Les històries naturals

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llibreLes històries naturals
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Joan Perucho i Gutierres-Duque
Llengua (català)
Publicació Barcelona, Catalunya Catalunya, 1960
Editorial Edicions 62
Format Paper
Detalls de l'obra
Gènere novel·la
Pàgines 243
Més informació
ISBN 9788429767391
Modifica les dades a Wikidata

Les històries naturals és la novel·la que Joan Perucho i Gutierres-Duque va publicar el 1960 en la qual narrava les aventures del cavaller-botànic Antoni de Montpalau a la recerca d'Onofre de Dip, cavaller del Rei en Jaume convertit en vampir.[1][2][3][4][5]

Argument[modifica]

Dins el seu jardí botànic, Antoni de Montpalau, naturalista, il·lustrat i liberal etiqueta i classifica totes les espècies per tal de mantenir l'ordre i il·luminar el coneixement de les coses. Tot està sotmès al domini de la raó excepte allò que la raó mateixa no pot percerbre, com l'àurea picuda, una espècie indeterminda que encara no s'ha pogut classificar perquè ningú n'ha pogut descobrir mai cap exemplar i perquè el seu cant és inaudible per a l'orella humana.[6]

La seva aventura comença enmig de les guerres entre carlins i liberals, a la Barcelona del segle XIX i, la del baró de Maldà, Antoni de Montpalau inicia un viatge per Catalunya en persecució d'Onofre de Dip, cavaller del rei En Jaume convertit en vampir, en el dip, l'encarnació de les forces del mal i de l'irracional que causa estralls en les tropes del general Cabrera i que és l'origen d'un seguit de misteriosos assassinats en un petit poble del Baix Camp.

Les històries naturals és una novel·la de fantasia històrica ambientada durant la primera guerra carlina. La història apareix sota l'atenta mirada d'Antoni de Montpalau, que té com a missió la crida i cerca de l'ésser sobrenatural, el vampir, que amenaça Pratdip. Montpalau es converteix, així, en l'Abraham Van Helsing català. Paral·lelament a l'evolució dels fets històrics, el naturalista anirà endinsant-se en la dimensió més obscura de la realitat, on descobrirà l'amor mentre posarà en qüestió la seva concepció racionalista del món.

Referències[modifica]

  1. Les històries naturals, Grup 62
  2. Bonaventura Bassegoda; Ignasi Domènech Mercat de l’art, col·leccionisme i museus. Estudis sobre el patrimoni artístic a Catalunya als segles XIX i XX. Edicions Universitat Barcelona, 7 octubre 2014, p. 99–. ISBN 978-84-475-3859-1. 
  3. Jean Weisgerber. Le Réalisme magique: roman, peinture et cinéma. L'AGE D'HOMME, 1987, p. 116–. ISBN 978-2-8251-2972-2. 
  4. Steven Moore. The Novel: An Alternative History, 1600-1800. Bloomsbury Publishing, 29 agost 2013, p. 279–. ISBN 978-1-62356-519-0. 
  5. Lucina Caravaggi. Paesaggi di paesaggi. Meltemi Editore srl, 2002, p. 142–. ISBN 978-88-8353-165-1. 
  6. Les històries naturals, capítols

Bibliografia[modifica]