Lepomis cyanellus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuLepomis cyanellus Modifica el valor a Wikidata
Lepomis cyanellus Raver.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN61248 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCentrarchiformes
FamíliaCentrarchidae
GènereLepomis
EspècieLepomis cyanellus Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1819
Nomenclatura
Sinònims

Lepomis cyanellus és una espècie de peix pertanyent a la família dels centràrquids.[2]

Descripció[modifica]

  • Pot arribar a fer 31 cm de llargària màxima (normalment, en fa 20) i 960 g de pes.
  • És de color brillants (com tots els altres centràrquids): blau-verd amb punts dispersos de negre i un ventre entre blanc i groc.
  • Té una taca fosca a la part tova espinosa de l'aleta dorsal i, de vegades, un punt en la part posterior de l'aleta anal.
  • Els individus immadurs no tenen patrons de colors cridaners.
  • Nombre de vèrtebres: 28-29.
  • 9-10 radis tous a l'aleta anal i entre 13 i 15 radis a l'aleta pectoral.[3][4][5][6][7]

Reproducció[modifica]

Té lloc quan la temperatura de l'aigua augmenta a 21 °C. El mascle (que pot aparellar-se amb diverses femelles alhora) construeix un niu en una zona assolellada i amb un substrat de grava on la femella pon els ous (al voltant de 50.000) i dels quals eixiran les larves al cap de dos dies. El mascle les protegirà dels depredadors durant 5-7 dies fins que les cries siguin capaces de nedar a la superfície de l'aigua per a alimentar-se.[8][9][10]

Alimentació[modifica]

Els individus immadurs es nodreixen d'insectes immadurs i microcrustacis.[11]

Depredadors[modifica]

És depredat per la perca americana (Micropterus salmoides), Ictalurus punctatus, el peix gat de cap pla (Pylodictis olivaris) i Ameiurus. A més, és parasitat per Lampsilis altilis i Villosa vibex.[12][13][14][10]

Hàbitat[modifica]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima subtropical (18 °C-32 °C; 50°N-26°N), el qual habita gorgs, rius de corrent lent, llacs i estanys. És capaç de tolerar tant les aigües tèrboles com les netes.[3][15][10]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a Nord-amèrica: els Grans Llacs d'Amèrica del Nord, la badia de Hudson, la conca del riu Mississipí des de Nova York, Ontàrio,[16] Minnesota i Dakota del Sud fins al golf de Mèxic, l'àrea compresa entre el riu Escambia (Florida) i la badia de Mobile fins al Riu Grande[17] (Texas) i el nord de Mèxic.[18][19] Ha estat introduït a Zàmbia, el Marroc, Alemanya,[20] el Brasil (entre els anys 1930 i 1939), Swazilàndia (1939), les illes Filipines (1950),[21] Maurici (1950), Corea (1969) i, probablement també, les illes Hawaii.[22]

Longevitat[modifica]

La seua esperança de vida és de 9 anys.[23]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans.[3]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 FishBase (anglès)
  4. Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 432 p.
  5. Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater (Maryland), Estats Units.
  6. IGFA, 1991. World record game fishes. International Game Fish Association, Florida, els Estats Units.
  7. Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville (Tennessee), Estats Units.
  8. Hassan-Williams, C. i T.H. Bonner, 2007. Texas freshwater fishes. Texas State University- San Marcos: Biology Department/ Aquatic Station.
  9. Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  10. 10,0 10,1 10,2 Animal Diversity Web (anglès)
  11. Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993.
  12. Timmons, T.J., W.L. Shelton i W.D. Davies, 1981. Food of largemouth bass before and during the first three years after impoundment of west point reservoir, Alabama and Georgia. J. Tennessee Acad. Sci. 56(1):23-27.
  13. FishBase (anglès)
  14. Chizinski, C., K. Pope, 2003. Importance of food Ration and Water Temperature on Growth of Juvenile Green Sunfish (Lepomis cyanellus). The Texas Journal of Science, 55/3: 263.
  15. Eaton, J.G., J.H. McCormick, B.E. Goodno, D.G. O'Brien, H.G. Stefany, M. Hondzo i R.M. Scheller, 1995. A field information-based system for estimating fish temperature tolerances. Fisheries 20(4):10-18.
  16. Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  17. Lieb, C.S., 2000. Annotated checklist of the fishes of the Rio Grande drainage, Dona Ana, El Paso, and Hudspeth counties. Centennial Museum, University of Texas at El Paso.
  18. Lyons, J., G. González-Hernandéz, E. Soto-Galera i M. Guzmán-Arroyo, 1998. Decline of freshwater fishes and fisheries in selected drainages of west-central Mexico. Fisheries 23(4):10-18.
  19. Contreras-Balderas, S. i M.A. Escalante-C., 1984. Distribution and known impacts of exotic fishes in Mexico. P. 102-130. A: W.R. Courtenay, Jr. i J.R. Stauffer, Jr. (eds.). Distribution, biology and management of exotic fishes. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  20. Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  21. Juliano, R.O., R.D. Guerrero III i I. Ronquillo, 1989. The introduction of exotic aquatic species in the Philippines. P. 83-90. A: S.S. De Silva (ed.). Exotic aquatic organisms in Asia. Proceedings of the Workshop on Introduction of Exotic Aquatic Organisms in Asia. Asian Fish. Soc. Spec. Publ. 3, 154 p. Asian Fisheries Society, Manila.
  22. FishBase (anglès)
  23. Bailey, R.M. i K.F. Lagler, 1938. An analysis of hybridization in a population of stunted sunfishes in New York. Michigan Academy of Sciences 23:588.

Enllaços externs[modifica]