Les Coves de Vinromà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticales Coves de Vinromà
Cuevas de Vinromá
Bandera de les Coves de Vinromà Escut de les Coves de Vinromà
Coves de Vinromà.jpg
Vista de les Coves de Vinromà

Localització
Localització de les Coves de Vinromà respecte del País Valencià.png
40° 18′ 28″ N, 0° 07′ 21″ E / 40.307777777778°N,0.1225°E / 40.307777777778; 0.1225
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Plana Alta
Municipis 9
Població
Total 1.870 (2016)
• Densitat 13,71 hab/km²
Gentilici Covarxí, covarxina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 136,4 km²
Altitud 202 m
Limita amb
Partit judicial Castelló de la Plana
Història
Festa major Del 14 al 23 d'agost
Patró Mare de Déu d'Agost i Sant Roc
Dia de mercat Dimecres
Organització i govern
• Alcalde Jacobo Luis Salvador Serret
Economia
Pressupost 1.482.098,59 (2007)
Indicatius
Codi postal 12185
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12050
Codi ARGOS 12050
Altres dades
Agermanament França Pinet (França)

Web www.lescovesdevinroma.es
Modifica dades a Wikidata

La població de les Coves de Vinromà és un municipi del País Valencià situat a l'extrem nord-oriental de la comarca de la Plana Alta, al límit amb l'Alt i el Baix Maestrat. Està situat vora la Rambla de les Coves, al peu de les carreteres CV-10 i CV-133 i a l'extrem del vessant oest de les Talaies d'Alcalà. Limita al nord amb Albocàsser i Tírig, a l'est amb la Salzadella, a l'est i al sud amb Alcalà de Xivert, al sud-oest amb Vilanova d'Alcolea i a l'oest amb la Serra d'en Galceran i la Serratella.

Geografia[modifica]

Les Coves de Vinromà

El poble està situat a la meitat nord de la província de Castelló. S'hi accedeix des de Castelló de la Plana agafant la CV-10.

Barris i pedanies[modifica]

Al terme municipal de les Coves hi ha també els nuclis de població següents:

  • el Molinet.
  • els Terrers Blancs.
  • la Coloma.
  • Mas d'Abad.
  • Mas de Carruano.
  • Mas d'en Ramona.
  • Mas d'en Rieres.
  • Mas dels Calduch.
  • Mas Mosquera Sant Josep.

Localitats limítrofes[modifica]

El terme municipal de les Coves de Vinromà limita amb les localitats següents: Albocàsser, la Salzadella, Alcalà de Xivert, la Serratella, la Serra d'en Galceran, Tírig i Vilanova d'Alcolea, totes elles de la província de Castelló.

Història[modifica]

El poblament d'aquestes terres es remunta a temps prehistòrics, com ho demostren les famoses pintures del barranc de la Valltorta, i la cova del Mas d'Abat, amb materials de l'edat del bronze i inhumacions de tipus eneolític.

Sobre el nom de la vila existeix el dubte de si el seu origen és romà (Vincens Romanus) o àrab (Sidi Abin Romà), tot i que sembla més probable un origen híbrid. Els primers documents en què es parla del castell de les Coves és a la Crònica de Jaume I el 1233, abans de començar la conquesta de València: «D'aquí (Borriana) feien cavalcades i guanyaren Castelló de Borriana i Borriol i les Coves d'Avinromà».

Balasc d'Alagó fou el seu primer senyor, el qual va rebre l'11 de maig de 1235 la vila, el castell i diverses possessions. A la mort de Balasc, Jaume I va concedir el castell de les Coves de Vinromà a l'orde de Calatrava i per una permuta de terres va passar a Artal d'Alagó, el qual va donar a poblar aquesta vila a Mateu Huguet i d'altres, segons consta en la Carta de Poblament, i nomenà com a batlle Joan Peris de Casanova.

El 1294, Jaume II l'atorga als templers, però, un cop abolit aquest orde religiós pel papa Climent V, els seus béns foren adjudicats a l'orde de l'Hospital. El rei, per evitar que aquest altre orde religiós adquirís un poder excessiu, va aconseguir del papa Joan XXII, el 1317, la creació d'un nou orde militar, el de Montesa, que fou l'últim senyor d'aquestes terres.

Quan, el 1347, els nobles i les viles valencians varen formar la Unió per a fer front al poder reial de Pere IV, la vila de les Coves de Vinromà no en fou una excepció, motiu pel qual fou castigada al pagament de «37.000 sous pels crims de la detestable Confederació i Unió malvada», quantitat que fou feta efectiva a Sant Mateu pel síndic i procurador de les Coves Bernat d'Olesa.

Les Coves de Vinromà fou capdavantera de l'anomenada Comanda Major, pertanyent a la jerarquia principal després de la jurisdicció directa del mestre de l'orde de Montesa o Maestrat, en substitució de la comanda de Culla. El 1421 se celebraren a les Coves de Vinromà les Corts del Regne de València, les quals es traslladaren posteriorment a Traiguera.

El castell de les Coves de Vinromà va existir a la part més alta del turó on se situa la vila. Era d'origen musulmà. Avui es troba totalment en ruïnes.[1]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica de les Coves de Vinromà
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008
2.012 1.903 1.854 1.857 1.866 1.810 1.860 1.877 1.857 1.984 2.093
Olivera mil·lenària (Les Coves de Vinromà)

Alcaldes democràtics[modifica]

Ajuntament de les Coves de Vinromà
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Albert Pastor PSPV-PSOE 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Albert Pastor PSPV-PSOE 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Albert Pastor PSPV-PSOE 30/06/1987
1991 - 1995 Manuel Enric Garcia Albert PSPV-PSOE 15/06/1991
1995 - 1999 Manuel Enric Garcia Albert PSPV-PSOE 17/06/1995
1999 - 2003 Gema Torres Zaragoza PSPV-PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Miguel Zaragoza Muñoz
Leoncio Marín Agustina
PP
GM
14/06/2003 (moció de censura)
25/12/2006
2007 - 2011 Jacobo Salvador Serret JNP 16/06/2007
2011 - 2015 Jacobo Salvador Serret JNP 11/06/2011
Des del 2015 Mònica Nos Orient PSPV-PSOE 13/06/2015

Economia[modifica]

Oliveres mil-lenàries (Les Coves de Vinromà)

Està basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini dels conreus d'oliveres, ametllers i garrofers, tot i que el sector més important és el de l'avicultura, amb nombroses granges d'aviram. A més a més, hi ha indústries ceràmiques i també n'hi ha de tèxtils dedicades a la confecció.

Edificis religiosos[modifica]

  • Església parroquial. Dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. D'estil de transició barroc-neoclàssic, el seu interior custodia la Creu Processional Major, de marcada estructura gòtica, de final del segle XV.
  • Església vella. D'estil gòtic, amb barreges posteriors d'altres estils, data del segle XIII. Quan es creà la nova església fou reconvertida en la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Està desafectada i ara és de propietat municipal.
  • Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segons figura a la dovella de l'arc, la seva construcció data del 1614. S'hi venera també sant Miquel.

Edificis civils[modifica]

Altres llocs d'interès[modifica]

  • La Moreria. Indret situat al costat del riu de Sant Miquel i prop del nucli urbà.
  • El barranc de la Valltorta. Dins el terme es troben les pintures rupestres del barranc de la Valltorta de la Saltadora (es poden visitar), la Cova Alta del Lledoner, el Cingle de l'Ermita i altres, que formen un dels conjunts més rics en aquest tipus de manifestacions de tot el país. En terme de Tírig es pot visitar el Museu de la Valltorta i tres coves més, i una altra al municipi d'Ares del Maestrat.

Festes[modifica]

  • Les festes patronals, que tenen lloc del 15 al 24 d'agost, són en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Roc. Hi destaca el Ball del Pla i els bous al carrer.

Persones destacades nascudes en aquesta localitat[modifica]

Referències[modifica]

  1. DÍAZ MANTECA, Eugeni. Les Coves de Vinromà: una vila del Maestrat històric. Castelló: Servei de Publicacions, Diputació de Castelló, 2002. ISBN 84-89944-82-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Coves de Vinromà Modifica l'enllaç a Wikidata