Les Bacants

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les Bacants (en grec antic: Bάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.

Bacants de Jacques-Philippe Caresme

Era la darrera obra d'una trilogia: Ifigènia a Aulis n'és la primera i l'obra desapareguda Alcmeó a Corint n'era la segona part. Va estrenar-se als dionísia de la Macedònia històrica als quals va obtindre el primer premi.

Personatges[modifica | modifica el codi]

Argument[modifica | modifica el codi]

Un estranger desconegut, que de fet és el déu Dionís (fill de Zeus i Sèmele) disfressat, arriba a la ciutat de Tebes, acompanyat per les seves seguidores, les bacants, representades pel cor, després d'un viatge per Àsia. Penteu, el rei de Tebes, s'oposa vivament al nou culte de Dionís, al qual no reconeix com a déu i li recrimina el seu caràcter immoral. L'endeví i conseller del rei Tirèsies adverteix Penteu dels poders de l'estranger Dionís, i li explica que és descendent de Zeus i inventor del vi; però Penteu es nega a escoltar-lo i pretén reprimir violentament les dones de Tebes que s'han posat a seguir el culte i els rituals de Dionís. Llavors, tota una sèrie d'esdeveniments miraculosos comencen a tenir lloc a Tebes. L'estranger Dionís aconsella Penteu assistir discretament a les orgies, els rituals en honor a Dionís. Àgave, mare de Penteu, participa en els rituals orgiàstics i, extasiada, al·lucina, creu que Penteu és una bèstia salvatge, i crida les altres bacants per esquarterar-lo. Quan més tard torna en si, s'adona de la seva equivocació i del tràgic desenllaç. Aleshores, l'estranger Dionís apareix, mostra la seva identitat divina i castiga tota la família.

Traduccions[modifica | modifica el codi]