Vés al contingut

Les Metamorfosis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre literatura. Vegeu-ne altres significats a «Metamorfosi (desambiguació)».
Infotaula de llibreLes Metamorfosis
(la) Metamorphoseon libri
(pl) Metamorfozy albo Złoty osioł Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorOvidi Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí clàssic i llatí Modifica el valor a Wikidata
Publicacióantiga Roma i Imperi Romà
Creació2 dC ↔ 8 dC
Format perThe Creation (en) Tradueix
Baucis and Philemon (en) Tradueix
Four Ages (en) Tradueix
Pyramus and Thisbe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Temamitologia romana Modifica el valor a Wikidata
Gènerepoema èpic Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Musicbrainz (obra): 14b9cfc1-c2cb-4776-a162-a9f2a69129b1 Goodreads (obra): 2870411 Modifica el valor a Wikidata
Primera pàgina d'un manuscrit en llatí fet per al cardenal Joan d'Aragó (segle xv)

Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Probablement escrit entre els anys 2 i 8 dC, roman encara una de les obres de mitologia més populars, havent estat l'obra clàssica més coneguda en l'edat mitjana i la més influent en la tradició literària occidental, començant per la poesia medieval.

Contingut

[modifica]

Seguint la tradició encetada per autors hel·lènics com ara Nicandre de Colofó o Parteni de Nicea, Ovidi se centra en els relats mitològics de transformacions o metamorfosis, uns 250, en els quals un humà o una deïtat menor es veu transformat en animal o planta. El poema comença amb les transformacions de la creació, el diluvi, i el déu Prometeu creant l'home amb la terra, i fineix amb la transformació de l'esperit de Juli Cèsar en un estel. El poeta va passant d'un mite de metamorfosi a un altre, tot sovint de forma aparentment arbitrària, saltant d'una història a l'altra i de vegades donant la seva pròpia versió de mites centrals de la tradició grega, a vegades perdent-se en la narració però sempre fent servir enginyosos recursos de passatge d'un a l'altre, el més freqüent dels quals és la concatenació de personatges. El sol element que dona un veritable seny d'unitat a l'obra és la temàtica.

L'obra és sovint anomenada una falsa èpica. Escrita en hexàmetres dactílics, la forma en què es feien els poemes èpics heroics i nacionalistes tan usual en la tradició més antiga, l'homèrica (Ilíada, Odissea) com a la mateixa era d'Ovidi (l'Eneida de Virgili). Comença doncs amb l'acostumada invocació de la musa, i continua fent servir epítets i circumlocucions provinents de la tradició èpica, però en lloc de continuar a exaltar les gestes d'un heroi humà, va passant de relat en relat sense gaire necessitat de cohesió ni que segueixin una seqüència lògica, donant certa atenció als temes èpics dels grans fets heroics, la glòria nacional i el respecte dels costums religiosos, però que malgrat llur inclusió no hi són sinó per pura convenció. Tampoc posseeix un únic protagonista que sigui exaltat per l'autor.

En el seu lloc, el tema motor de les Metamorfosis, com ho és a la major part de les seves obres, és l'amor: bé l'amor personal o bé Amor, aspecte de Cupid, la personificació d'aquest sentiment. Tots els altres déus hi apareixen estupefactes, humiliats i ridiculitzats per Amor, un déu normalment considerat d'entre els menors del panteó que pot ser considerat el més pròxim de l'heroi d'aquesta falsa èpica. Apol·lo es posa particularment en ridícul quan Ovidi mostra com l'amor irracional pot confondre fins i tot el déu de la raó pura. Encara que poques històries individuals són veritablement sacrílegues, la totalitat de l'obra capgira l'ordre acceptat, elevant els homes i les seves passions mentre que pren els déus, els seus desigs i triomfs com a rodella de la seva crítica no mancada d'humor. L'amor contrariat pot transformar-se en venjança, per això algunes de les transformacions succeeixen per venjança divina o per escapar al càstig dels déus.

Relats principals

[modifica]
La Dànae de Ticià.

Influència

[modifica]

Cap obra de l'antiguitat clàssica, ni grega ni romana, ha exercit una influència tan contínua i decisiva en la literatura europea com les Metamorfosis d'Ovidi. L'aparició de les literatures nacionals francesa, anglesa i italiana a finals de l'Edat Mitjana simplement no es pot entendre del tot sense tenir en compte l'efecte d'aquest poema extraordinari. ... L'únic rival que tenim en la nostra tradició i que podem trobar que iguali la omnipresença de la influència literària de les Metamorfosis és potser (i insisteixo, potser) l'Antic Testament i les obres de Shakespeare.

—— Ian Johnston[1]

Les Metamorfosis han exercit una influència considerable en la literatura i les arts, particularment a Occident; l'erudit AD Melville diu que «es pot dubtar que algun poema hagi tingut una influència tan gran en la literatura i l'art de la civilització occidental com les Metamorfosis».[2] Tot i que la majoria de les seves històries no s'originen amb el mateix Ovidi, sinó amb escriptors com Hesíode i Homer, per a altres el poema és la seva única font.[1]

La influència del poema en les obres de Geoffrey Chaucer és extensa. A Els Contes de Canterbury, la història de Coronis i Febus Apol·lo (Llibre II 531–632) s'adapta per formar la base del Conte del Manciple.[3] La història de Mides (Llibre XI 174–193) es menciona i apareix —tot i molt alterada— al Conte de la dona de Bath.[4] La història de Cèix i Alcióne (del Llibre XI 266–345) és adaptada per Chaucer al seu poema El Llibre de la Duquessa, escrit per commemorar la mort de Blanca, duquessa de Lancaster i esposa de Joan de Gaunt.[5]

Les Metamorfosis també van tenir una influència considerable en William Shakespeare.[6] El seu Romeu i Julieta està influenciat per la història de Píram i Tisbe (Metamorfosis Llibre IV);[7] i, a Somni d'una nit d'estiu, una banda d'actors aficionats representa una obra sobre Píram i Tisbe.[8] El primer poema eròtic de Shakespeare, Venus i Adonis, amplia el mite del Llibre X de les Metamorfosis.[9] A Titus Andrònic, la història de la violació de Lavínia s'extreu de la violació de Filomela per Tereu, i el text de les Metamorfosis s'utilitza dins de l'obra per permetre a Titus interpretar la història de la seva filla.[10] La major part del discurs de renúncia de Pròsper a l'acte V de La tempesta està extret paraula per paraula d'un discurs de Medea al Llibre VII de les Metamorfosis.[11] Entre altres escriptors anglesos per als quals les Metamorfosis van ser una inspiració hi ha John Milton —que la va utilitzar a El Paradís perdut, considerada la seva obra mestra, i evidentment la coneixia bé [6][12] — i Edmund Spenser.[13] A Itàlia, el poema va influir en Giovanni Boccaccio (la història de Píram i Tisbe apareix al seu poema L'Amorosa Fiammetta)[1] i Dante.[14][15]

Diana i Cal·listo (1556–1559) de Ticià

Durant els períodes del Renaixement i el Barroc, els temes mitològics es representaven amb freqüència en l'art. Les Metamorfosis van ser la font més important d'aquestes narracions, de manera que el terme ovidià en aquest context és sinònim de mitològic, tot i que alguns mites representats amb freqüència no es troben a l'obra.[16] [17] Moltes de les històries de les Metamorfosis han estat objecte de pintures i escultures, sobretot durant aquest període.[6][18] Algunes de les pintures més conegudes de Ticià representen escenes del poema, com ara Diana i Cal·listo,[19] Diana i Acteó,[20] i Mort d'Acteó.[21] Aquestes obres formen part de la poesia de Ticià, una col·lecció de set pintures derivades en part de les Metamorfosis, inspirades en les mitologies antigues grega i romana, que es van reunir a l'exposició de Ticià a la National Gallery el 2020.[22] Altres obres famoses inspirades en les Metamorfosis inclouen la pintura Paisatge amb la caiguda d'Ícar de Pieter Brueghel i l'escultura Apol·lo i Dafne de Gian Lorenzo Bernini.[6] Les Metamorfosis també van impregnar la teoria de l'art durant el Renaixement i el Barroc, amb la seva idea de transformació i la relació dels mites de Pigmalió i Narcís amb el paper de l'artista.[23]

Tot i que Ovidi va ser popular durant molts segles, l'interès per la seva obra va començar a disminuir després del Renaixement, i la seva influència en els escriptors del segle xix va ser mínima.[6] Cap a finals del segle XX, la seva obra va començar a ser apreciada de nou. Ted Hughes va recopilar i va tornar a explicar vint-i-quatre passatges de les Metamorfosis a la seva obra Contes d'Ovidi, publicada el 1997.[24] El 1998, l'adaptació teatral de Mary Zimmerman, Metamorfosis, es va estrenar al Lookingglass Theatre,[25] i l'any següent hi va haver una adaptació de Contes d'Ovidi per part de la Royal Shakespeare Company.[26] A principis del segle xxi, el poema continua inspirant i es torna a explicar a través de llibres,[27] pel·lícules[28] i obres de teatre.[29] El col·lectiu francès LFKs i el seu director de cinema/teatre, escriptor i artista visual Jean-Michel Bruyère han produït una sèrie d'obres inspirades en el llibre d'Ovidi a través de la tragèdia de Diana i Acteó, incloent-hi la instal·lació audiovisual interactiva de 360° Si poteris narrare, licet (si ets capaç de parlar-ne, pots fer-ho) el 2002, 600 curtmetratges i pel·lícules mitjanes de les quals s'han utilitzat 22.000 seqüències a la instal·lació audiovisual en 3D de 360° La Dispersion du Fils[30] del 2008 al 2016, així com una actuació a l'aire lliure, Une Brutalité pastorale (2000).

Traduccions, adaptacions i obres inspirades

[modifica]
Edició anglesa de 1632
  • El 1929 la Fundació Bernat Metge va publicar una edició crítica bilingüe llatí-català, traduïda per Adela Maria Trepat i Anna Maria Saavedra, va tenir una tercera reedició el 2011.[31]
  • La traducció a l'anglès d'Arthur Golding de 1567 va ser sens dubte una de les grans influències del dramaturg William Shakespeare, com testimonien els paral·lels entre les històries de Romeu i Julieta i Píram i Tisbe (llibre IV), o l'obra Somni d'una nit d'estiu, en la qual un grup d'actors es reuneix per interpretar precisament la història de Píram i Tisbe. L'escena del rapte de Lavínia a seva sanguinària obra Titus Andrònic està inspirada en el rapte de Filomela per part de Tereu, i el text mateix de les Metamorfosis apareix dins de l'obra per permetre a Titus d'interpretar la història de la seva filla.
  • Joan Roís de Corella, al segle xv, influït per aquesta obra en la redacció de les seves faules mitològiques.
  • Góngora es va inspirar en aquesta obra per escriure una versió sobre la història Polifem
  • L'Ase daurat parteix d'una transformació d'una persona en ase, el seu autor va incloure al subtítol la influència explícita (Metamorphoseon Libri XI) com també va fer Kafka al seu relat sobre Samsa, transformat en un insecte
  • Alguns dels relats dels Contes de Canterbury provenen de l'obra d'Ovidi[32]
  • En l'àmbit de les arts plàstiques, Les Metamorfosis constitueixen la principal font d'inspiració quant a iconografia i temàtiques mitològiques, molt especialment en l'art del Renaixement i el Barroc. Alguns exemples entre els molts que podrien esmentar-seː Velázquez se'n serveix en obres tan conegudes com Les filadores o La forja de Vulcà. Semblantment, van servir d'inspiració a Rubens per a les pintures representant les passions dels déus antics que va executar per a la Torre de la Parada, per encàrrec de Felip IV,. La prodigiosa escultura de Bernini Apol·lo i Dafne parteix així mateix d'un episodi de Les Metamorfosis tot i que, en tractar-se de l'encàrrec d'un cardenal, l'autor li dona un simbolisme d'acord amb la moral cristiana. El pintor venecià Ticià va crear entre 1553 i 1562 per encàrrec del rei Felip II d'Espanya una sèrie de sis pintures, anomenades les poesies, les quals representaven escenes de les Metamorfosis;[33] Claude Lorrain, Nicolas Poussin, Annibale Carracci o Antonio da Correggio són uns altres dels molts artistes que va recórrer sovint a les Metamorfosis com a font d'inspiració.
  • En l'àmbit de la música, són molt nombroses les c omposicions (especialment òperes i cantates) que desenvolupen temes i faules recollides a Les Metamorfosis.

Edicions catalanes

[modifica]
  • Ovidi Naso, Publi; Trepat, Adela Maria; Saavedra, Anna Maria. Les metamorfosis (en llatí, català). vol. 40 de Col·lecció Bernat Metge. Barcelona: Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha i Institut Cambó, 1929, 2011 (tercera edició). ISBN 97884 7225 9652. 
  • Ovidi Nasó, Publi; Aguilera i Puentes, Ferran (trad.). Les Metamorfosis I-VI. volum 8 de L'Esparver clàssic. La Magrana, 1998, p. 231. ISBN 9788474107654. 
  • Ovidi Nasó, Publi; Parramon, Jordi (trad.). Les Metamorfosis. volum 45 de la Biblioteca mínima. Quaderns Crema, 1996, p. 429. ISBN 8477271585. 
  • OVIDI NASÓ, Publi: Les metamorfosis. Versió catalana del segle xv de Francesc Alegre (ed. Pere Bescós), Publications of eHumanista, Monographs in Humanities 21, Universitat de Califòrnia-Santa Bàrbara, 2019, p. 466.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Johnston, Ian. «The Influence of Ovid's Metamorphoses». Project Silver Muse. University of Texas at Austin. Arxivat de l'original el 7 abril 2014. [Consulta: 15 abril 2013].
  2. ↑ Melville, 2008, p. xxxvi–xxxvii.
  3. ↑ Benson, 2008, p. 952.
  4. ↑ Benson, 2008, p. 873.
  5. ↑ «Influences». The World of Chaucer, Medieval Books and Manuscripts. University of Glasgow. Arxivat de l'original el 1 juny 2009. [Consulta: 15 abril 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Melville, 2008, p. xxxvii.
  7. ↑ Halio, Jay. Romeo and Juliet: A Guide to the Play. Westport: Greenwood Press, 1998, p. 93. ISBN 978-0-313-30089-9. 
  8. ↑ Marshall, David ELH, 49, 3, 1982, pàg. 543–75. DOI: 10.2307/2872755. JSTOR: 2872755.  De subscripció o mur de pagament
  9. ↑ Belsey, Catherine Shakespeare Quarterly, 46, 3, 1995, pàg. 257–76. DOI: 10.2307/2871118. JSTOR: 2871118.  De subscripció o mur de pagament
  10. ↑ West, Grace Starry Studies in Philology, 79, 1, 1982, pàg. 62–77. JSTOR: 4174108.  De subscripció o mur de pagament
  11. ↑ Vaughan, Virginia Mason. The Tempest. The Arden Shakespeare, 1999, p. 26, 58–59, 66 (The Arden Shakespeare, Third Series). ISBN 978-1-903436-08-0. 
  12. ↑ Melville, 2008, p. 392–393.
  13. ↑ Cumming, William P. Studies in Philology, 28, 2, 1931, pàg. 241–56. JSTOR: 4172096. «The indebtedness to Ovid of passages and ideas in Spenser's Mutabilite cantos has been pointed out by various commentators;»  De subscripció o mur de pagament
  14. ↑ Gross, Kenneth MLN, 100, 1, 1985, pàg. 42–69. DOI: 10.2307/2905667. JSTOR: 2905667.  De subscripció o mur de pagament
  15. ↑ Most, Glen W. Arion, 13, 3, 2006, pàg. 15–48. JSTOR: 29737275.  De subscripció o mur de pagament
  16. ↑ Alpers, S. The Decoration of the Torre della Parada (Corpus Rubenianum Ludwig Burchard Part ix), 1971, p. 151. 
  17. ↑ Allen, 2002, p. 336.
  18. ↑ «Who was Ovid?». The National Gallery. Arxivat de l'original el 2 desembre 2013. [Consulta: 18 abril 2013].
  19. ↑ «Diana and Callisto». The National Gallery. [Consulta: 18 abril 2013].
  20. ↑ «Diana and Actaeon». The National Gallery. [Consulta: 18 abril 2013].
  21. ↑ «Death of Actaeon». The National Gallery. [Consulta: 18 abril 2013].
  22. ↑ «Titian's 'poesie': The commission | Titian: Love Desire Death | National Gallery, London». www.nationalgallery.org.uk. [Consulta: 8 febrer 2021].
  23. ↑ Barolsky, Paul Renaissance Quarterly, 51, 2, 1998, pàg. 451–74. DOI: 10.2307/2901573. JSTOR: 2901573.  De subscripció o mur de pagament
  24. ↑ Hughes, Ted. Tales from Ovid. 2on print.. Londres: Faber and Faber, 1997. ISBN 978-0-571-19103-1. 
  25. ↑ «Metamorphoses». Lookingglass Theatre Company. [Consulta: 21 abril 2013].
  26. ↑ «Archive Catalogue». Shakespeare birthplace trust. Arxivat de l'original el 5 maig 2013. [Consulta: 21 abril 2013].
  27. ↑ Mitchell, Adrian; Illustrated by Alan Lee. Shapeshifters: tales from Ovid's Metamorphoses. Londres: Frances Lincoln Children's Books, 2010. ISBN 978-1-84507-536-1. 
  28. ↑ Beck, Jerry. The Animated Movie Guide. 1.. Chicago: Chicago Review Pr., 2005, p. 166–67. ISBN 978-1-55652-591-9. 
  29. ↑ The Globe and Mail [Consulta: 21 abril 2013].
  30. ↑ «N E W M E D I A A R T. E U». www.newmediaart.eu. [Consulta: 18 juliol 2024].
  31. ↑ Ovidi 1929, 2011.
  32. ↑ Benson, Larry D. (ed.). The Riverside Chaucer. 3a edició. Oxford UP, 2008. ISBN 78-0-19-955209-2. 
  33. ↑ Linares, 2021, p. 11.

Bibliografia

[modifica]

Altres projectes

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Metamorfosis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Les_Metamorfosis&oldid=36673404»