLpc Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La lepidocrocita és un mineral de la classe dels hidròxids. Va ser descoberta el 1813, i rep el seu nom del grec lepis (escama) i krokus (pelusa), en al·lusió als agregats de cristalls que ocasionalment té en forma de palma o plomes.

Característiques[modifica]

La lepidocrocita químicament és un hidròxid de ferro, freqüentment amb impureses de manganès. És un dimorf de la goethita, i pot ser un component de la limolites. Quan es poden apreciar bé els cristalls, solen ser escates aixafades i lleugerament allargades, de vegades estriades. Els agregats de cristalls solen formar grups amb forma plumosa o palmada. Quan es presenta en forma massiva sense vidres sol tenir un aspecte micaci. És un mineral buscat per la indústria minera per a la producció de ferro.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lepidocrocita pertany a «04.FE - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H2O; làmines d'octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: amakinita, brucita, portlandita, pirocroïta, theofrastita, bayerita, doyleïta, gibbsita, nordstrandita, boehmita, grimaldiita, heterogenita, feitknechtita, litioforita, quenselita, ferrihidrita, feroxyhyta, vernadita i quetzalcoatlita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral comú en dipòsits de minerals de ferro, sobretot quan abunda la pirita. Moltes de les inclusions de color vermell que es poden trobar en molts cristalls de quars, i que sovint són etiquetades pels venedors com lepidocrocita, són habitualment inclusions d'hematites, i no se'n coneix cap inclusió escamosa vermella analíticament confirmada com a tal en cristalls de quars. Sol trobar-se associada a la pirita i a la goethita.[2] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat)[3] i a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[4]

Varietats[modifica]

L'única varietat coneguda d'aquesta espècie mineral és la hidrolepidocrocita, una varietat amb aigua adsorbida, trobada als dipòsits de coure de Bataly, Província de Kostanay, Kazakhstan.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lepidocrocita
  1. «Lepidocrocite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2014].
  2. «Lepidocrocite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 8 octubre 2014].
  3. Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. IV, Óxidos e Hidróxidos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2009 [Consulta: 25 gener 2024]. 
  4. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 25 gener 2024].
  5. «Hydrolepidocrocite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 octubre 2014].