Les coses de la vida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLes coses de la vida
Les Choses de la vie
Fitxa
DireccióClaude Sautet
Protagonistes
Director artísticAndré Piltant
ProduccióRaymond Danon
Jean Bolvary
Roland Girard
GuióJean-Loup Dabadie
Paul Guimard
Claude Sautet
MúsicaPhilippe Sarde amb La chanson d'Hélène, interpretada per Romy Schneider i Michel Piccoli
Dissenyador de soRené Longuet
FotografiaJean Boffety
MuntatgeJacqueline Thiédot
Marie-Claude Sarnak
VestuariJacques Cottin
ProductoraLira Films (París)
Sonocam
Fida Cinematografica (Roma)
DistribuïdorCompagnie Française de Distribution Cinématographique
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1970
Durada89 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeParís Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enIntersection (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0064165 Filmaffinity: 905841 Allocine: 5442 Rottentomatoes: m/les_choses_de_la_vie Letterboxd: the-things-of-life Allmovie: v126997 TCM: 92892 AFI: 22517 TMDB.org: 3423 Modifica el valor a Wikidata

Les coses de la vida (títol original en francès: Les Choses de la vie) és una pel·lícula francesa dirigida per Claude Sautet i estrenada el 1970. Es tracta d'una adaptació de la novel·la homònima Les Choses de la vie de Paul Guimard de 1967. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Pierre (Michel Piccoli), arquitecte d'una quarantena d'anys, és víctima d'un accident de cotxe. Expulsat del vehicle, mortalment ferit i en coma, a la vora de la carretera, revisa el seu passat i les dues dones que compten en la seva vida: Catherine (Lea Massari), del qual està separat i amb qui ha tingut un fill, i Hélène (Romy Schneider), amb qui la seva relació amorosa té un gir.

Durant aquest temps, revisa la seva vida acceleradament i s'adona llavors de la importància d'aquestes múltiples petites coses de l'existència, aquestes alegries i aquestes penes que constitueixen la felicitat de tota una vida. L'estat de Pierre constitueix la trama de la pel·lícula: sense cap consciència de la mort que està arribant, i ingènuament obsessionat pel seu "cansament", el seu monòleg interior gira sense parar al voltant de la necessitat de sobretot no deixar anar una carta que donaria un sentit molt diferent a la seva relació amb els altres.[2]

Repartiment[modifica]

Llocs de rodatge[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis
Nominacions

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Les coses de la vida». esadir.cat.
  2. «Les choses de la vie». The New York Times.

Enllaços externs[modifica]