Les Circumstàncies

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de publicacions periòdiquesLes Circumstàncies
Las Circunstancias
Las Circunstancias Año I núm.jpg
Tipus diari
Ideologia Partit Demòcrata Possibilista, Acció Catalana i Acció Catalana Republicana
Fundació 15 desembre 1874
Tancament 13 desembre 1936
Fundador Josep Güell i Mercader
Lloc de publicació Reus
Estat Espanya
Modifica dades a Wikidata

Les Circumstàncies[1] és el diari més important en la història de la premsa reusenca, tant per la seva llarga durada, 63 anys (1874-1936), com per ser el portaveu del republicanisme de la ciutat. Es defineix en el seu subtítol com el “degà dels diaris Republicans de la Península. Portaveu d’Acció Catalana”. Els seus lemes eren: "Liberalisme, Democràcia, República i Justícia Social".

Contextualització[modifica | modifica el codi]

La importància de la premsa a la ciutat de Reus és un fet que tots els històriadors i cronistes destaquen. Doncs, ja l’any 1813, quan a la Península només es publicaven una dotzena de diaris, va aparèixer a la ciutat una nova publicació amb el títol Periódico Político y Mercantil de la Villa de Reus, el seu director i propietari era el doctor Jaume Ardèvol. Era un periòdic ferventment liberal i constitucionalista. Aquest antecedent de la premsa reusenca va seguit d’una llarga llista de publicacions, més de 200 fins avui dia.

Una de les més destacades és el Diari de Reus, que apareix l’any 1844 amb castellà i sota el nom Diario de Reus de Avisos y Noticias, i que el 1932 es catalanitzà. Durant la Segona República va ser el portaveu local de la Lliga Regionalista, de la CEDA i del Comitè Antifeixista. El 20 de gener de 1939 va tornar a sortir amb el seu nom en castellà i com a portaveu del franquisme. Finalment, va ser substituït pel Boletín Oficial del Ayuntamiento de Reus.

Les Circumstàncies és, junt amb el Diario de Reus, una de les publicacions més destacades de la ciutat. Al llarg de la seva trajectòria, Les Circumstàncies va mantenir freqüents baralles amb el Diario de Reus, una publicació totalment oposada a la seva ideologia política.,[2] a finals del segle XIX mantingué polèmiques amb la Crónica Reusense i a les primeres dècades del XX batusses amb Foment, portaveu del Foment Nacionalista Republicà.

Origen[modifica | modifica el codi]

Les Circumstàncies, amb el nom de Las Circunstancias, va ser fundat per Josep Güell i Mercader, partidari de Castelar, el 15 de desembre de 1874, després de la supressió per ordre governativa d’El Clamor del Pueblo, un periòdic republicà molt combatiu. Anteriorment, Güell i Mercader havia fundat La Redención del Pueblo el 1868, un diari d'ideologia republicana federal que va ser suprimit el 1874 quan el cop d'estat de Martínez Campos portà a la Restauració borbònica.[3] Las Circunstancias va deixar de definir-se com a òrgan republicà federal i passa a ser el diari dels republicans democràtics individualistes, però més tard va renunciar a identificar-se de forma inequívoca amb cap corrent republicana.[4]

Les Circumstàncies en el seu primer número deien: “El título de nuestro periódico indica bien claro que no necesita dar a conocer su bandera política, según es costumbre de toda nueva publicación. El objetivo principal de Las Circunstancias es publicar en resumen todas cuantas noticias ocurran de interés general, artículos científicos y literarios, y todo cuanto pueda contribuir a la ilustración de sus lectores”.

Les Circumstàncies va tenir una gran incidència en la vida local dels ciutadans de Reus, tant per la seva dilatada existència de 63 anys (1874-1936), com per ser el portaveu del republicanisme majoritari a la ciutat, organitzat en diferents partits al llarg de la seva dilatada història. I També perquè hi van publicar molts dels principals activistes polítics i culturals de les diferents èpoques.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Les Circumstàncies es publicava tots els dies excepte els dilluns. Incloïa també fulletons. Començà publicant-se en castellà, defensant els principis del partit possibilista, però quan aquest partit va deixar de qüestionar la monarquia, Teodor Salvadó, que n'era director, va discrepar i es va fer amb la capçalera del diari. Els seguidors de la línia oficial van treure el 1889 una tercera època de La Redención del Pueblo, fins que a l'any següent, desapareguda La Redención i expulsat el seu director, continuà com a portaveu oficial del partit. El periòdic tenia una certa xarxa de corresponsals i amb un servei de telegrames, i la informació local era coberta amb molta atenció i els debats en el consistori mereixien un bon espai. Les notícies relacionades amb la vida econòmica reusenca es destacaven sempre, La informació, tant la local com la de l'estat, o la internacional, eren especialment cuidades pels redactors.[4] A finals del segle XIX i començaments del XX era força afí a La Publicidad. No obstant això, a inicis del segle XX, el diari va anar decaient progressivament i només aconseguí revifar en els períodes electorals.[5] Però a partir de 1928 va anar introduint algunes peces en català fins que finalment el 21 de març de 1930 canvia el seu nom de Las Circunstancias a Les Circumstàncies i publicà la majoria dels seus textos en català, a l'haver-se adherit el grup propietari a Acció Catalana, de la qual es declarà portaveu. En aquest número van publicar un article titulat “Al poble de Reus, Manifest”, on expressaven el següent:

“Quan es travessen moments fondament crítics; quan està en litigi el règim d’una nació; quan es discuteixen la llibertat dels pobles i es trepitja el dret individual, és arribada l’hora de les definicions clares i categòriques: les ambigüetats en aqueix moment històric són una covardia o amaguen futures concupiscències, repugnants ara més que mai”.

El diari va anar adquirint lectors, i el 1933 confessava una tirada de més de 500 exemplars. El perfil majoritari del públic de Les Circumstàncies era la burgesia i petita burgesia, els republicans, els catalanistes i els liberals. Va ser el diari reusenc de més categoria conceptual i literària durant el període republicà.

Durant el Bienni Negre va patir una forta censura- marcada amb els blancs i la impressió de motlles negres- i dues interrupcions. A més, al juny de 1935 també va ser sancionat amb una multa de 500 pessetes.[6]

Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola va deixar de publicar-se, ja que les impremtes havien estat confiscades. El 15 de setembre de 1936 va reaparèixer amb suport municipal però ja no com a portaveu d'Acció Catalana.[7] Finalment, el 13 de desembre de 1936 va publicar-se l’últim número.[8] El propietari a l'últim període era Eugeni Cots, militant d'Acció Catalana Republicana.[9]

Aspectes tècnics[modifica | modifica el codi]

Les Circumstàncies apareixia sota el format de quatre pàgines (de 53,5 x 37,5 cm) amb de tres a sis columnes, i excepcionalment una. A les pàgines 2 i 3 es publicaven les notícies i articles diversos, mentre que bona part de la 3 i tota la pàgina 4 eren ocupades per publicitat. Pel que fa a les il·lustracions, els dibuixos i gravats eren molt freqüents, en canvi, molt poques vegades s'incloïen fotogravats i fotografies. Va variar d'impressors moltes vegades al llarg de la seva existència. El primer impressor va ser la Imprenta Reusense d'Esteve Pàmies.

A Les Circumstàncies hi havia sis seccions fixes: “Informació local i general”, “Cartes al Director”, “Els Esports”, “Secció Oficial”, “De l’Ajuntament” i “La Política”. A més, amb menys freqüència també apareixien les seccions de “Cinema”, “El Teatre”, “Llibres”, “D’Art” i “Excursionisme”. En ocasions especials es creaven números extraordinaris dedicats sobretot a dates clau en la política nacional. Un dels exemples més clar és el número extraordinari de la Proclamació de la República ( abril de 1931), on Les Circumstàncies va emprar una tipografia més gran i va reduir el nombre de columnes. Es venia als quioscs i s'enviava per correu als subscriptors. Es llegia sobretot a Reus, i en menor escala als pobles del Camp de Tarragona.

Directors[modifica | modifica el codi]

El primer director de l’edició castellana de Les Circumstàncies va ser Bernardino Montiel, que ja ho era de El Clamor del Pueblo. El van succeir Teodor Salvadó, N. Salvadó, Josep Vidiella, Francesc Magrinyà, Ricardo Salvadó, Josep Jorba Ventura, Ramon Grau i Francesc Cubells i Florentí. Finalment, Jaume Cistaré Piñol va ser el primer i únic director de l’edició català de Les Circumstàncies.

Equip de redacció[modifica | modifica el codi]

1. Redactors[modifica | modifica el codi]

2. Col·laboradors habituals[modifica | modifica el codi]

3. Corresponsals[modifica | modifica el codi]

4. Dibuixants[modifica | modifica el codi]

Altres observacions[modifica | modifica el codi]

El títol procedeix, com el del diari El Diluvio de Barcelona, d'una intervenció de la censura. En efecte el nom original del diari republicà era El Clamor del Pueblo, i per haver estat suspès, va adoptar un títol que al·ludia a la provisionalitat de la situació: Las Circunstancias. Però aquest títol no fou prohibit i la provisionalitat es convertí en definitiva.

Localització[modifica | modifica el codi]

  • Exemplars a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus[10]
  • Exemplars a La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus, a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i a la de la Universitat Rovira i Virgili[11]
  • Digitalitzats a Biblioteca Virtual de Prensa Histórica els exemplars existents a la Biblioteca Pública de Tarragona[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bertran i Pijoan, Lluís. Premsa de Catalunya. Barcelona: L'Ajuntament, 1931. 
  2. Gras i Elías, Francesc. El periodismo en Reus desde 1813 hasta nuestros días. Tarragona: Tipografía de F. Arís e Hijo, 1904. 
  3. 3,0 3,1 La premsa a la província de Tarragona durant la Segona República (1931-1936). Tarragona: La Diputació, 1996, p. 161. ISBN 848861828X. 
  4. 4,0 4,1 Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 98-99. ISBN 8460418499. 
  5. Anguera, Pere; CABRÉ, Rosa. Ideologia i història dels diaris reusencs en català. Reus: Centre de Lectura, 1979. 
  6. Mestre i Campi, Jesús (dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 245-246. ISBN 8429735216. 
  7. Navais, J.; F. Samarra. "La Segona República i la guerra civil". A: Història general de Reus, vol. IV. Reus: l'Ajuntament, 2003, p. 231. ISBN 8489688214
  8. Torrent, Joan; Tasis, Rafael. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1966, p. II, 300. 
  9. Duch, Montserrat. Reus sota el primer franquisme 1939-1951. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1996, p. 316. 
  10. «Les Circumstàncies». [Consulta: 3-II-2014].
  11. «Les Circumstàncies». [Consulta: 3-II-2014].
  12. «Les Circumstàncies». [Consulta: 3-II-2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Josep M. Huertas [et al.], 200 anys de premsa diària a Catalunya, 1792-1992. Barcelona, Fundació Caixa de Catalunya, 1995.
  • Joan Torrent, Història de la premsa catalana. Bruguera, Barcelona, 1966.
  • Lluís Solà Dachs, Història dels diaris en català. Barcelona 1879-1976. Edhasa, Barcelona, 1978.
  • Pere Anguera, Antoni Gavaldà i Xavier Pujadas, La Premsa a la província de Tarragona durant la Segona República. 1931-1936. Tarragona, Diputació de Tarragona, 1996.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]