Les joies de la Roser

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'arts escèniquesLes joies de la Roser
Tipus obra de teatre
Idioma català
Modifica les dades a Wikidata

Las joyas de la Roser (Les joies de la Roser en català normatiu) és un drama en tres actes i vers escrit per Serafí Pitarra i estrenat al Teatre Romea, el 6 d'abril de 1866. És el primer exemple de teatre no paròdic en català del seu autor, popular fins llavors per les seves «gatades».

A Les joies de la Roser hi trobem un tema que serà recurrent en les seves creacions posteriors del que ell mateix anomenà el “drama de costums veritablement catalans”: l'espectacle de la virtut, en aquest cas la de l'honestedat i la lleialtat que acaben sortint premiades malgrat l'oposició dels personatges antagonistes que representen l'egoisme i la falta d'escrúpols. En aquest sentit el referent genèric principal és el del melodrama, amb el final feliç de rigor.

L'èxit de l'obra propicià fins i tot una versió «valenciana» de Leandre Torromé, que, amb el títol Les choyes de Roseta, s'estrenà al Teatre Ruzafa de València el 1874.

Argument[modifica]

L'obra transcorre en l'època de la primera carlinada i presenta la història de la Roser, una òrfena de família rica, les joies de la qual van desaparèixer amb la mort dels seus pares. Recollida per Mateu, que recollí també el fidel mosso Bernat, Roser s'enamora del fill petit del seu protector, endeutat amb un francès que viu a casa seva i que s'ha enamorat també de Roser. Finalment, les joies apareixen i els conflictes amb els carlins i amb el francès es resolen.

Els personatges[modifica]

Els personatges són plans i en algun cas procedeixen clarament de la tradició costumista, com en el cas de l'avi repatani però bondadós que actua sempre a favor dels protagonistes (Bernat), tot i que en aquest cas pren una dimensió simbòlica en la mesura que representa el passat mític arrelat en l'imaginari popular (la batalla del Bruc) i el seu lligam amb el present. D'altres, com Mateu, provenen de la imatge de pater familiae característica de la comèdia neoclàssica i que té clars antecedents en el teatre castellà del segle d'or. Soler sap utilitzar ingredients literaris característics de la literatura popular i culta de l'època per construir una obra en què conviuen la trama sentimental amb l'humor, el component melodramàtic amb les pinzellades costumistes. Aquest caràcter híbrid del text és en bona part la raó del seu èxit de públic i és a la base del que seran els procediments i els recursos habituals en la dramatúrgia catalana de la Renaixença.

Repartiment de l'estrena[modifica]

Enllaços externs[modifica]