Les aventures extraordinàries d'en Massagran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreLes aventures extraordinàries d'en Massagran
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJosep Maria Folch i Torres Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
PublicacióBarcelona Modifica el valor a Wikidata, 1910 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la Modifica el valor a Wikidata
Altres
ISBN978-84-218-1018-7, 978-961-6564-79-3 i 978-84-218-4947-7 Modifica el valor a Wikidata
OCLC663076505, 254637160, 883825712, 799091573 i 805029614 Modifica el valor a Wikidata

Les aventures extraordinàries d'en Massagran (1910) és el llibre més conegut de la literatura infantil de Josep Maria Folch i Torres.

Va ser publicat en forma de fulletó per encàrrec a En Patufet el 7 de maig de 1910[1] amb dibuixos de Joan Garcia Junceda (número 9 de la Biblioteca Patufet, que va continuar al número 10: Noves aventures d'en Massagran) i va esdevenir un gran èxit, que de fet encara perdura, ja que ha donat origen a una sèrie publicada en forma de còmic, amb guió adaptat pel fill de l'autor, Ramon Folch i Camarassa, i dibuixada per Josep Maria Madorell, i també en format televisiu.[2]

Argument[modifica]

En l'obra s'explica com en Massagran, fill d'un empleat de duanes, ja de molt petit sent especial atracció pel mar, fins que arriba un moment que, malgrat els consells en contra de la família, s'embarca amb la intenció de veure nous països i costums. A partir d'aquell moment tenen lloc un seguit de peripècies que el duran a l'Àfrica des d'on, després de variades aventures i amb nous amics, tornarà a Catalunya.[3]

A la cultura popular[modifica]

La tribu dels Karpantes van inspirar un famosíssim protagonista d'historietes de còmic, Carpanta, d'Escobar, qui també va treballar per a En Patufet.[3][1]

La revista Patufet també va crear un descendent d'en Massagran, les aventures del qual es van publicar a partir del 23 d'octubre de 1970 amb el títol de L’hereu d’en Massagran fins el 24 de desembre de 1971. Els guions sempre van ser de Folch i Camarassa, amb dibuixos de Josep Maria Beà, les disset primeres entregues, i del seu ajundant i amic Abel les trenta-tres següents.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Les aventures extraordinàries d’en Massagran». Gretel. [Consulta: 29 agost 2020].
  2. Llavina, Jordi «Cent anys d'aventures». Sàpiens [Barcelona], núm. 95, setembre 2010, p. 66. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 «En Massagran». xtec.cat. [Consulta: 29 agost 2020].
  4. Pere Olivé. «MI ENCUENTRO CON MASSAGRAN» (en castellà). Tebeosfera, 2010. [Consulta: 29 agost 2020].