Les bacants

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'arts escèniquesLes bacants
Thebacchae1997.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra de teatre Modifica el valor a Wikidata
AutorEurípides Modifica el valor a Wikidata
Llengua de l'obra o del nomgrec antic Modifica el valor a Wikidata
Gèneretragèdia grega Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióTebes Modifica el valor a Wikidata
Personatges
PersonatgesDionís, Penteu, Agave, mènades, Tirèsias i Cadme Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena405 aC Modifica el valor a Wikidata
Altres
Identificador Theatricalia d'obra dramàtica4wf Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 1778 Modifica el valor a Wikidata
Bacants, de Jacques-Philippe Caresme

Les bacants (en grec antic: Βάκχαι; en llatí: Bacchæ) és una tragèdia àtica de l'escriptor grec Eurípides, escrita l'any 406 aC.

Era la darrera obra d'una trilogia: Ifigènia a Aulis n'és la primera i l'obra desapareguda Alcmeó a Corint n'era la segona part. Va estrenar-se en els dionísia de la Macedònia històrica, en els quals va obtenir el primer premi.

Personatges[modifica]

Una bacant

Argument[modifica]

Un estranger desconegut, que de fet és el déu Dionís (fill de Zeus i Sèmele) disfressat, arriba a la ciutat de Tebes, acompanyat per les seves seguidores, les bacants, representades pel cor, després d'un viatge per Àsia. Penteu, el rei de Tebes, s'oposa vivament al nou culte de Dionís, al que no reconeix com a déu i li recrimina el seu caràcter immoral. L'endeví i conseller del rei, Tirèsies, adverteix Penteu dels poders de l'estranger Dionís, i li explica que és descendent de Zeus i inventor del vi; però Penteu es nega a escoltar-lo i pretén reprimir violentament les dones de Tebes que s'han posat a seguir el culte i els rituals de Dionís. Llavors, tota una sèrie d'esdeveniments miraculosos comencen a tenir lloc a Tebes. L'estranger Dionís aconsella Penteu assistir discretament a les orgies, els rituals en honor a Dionís. L'enganya i el guia cap al lloc on es troben les bacants vestit de dona. Agave, mare de Penteu, participa en els rituals orgiàstics i, extasiada, al·lucina, creu que Penteu és una bèstia salvatge, i crida les altres bacants per esquarterar-lo. Quan més tard torna en si, s'adona de la seva equivocació gràcies al seu pare Cadme, qui li revela que Penteu és, en realitat, el seu fill, i se n'adona, així, del tràgic desenllaç. Aleshores, l'estranger Dionís apareix, mostra la seva identitat divina i castiga tota la família.[1]

Traduccions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Riba, Carles "Notes preliminars" a: Tragèdies vol III: Helena, Les fenícies, Orestes, Ifigènia a Àulida, Les bacants, Resos. Barcelona: Curial, 1990, p. 125. ISBN 9788472561120

Vegeu també[modifica]