Les chevaux de Dieu
| يا خيل الله Les Chevaux de Dieu  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Nabil Ayouch |
| Producció | Nabil Ayouch, Pierre-Ange Le Pogam, Patrick Quinet i Éric Van Beuren |
| Guió | Jamal Belmahi (en)  |
| Música | Malvina Meinier (en) |
| Fotografia | Hichame Alaouie |
| Muntatge | Damien Keyeux |
| Productora | Stone Angels (en) , Ali n' Productions (en) i Canal+ |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Bèlgica, França, Marroc i Tunísia |
| Estrena | 19 maig 2012 (65è Festival Internacional de Cinema de Canes) |
| Durada | 115 min |
| Idioma original | àrab marroquí |
| Rodatge | Casablanca i Sidi Moumen |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Les Étoiles de Sidi Moumen (fr) |
| Gènere | drama |
| Tema | terrorisme i atemptat de Casablanca de 2003 |
| Lloc de la narració | Marroc |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
     | |
Les chevaux de Dieu és una pel·lícula dramàtica del 2012 sobre els atemptats gihadistes de Casablanca del 2003. Va ser dirigida per Nabil Ayouch i està basada en la novel·la Les Etoiles de Sidi Moumen de l'escriptor marroquí Mahi Binebine. La pel·lícula va guanyar diversos premis i va ser la proposada pel Marroc als Premis Oscar de 2012 celebrats el febrer de 2013.
Argument
[modifica]La pel·lícula comença l'any 1994 i segueix el procés de radicalització violenta de Yachine, el seu germà gran Hamid, i els seus amics Nabil, Fouad i Khalil, els quals viuen en l'extrema pobresa a Sidi Moumen, un barri de barraques de Casablanca.
Crítica social
[modifica]Les chevaux de Dieu tracta temes com ara la radicalització, el terrorisme, la pobresa, el masclisme i la sexualitat. Si bé la pel·lícula presenta el terrorisme i la radicalització, la pel·lícula posa l'accent en la pobresa, el masclisme extrem i la desesperança davant la influència de la religió, concretament de l'islam.[1] Seguint els personatges principals des de la seva infantesa fins a l'edat adulta, la pel·lícula desmitifica el terrorisme fent que sigui terriblement comprensible a través d'una sensació de tragèdia inexorable.[1]
En una entrevista Nabil Ayouch va explicar que: «El meu punt de vista no és donar lliçons morals sinó fer entendre mostrant. Al començament de la pel·lícula veiem nens de 10 anys com tothom, amb els mateixos somnis. Els joves musulmans tenen les mateixes aspiracions que els joves occidentals, hem de deixar de creure que provenen d'un planeta amb costums llunyans... Però l'entorn que els envolta ho ensorra tot. Hi ha una sensació d'abandonament que tot ho travessa: aquests joves tenen la impressió de ser ciutadans de segona classe, això és el que pot menar a una deriva funesta, al món àrab i al Marroc en particular, als que viuen en aquestes zones sense llei. on només les màfies religioses són capaces de cobrir les necessitats que ningú més entoma».[2]
La pel·lícula va competir a la secció Un certain regard al 65è Festival Internacional de Cinema de Canes.[3][4] Va guanyar premis en festivals de cinema de Rotterdam, Namur, Brussel·les, Valladolid, Doha, Besançon i Montpeller,[5] però no al Festival Internacional de Cinema de Marràqueix.[6] La pel·lícula va ser seleccionada com a proposta marroquina a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als 86è Premis de l'Acadèmia,[7] però no va ser nominada. Va rebre dues nominacions als 4ts Premis Magritte, i va guanyar el premi a la millor fotografia per a Hichame Alaouié.[8]
Referències
[modifica]- 1 2 Holden, Stephen «Where Hope Is Scarce, Terrorism Takes Root (Published 2014)» (en anglès). The New York Times, 13 maig 2014.
- ↑ «"'Les Chevaux de Dieu' aide à comprendre le processus de radicalisation religieuse", Nabil Ayouch, réalisateur» (en francès). Télérama. [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ «2012 Official Selection». Cannes. [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ «God's Horses: Cannes Review». Hollywood Reporter. [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ http://www.leschevauxdedieu.com/index.php?option=com_content&view=article&id=92&Itemid=54&lang=en[Enllaç no actiu]
- ↑ Telquel, nr 558, 15–21 February 2013, p. 47.
- ↑ «Morocco Selects 'Horses' for Oscars». Variety. [Consulta: 11 setembre 2013].
- ↑ «Trois Magritte pour "Ernest et Célestine"» (en french). La Libre Belgique, 1 febrer 2014 [Consulta: 3 febrer 2014].