Les bacants
Βάκχαι  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra dramàtica |
| Autor | Eurípides |
| Llengua | grec antic |
| Gènere | tragèdia grega |
| Lloc de la narració | Tebes |
| Personatges | |
| Personatges | Dionís, Penteu, Agave, Mènades, Tirèsias i Cadme |
| Estrena | |
| Estrena | 405 aC |
| Teatre | Teatre de Dionís i Antiga Atenes |
| Altres | |
| Identificador Theatricalia d'obra dramàtica | 4wf |
 | |
Les bacants (en grec antic: Βάκχαι, Bakkhai; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica escrita pel poeta atenenc Eurípides durant els seus últims anys a Macedònia, a la cort d'Arquelau I de Macedònia. Es va estrenar pòstumament al Teatre de Dionís l'any 405 aC com a part d'una tetralogia que també incloïa Ifigènia a Àulida i Alcmeó a Corint, i que se suposa que el fill o nebot d'Eurípides va dirigir.[1] Les bacants va guanyar el primer premi al concurs dels dionísia macedònics.
La tragèdia relata el mite grec del rei Penteu de Tebes i la seva mare Àgave, que van ser castigats pel déu Dionís (que és cosí de Penteu) per rebutjar el seu culte. L'obra comença amb Dionís proclamant que ha arribat a Tebes amb els seus devots per venjar la calúmnia, repetida per les seves ties, que no és fill de Zeus. Disfressat d'home sant estranger, el déu pretén introduir ritus dionisíacs a la ciutat, però els tebans rebutgen la seva divinitat i el rei Penteu ordena la seva detenció.[2][3]
Finalment, Dionís torna boig Penteu, atraient-lo a les muntanyes. L'obra acaba amb les dones de Tebes, impulsades pel frenesí orgiàstic de Dionís, destrossant Penteu, mentre la seva mare Àgave porta el seu cap en un tirs al seu pare Cadme.[4][5]
Considerada l'obra mestra d'Eurípides,[2] Les bacants es classifica entre les tragèdies antigues més importants.[6] Les bacants destaca, a banda de la seva qualitat poètica, perquè el cor està integrat a la trama i el déu no és una presència distant, sinó un personatge de l'obra —de fet, el protagonista.[6]
Personatges
[modifica]
Argument
[modifica]Un estranger desconegut, que de fet és el déu Dionís (fill de Zeus i Sèmele) disfressat, arriba a la ciutat de Tebes, acompanyat per les seves seguidores, les bacants, representades pel cor, després d'un viatge per Àsia. Penteu, el rei de Tebes, s'oposa vivament al nou culte de Dionís, al que no reconeix com a déu i li recrimina el seu caràcter immoral. L'endeví i conseller del rei, Tirèsias, adverteix Penteu dels poders de l'estranger Dionís, i li explica que és descendent de Zeus i inventor del vi; però Penteu es nega a escoltar-lo i pretén reprimir violentament les dones de Tebes que s'han posat a seguir el culte i els rituals de Dionís. Llavors, tota una sèrie d'esdeveniments miraculosos comencen a tenir lloc a Tebes. L'estranger Dionís aconsella Penteu assistir discretament a les orgies, els rituals en honor de Dionís. L'enganya i el guia cap al lloc on es troben les bacants vestit de dona. Agave, mare de Penteu, participa en els rituals orgiàstics i, extasiada, al·lucina, creu que Penteu és una bèstia salvatge, i crida les altres bacants per esquarterar-lo. Quan més tard torna en si, s'adona de la seva equivocació gràcies al seu pare Cadme, qui li revela que Penteu és, en realitat, el seu fill, i se n'adona, així, del tràgic desenllaç. Aleshores, l'estranger Dionís apareix, mostra la seva identitat divina i castiga tota la família.[7]
Traduccions en català
[modifica]- Les bacants (volum 3 de les Tragèdies), traducció de Carles Riba, Curial Edicions Catalanes, 1977, ISBN 978-84-7256-112-0. Versió mètrica clàssica.
- Les bacants, traducció de Joan Alberich i Mariné, Edicions de la Magrana, 2006, ISBN 978-84-7871-604-3.
- Les bacants, traducció de Joan Casas, 2008. Versió per a escena utilitzada en muntatges contemporanis. Disponible en àmbits teatrals i dossiers de lectura, però no com a edició comercial clàssica.[8]
- Les bacants, traducció de Maria Rosa Llabrés Ripoll, Adesiara, 2021. Versió en vers, amb propòsit filològic i divulgatiu. ISBN 978-84-16948-72-7
- Les bacants, traducció de Jordi Pàmias, Fundació Bernat Metge / La Casa dels Clàssics, vol. IX/1, 2022. Text grec revisat, traducció, notes i comentaris dins la nova sèrie de tragèdies euripidianes; enfocament filològic i amb ampli aparell crític.
- Text original en grec, amb índex electrònic, al Projecte Perseus; ed. Gilbert Murray. Oxford. Clarendon Press, 1913.
- Text en anglès, amb índex electrònic, al Projecte Perseus; traducció de T. A. Buckley, 1850.
- The Bacchae of Euripides-A Communion Rite, versió del grec a l'anglès del poeta africà i Premi Nobel de literatura Wole Soyinka, Nova York: Norton, 1974.
Referències
[modifica]- ↑ Rehm (1992, 23).
- 1 2 Bacchae. Encyclopaedia Britannica
- ↑ Murray Gilbert. Euripides and His Age. Oxford University Press. 1965. ISBN 0-313-20989-8
- ↑ Rehm (1992, 23).
- ↑ Euripides. Vellacott, Philip, translator. The Bacchae and Other Plays. Penguin Books. 1954. ISBN 0-14-044044-5. p. 193.
- 1 2 Euripides. Slavitt, David R., editor. Bovie, Palmer, editor. Epstein, Daniel Mark, translator. Euripides, 1. University of Pennsylvania Press. 1998. ISBN 0-8122-1626-1
- ↑ Riba, Carles "Notes preliminars" a: Tragèdies vol III: Helena, Les fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les bacants, Resos. Barcelona: Curial, 1990, p. 125. ISBN 9788472561120
- ↑ «Les bacants, d'Eurípides, traduïda per Joan Casas», 01-09-2008. [Consulta: 30 gener 2026].
Vegeu també
[modifica]- Die Bassariden, òpera de Hans Werner Henze basada en Les bacants d'Eurípides.
Obres d'Eurípides | ||
|---|---|---|
| Tragèdies | Alcestis • Medea • Els Heràclides • Hipòlit • Andròmaca • Hècuba • La follia d'Hèracles • Les suplicants • Ió • Les troianes • Ifigenia a Tàurida • Electra • Helena • Les fenícies • Orestes • Ifigenia a Àulida • Les bacants |  |
| Sàtira | ||
| Cartes i fragments d'obres | Tèlef • Els cretencs • Estenebea • Bel·lerofont • Cresfontes • Erecteu • Faetont • La sàvia Melanipe • Alexandre • Palamedes • Sísif • Melanipe encadenada • Andròmeda • Antíope • Arquelau • Hipsípile • Filoctetes | |
