Les amigues (banda sonora)

Les amigues

Títol original	Подруги (ru)
Forma musical	pel·lícula
Compositor	Dmitri Xostakóvitx
Llengua	rus
Creació	1934 ↔ 1935
Direcció	Lev Arnshtam (en)
Publicació	11 febrer 1936 (USA) 19 febrer 1936 (СССР)
Gènere	drama, cinema romàntic, cinema bèl·lic, història cinematogràfica i drama
Durada	95 minuts
País d'origen	Unió Soviètica

La banda sonora de Les amigues (en rus Подруги, Podrugui), op. 41a, pel·lícula russa estrenada el 1936 dirigida per Lev Arnshtam, va ser composta per Dmitri Xostakóvitx. Aquesta va ser la tercera col·laboració entre Xostakóvitx i Arnshtam. La partitura de la pel·lícula consta de material per a quartet de corda, amb solista addicional de trompeta, piano, veus solistes, orgue, arpa, timbales i theremin.

La va dedicar a l'escriptor Romain Rolland, que en aquell moment era de viatge per Moscou per invitació de Maksim Gorki, viatge que fou utilitzat de manera no oficial com a ambaixada dels artistes francesos a la Unió Soviètica.

La història de la pel·lícula consisteix en l'amistat entre tres noies que comença a una edat primerenca i que finalment acaben com a infermeres al front rus durant la Primera Guerra Mundial. Xostakóvitx ja havia treballat per a Lev Arnshtam a Sola (op. 26, 1931) i Muntanyes daurades (op. 30, 1931), si bé era la primera pel·lícula que dirigia sol. Posteriorment ho faria en quatre ocasions més, a Amics (1938), Zoya (1944), Cinc dies, cinc nits (1960) i Sofia Perovskaya (1967).

A Xostakóvitx li agradava compondre bandes sonores per als amics i la seva relació amb Arnshtam havia començat a una edat primerenca quan van estudiar piano junts al Conservatori de Petrograd i quan Arnshtam va abandonar el teatre de Vsévolod Meierhold, aquest va contractar el febrer de 1929 el jove Dmitri Xostakóvitx com a pianista.

Per a Xostakóvitx, aquell període va ser especialment fluctuant quant a recepció pública i fortuna artística. A finals de 1935 va enllestir la música per a Les amigues, rebuda favorablement en les crítiques prèvies a la seva aparició. El compositor Mikhail Cheremukhin en va elogiar la banda sonora, tot i observar-ne el caràcter fragmentari: la partitura no es fonamenta en un tema o motiu unificador que n’asseguri la cohesió interna. Paral·lelament, Lady Macbeth de Mtsensk continuava triomfant als escenaris de Moscou i Leningrad. Tanmateix, quan Xostakóvitx esperava l’estrena del film, l’article Caos en comptes de la música, publicat al Pravda a finals de gener, va condemnar severament l’òpera i va precipitar un gir radical en la seva situació personal i professional.

Mentrestant, la distribució internacional del film ja havia començat i, sota el títol Three Women, va començar a rebre crítiques favorables als Estats Units, curiosament una setmana abans de l’estrena prevista a Leningrad. La projecció a Rússia havia d’iniciar-se al cap d’una setmana, però diversos imprevistos de darrera hora en van retardar l’estrena.

Segurament a causa de la polèmica que envoltava Lady Macbeth, Xostakóvitx va renunciar a confeccionar una suite de Les amigues, i la banda sonora va caure en l’oblit. Guennadi Rojdéstvenski en va enregistrar per a Melodiya tres fragments localitzats al Museu Glinka, però el disc no va suscitar un interès especial. Per tal d’assegurar-ne la pervivència, Xostakóvitx la reescriví posteriorment en forma de vuit preludis per a quartet de corda, amb alguns afegits per a piano i trompeta, com ja havia fet al seu Primer Concert per a piano.

Anàlisi musical

La pel·lícula sencera en rus

Excepte els vuit preludis que Xostakóvitx va reelaborar per a quartet de corda amb intervencions de piano i trompeta, la resta de la música només s’ha pogut recuperar gràcies a una transcripció d’oïda de la banda sonora realitzada pel director Mark Fitz-Gerald. De la partitura original únicament n’han perviscut les seccions corresponents a les pistes 2–4, 8, 16, 19 i 23.

1. Introducció (Moderato), per a quartet de corda

En realitat, el passatge correspon al segon moviment, Moderato, del Primer Quartet de corda de Xostakóvitx, incorporat quan la pel·lícula fou restaurada durant la dècada de 1960. La selecció no va ser arbitrària: el quartet data de 1938 i, per tant, és pràcticament coetani de la banda sonora original.

2. L'any 1914: El bloc obrer i les portes de la fàbrica (Allegretto), per a quartet de corda

Torre de l'edifici del Triangle Roig (Sant Petersburg), on comença la pel·lícula

Som al 1914, a Petrograd, davant la fàbrica de l’Associació Ruso-Americana de Fabricants de Cautxú —l’empori industrial que abans de la guerra dominava el mercat de la bota de goma i que, amb l’esclat del conflicte, havia reconvertit les seves línies en la producció de pneumàtics, màscares antigàs i peces d’amortiment per a l’artilleria. A la vorera, Zoia i Senka conversen fins que les mares els reclamen per anar a sopar. Pel camí, mentre Xostakóvitx desplega un irònic i lleuger Allegretto, Nataixa confia a Zoia i Assia que el seu pare té arrencades de violència. Un milicià obliga el porter a clausurar el recinte. En el punt d’inflexió de la seqüència, el compositor talla la música un instant just quan el milicià informa Senka que hi ha vaga: els nens han de recular cap a casa.

3. Les famílies esperen que tornin els vaguistes (Allegretto), per a quartet de corda, trompeta i piano

Havent acabat les oracions del vespre, el pare, l’àvia, Zoia i les dues amigues resten asseguts en silenci, pendents del retorn de la mare. A la banda sonora s’imposa una sola nota, colpejada amb abatiment, com si marques el pas de les hores, fins que el discurs es desfà en un tema descendent i vehement just en l’instant en què la mare entra, exhausta, i es precipita a beure directament de l’aixeta. Aleshores revela a l’Assia la notícia: la seva mare ha estat duta a l’hospital, enverinada pels encarregats.

4 Les claus de la felicitat (Allegretto moderato), per a quartet de corda, trompeta, piano

Les noies, juntament amb en Senka, decideixen reunir unes monedes cantant en una fonda del barri que, amb sarcasme transparent, porta per nom Les claus de la felicitat. El rètol té doble lectura: d’una banda, ridiculitza la croada soviètica contra l’alcohol, tot evocant la clientela embriagada d’abans de la Revolució; de l’altra, remet al títol de la novel·la de 1913 d'Anastassia Verbítskaia, on una heroïna emancipada acaba abocada al suïcidi —un paradigma de “decadència tsarista” que el nou règim pretenia esborrar. Abans que les noies s’hi posin a cantar, la música de Xostakóvitx introdueix una de les seves pàgines més provocadores: una línia sinuosa, inestable, que serpenteja com els borratxos que ocupen la sala.

5. Els nens intenten cantar la ‘cançó de la rosella‘ (Allegretto), per a conjunt orquestral

Els nens s’atreveixen a interpretar la seva cançó de la rosella, però la seva innocència provoca les rialles dels homes presents. La situació arriba al límit quan el propietari, irat i malhumorat, els expulsa sense més contemplacions.

6. Al costat del riu: Cançó revolucionària ‘Turmentat per la manca de llibertat’, veus solistes

Però Sílitx, un vell del bar, es mostra comprensiu amb els nens. Al seu petit habitatge a la vora del riu, els confessa que és revolucionari i els ensenya la cançó Turmentat per la manca de llibertat. Xostakóvitx reutilitza aquesta melodia al Vuitè Quartet de corda (1960), precisament mentre treballava en la banda sonora de Cinc dies, cinc nits d'Arnshtam.

7. Fanfàrria, solo de trompeta

8. La història del fill de Sílitx, Ivan (Allegretto) per a trompeta, quartet de corda, arpa, piano

Xostakóvitx combina dos dels preludis originals en aquesta versió, afegint-hi l'arpa com a nova capa de color i textura sonora.

9. Turmentat per la manca de llibertat, per a cor masculí i nens

La música acompanya el retorn a la fonda, on els nens es preparen per interpretar Tormentats per la manca de llibertat. Inicialment ignorats pels homes borratxos, l’atenció comença a despertar quan alguns demanen silenci. La cançó va guanyant força i complexitat a mesura que Xostakóvitx teixeix l’arranjament, omplint la pantalla de plans llargs. Tot i l’arribada de la milícia, l’energia de la peça és irresistible: els homes, rebels i apassionats, s’uneixen repetint la cançó. Quan finalitza, els nens saluden i esclata un motí que els permet escapar amb Sílitx i Andrei.

10. L'any 1919: Guerra civil russa, per a tres trompetes i orgue

De sobte ens traslladem del 1914 al 1919: la Revolució d'Octubre de 1917 ja ha passat i la Guerra Civil està en plena activitat. Amb un timbre completament renovat, una fanfàrria reforçada per orgue anuncia que les noies s’han enrolat com a infermeres.

11. La Internacional, per a banda

Enmig de la multitud, Zoia reconeix a Senka que també s’ha unit a l’esforç bèl·lic. Abans de separar-se, ressona La Internacional, es besen apassionadament i es prometen mantenir el contacte. Boris Txirkov, que interpretava Senka, havia protagonitzat també la trilogia sobre Màxim de Kozintsev i Trauberg (1937-1939), amb banda sonora de Xostakóvitx, i aquests papers el van consolidar com a favorit del públic durant tota la seva carrera.

12. Les noies atenen els soldats ferits (Largo, Adagio), per a timbales, orgue i arpa

En una línia de ferrocarril al front, les noies cuiden els soldats ferits mentre ressona el Dies irae, un motiu amb un paper destacat en la història de la música russa i que anticipa els mals presagis que s’acosten.

13. La ciutat de Puixkin ha estat presa per l'enemic (Alla Marcia), per a banda

A la llunyania, una banda anuncia que l'enemic ha ocupat el poble de Puixkin i cal evacuar les noies. La música que s’escolta és, en realitat, una versió ràpida per a banda de la Grande Marcia de l’òpera Norma de Vincenzo Bellini.

14. ‘La Internacional‘ – La retirada de les noies i els soldats ferits en tren, per a theremin i veus

Arriba un tren conduït per Sílitx. Les noies pugen a bord, i comença una interpretació excepcional de La Internacional amb un theremin en solitari. Lluny de seguir la melodia original amb optimisme, l’instrument s’allunya cada cop més de la línia melòdica, combinant-se amb el retruc del tren i el soroll de les bombes, fins que gradualment es calma, paral·lelament a la disminució del perill per a les noies.

15. Zoia al bosc nevat (Andante sostenuto), per a trio de corda

Un soldat informa a Zoia que ha de reunir-se amb un agent secret en una cabana al mig del bosc. En el moment més delicat de la pel·lícula, la narració avança per un bosc cobert de neu, mentre el trio de cordes retrata amb subtilesa el seu avanç pausat pel paisatge immaculat.

16. La cabana del bosc (Andante), per a piano i quartet de corda

Zoia sent una immensa alegria quan descobreix que l’agent és, de fet, Senka. Junts decideixen encarar el futur que els espera.

17. Arriba l'Andrei amb notícies del front (Fanfàrria), per A 2 trompetes i caixa

Senka i Zoia retornen al campament i s’adonen que Sílitx està irritat i la Nataixa gelosa del seu amor. Una breu fanfàrria retorçada marca l’entrada d’Andrei.

18 Fanfàrria, per a dues trompetes

Andrei confirma les ordres vigents que mantenien Zoia i Senka en seccions separades del camp de batalla, i tot conclou amb una segona fanfàrria més convencional.

19. Les noies troben un pollastre (Allegro), per a piano, trompeta i quartet de corda

A mesura que els enemics s'apropen, les noies es preparen per rebre més soldats ferits, recollint palla per fer jaços. Entre la palla apareix un pollastre que aviat sobresurt d'una olla. La música còmica i agitada de Xostakóvitx suggereix que podria haver-hi hagut inicialment una persecució per atrapar l'ocell, després eliminada, o que representa el motiu de l'obertura original. Això recorda el final del Concert per a piano núm. 1.

20. La Nataixa i la Zoia canten: ‘On són aquestes nits càlides?’, per a veus solistes

Mentre l'olla va bullint, les noies canten la cançó sentimental On són aquestes nits càlides? (Gde eti tyoplie nochi?).

21. La Nataixa i la Zoia són rescatades (Allegro molto), per a orquestra completa

Mentre canten, no perceben l’arribada de dos soldats enemics. La Nataixa aconsegueix escapar, però la Zoia i l’Assia són capturades mentre els soldats devoren el pollastre. Nataixa avisa Sílitx, que, amb altres soldats, galopa al rescat. Curiosament, aquest moment constitueix el primer senyal orquestral de la partitura.

22. Fanfàrria: arriben Andrei i Senka, per a 2 trompetes

Un enfrontament ràpid causa la mort dels dos soldats enemics, mentre que l’Assia queda ferida. Andrei i Senka acudeixen amb un grup de soldats per rescatar-les, marcats pel repic persistent d’una fanfàrria. Tot i l’arribada del reforç, és massa tard: l’Assia ha perdut la vida, i la fanfàrria ressona de nou, solemne.

23. Paraules de cloenda d'Andrei (Adagio), per a orquestra completa

Amb l’Assia entre els braços, Andrei pronuncia paraules d’esperança pel futur, mentre les cordes comencen a teixir la seva melodia i es fusionen amb la resta de l’orquestra. La música arriba a un clímax apassionant, on Andrei, Sílitx, Senka, Zoia i Nataixa cavalquen heroicament davant de l’exèrcit, marcant un final triomfal i emocionant.