Lepiota cristata
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Agaricaceae |
| Gènere | Lepiota |
| Espècie | Lepiota cristata (Bolton) P.Kumm. (1871) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Lepiota cristata -també coneguda com a paloma petita o pudent[2]- és un bolet del gènere Lepiota dins de l'ordre dels Agaricals.
Pot trobar-se en zones d'arbusts, herba o boscos d'Europa i Amèrica del Nord. És una espècie freqüent, i el seu cos fructífer aflora en grups, durant l'estiu i la tardor. L'epítet específic, en llatí, cristata significa "que té cresta o plomall". És tòxic, no comestible.[3]
Quan es desenvolupa, el basidiocarp d'aquest fong presenta un píleu petit, d'entre 2 i 5 centímetres, inicialment de forma cònica, aplanant més tard, quedant un mamelló central molt prominent. Les làmines són lliures, molt juntes, fines i ventrudes, de color blanc o groc. L'estípit és buit, amb una longitud d'entre 4 i 6 centímetres i un diàmetre d'uns 0,8 centímetres, de forma cilíndrica. És blanc, i presenta un color rosat a la base. En exemplars joves es pot apreciar l'anell, membranós i gairebé sempre absent quan el bolet madura. L'espora és blanca, i la seva carn és d'aquest mateix color, amb olor molt forta i repulsiva.[3]
Es diferencia de Lepiota clypeolaria en què el peu de la Lepiota cristata no presenta un peu d'estructura fibrosa. És possible confondre-la amb la poc freqüent, i també verinosa, Lepiota helveola, que és més fosca i està coberta d'escates gairebé íntegrament i la seva carn es tenyeix d'un color vermellós.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Lepiota cristata (Bolton) P. Kumm. :137, 1871». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 10 gener 2013].
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Grünert, H.; Grünert, R.; VV.AA.. Guías de Naturaleza Blume: Setas (t. original:"Pilze"). Blume, p. 32. ISBN 84-87535-11-9.
