Alejandro Lerroux García

(S'ha redirigit des de: Lerrouxistes)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux sentado.jpg
Nom original Alejandro Lerroux
 President del Consell de Ministres 

4 octubre 1934 - 25 setembre 1935
Ricardo Samper e Ibáñez - Joaquín Chapaprieta Torregrosa
 President del Consell de Ministres 

16 desembre 1933 - 28 abril 1934
Diego Martínez Barrio - Ricardo Samper e Ibáñez
 President del Consell de Ministres 

12 setembre 1933 - 9 octubre 1933
Manuel Azaña Díaz - Diego Martínez Barrio
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts republicanes 

1933 - 7 gener 1936
Circumscripció: València

Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg  Diputat a les Corts republicanes 

9 juliol 1931 - 1933
Circumscripció: Madrid

 Ministre d'Estat 

14 abril 1931 - 16 desembre 1931
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a Corts 

13 juny 1919 - 15 setembre 1923
Circumscripció: Barcelona

Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a Corts 

18 abril 1916 - 10 gener 1918
Circumscripció: Barcelona

Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a Corts 

18 març 1914 - 16 març 1916
Circumscripció: Còrdova

Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat a Corts 

18 juny 1901 - 2 gener 1914
Circumscripció: Barcelona

 President de l'Associació de la Premsa de Madrid 

Dades biogràfiques
Naixement 4 març 1864
La Rambla
Mort 25 juny 1949 (85 anys)
Madrid
Sepultura Cementiri de l'Almudena
Ideologia Anticlericalisme, anticatalanisme, obrerisme i populisme
Alma mater Universitat de La Laguna
Activitat professional
Ocupació Polític, periodista i advocat
Altres dades
Partit polític Partit Republicà Radical (1908–1939)
Unió Republicana (1901–1908)
Membre de
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Fill d'un veterinari militar, amb el temps, i ja bastant gran, es va llicenciar en Dret, sembla que per influències i amistats. Seguidor de Ruiz Zorrilla, va militar des de jove en el republicanisme radical. Va ser alumne de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres.[1] Va practicar un estil periodístic demagògic i agressiu en les diverses publicacions que va dirigir (El País, El Progreso, La Publicidad, El Intransigente i El Radical).

Es mudà a Barcelona el 1901 amb el suport del cap republicà Eusebi Jover i Marquet, on va ser nomenat director del diari La Publicidad. Les campanyes del seu diari van produir disturbis de caràcter antimilitarista i anticatalanista, contrarestats per fortes reaccions d'altres sectors oposats.

El seu discurs populista i anticlerical, així com la intervenció en diverses campanyes contra els governs de la Restauració, el van fer guanyar el sobrenom de "l'Emperador del Paral·lel"[2] per la popularitat i influència que tenia en els mitjans obrers de Barcelona, que van acabar constituint la base d'un electorat fidel. Va ser elegit diputat per primera vegada el 1901; i de nou el 1903 i 1905, en les candidatures de la Unión Republicana que havia contribuït a formar juntament amb Nicolás Salmerón. L'adhesió d'aquest cap a la coalició Solidaritat Catalana el 1906, va dur Lerroux a separar-se'n i a formar el Partido Republicano Radical (1908) i a encapçalar la lluita contra la llengua i cultura catalanes.

Va haver d'exiliar-se en diverses ocasions, primer per a escapar-se de la condemna dictada per un dels seus articles (1907) i més tard fugint de la repressió governamental per la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). De tornada a Espanya, va acceptar entrar en la Conjunció Republicà-Socialista, amb la qual va tornar a ser diputat en 1910. Des de llavors es va veure embolicat en una sèrie d'escàndols que el van allunyar del seu electorat barceloní, entre acusacions de corrupció, fins al punt que va haver de canviar de districte i presentar-se per Còrdova el 1914. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial i davant la neutralitat d'Espanya, va demanar donar suport armat als Aliats.[3]

Sota la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923 – 1930), el seu partit es va veure afeblit per l'escissió dels Radical-Socialistes de Marcel·lí Domingo (1929). No obstant això, va continuar en la política activa, en la qual participà en el Pacte de Sant Sebastià, comitè revolucionari que va preparar l'enderrocament d'Alfons XIII i la proclamació de la Segona República Espanyola el 1931.

Sota el règim republicà, va ocupar un paper polític de primera fila. Va formar part del Govern Provisional i del primer govern de Manuel Azaña, en els quals va ser ministre d'Estat, però el desembre de 1931 va abandonar el càrrec ja que estava en contra de la continuïtat de l'aliança amb els socialistes.[4] A partir d'aleshores va anar derivant cap a postures de dretes que el van acostar a l'oposició. El 1933-36 passà a formar part de la majoria conservadora que va accedir al poder; va ser tres vegades president del govern entre el 1933 i 1935 i va ocupar carteres ministerials tan destacades com la de Guerra (1934) i la d'Estat (1935).

Després de destacar-se en la repressió de l'intent de revolució obrera de 1934, va quedar de nou desacreditat davant l'opinió pública per l'escàndol de l'estraperlo, un cas de corrupció lligat al negoci del joc, que arribà a trencar la seva aliança amb la dreta i a deteriorar fins i tot la seva posició dintre del partit.

En les eleccions de 1936 ni tan sols va sortir escollit diputat i, quan aquell mateix any va esclatar la Guerra Civil espanyola (1936-39), va fugir a Portugal. Va retornar a Espanya el 1947. Va morir a Madrid als 85 anys.

El 6 de desembre del 2005 amb motiu del dia de la Constitució Espanyola, se li va reconèixer, al seu poble natal, La Rambla (Còrdova), la seva aportació a la construcció del primer institut de secundària de la comarca, d'una ronda de circumval·lació i el projecte, tot i que frustrat, de dur-hi el tren.

Del seu nom deriva la paraula «lerrouxisme» que, a més del moviment polític propi del Partido Republicano Radical, fa referència a tota política demagògica, espanyolista i anticatalana.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alejandro Lerroux García Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Història de l'IES Ramon Muntaner
  2. Carles Sentís, Memòries d'un espèctador.pag.90. ISBN 84-95616-95-5
  3. Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, p. 47. ISBN 9788415720010. 
  4. Townson, Nigel. La República que no pudo ser. La política de centro en España (1931-1936). Madrid: Taurus, 2002. ISBN 84-306-0487-1. 
  5. «Lerrouxisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Càrrecs públics
Precedit per:
Álvaro de Figueroa y Torres
Escut de la Segona República Espanyola
Ministre d'Estat

(abril-desembre) 1931
Succeït per:
Lluís de Zulueta i Escolano
Precedit per:
Manuel Azaña Díaz
Escut de la Segona República Espanyola
President del Govern d'Espanya

1933
Succeït per:
Diego Martínez Barrio
Precedit per:
Diego Martínez Barrio
Escut de la Segona República Espanyola
President del Govern d'Espanya

1933–- 1934
Succeït per:
Ricardo Samper e Ibañez
Precedit per:
Ricardo Samper e Ibañez
Escut de la Segona República Espanyola
President del Govern d'Espanya

1934–- 1935
Succeït per:
Joaquín Chapaprieta Torregrosa
Precedit per:
Juan José Rocha i García
Escut de la Segona República Espanyola
Ministre d'Estat

(setembre-octubre) 1935
Succeït per:
José Martínez de Velasco