Les mamelles de Tirésias

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióLes mamelles de Tirésias
Títol original Les mamelles de Tirésias
Forma musical òpera
Compositor Francis Poulenc
Llibretista Francis Poulenc
Llengua original francès
Font literària The Breasts of Tiresias (Guillaume Apollinaire)
Composició 1944
Època d'ambientació 1910
Estrena
Data 3 juny 1947
Intèrprets Albert Wolff
Modifica dades a Wikidata

Les mamelles de Tirésias (títol original en francès, Els pits de Tiresias, FP 125) és una opéra bouffe en dos actes surrealista amb música de Francis Poulenc, basada en l'obra homònima de Guillaume Apollinaire escrita el 1903 però representada per primera vegada el 1917. L'òpera es va estrenar en el Opéra-Comique a París el 3 de juny de 1947.[1][2]

Les mamelles de Tirésias és el surrealisme convertit en òpera amb un divertit i enginyós argument de to burlesc i absurd sobre la procreació i els rols de l'home i la dona. Thérèse no vol tenir fills ni ser més mestressa de casa. Es declara feminista i rebutja l'autoritat del seu marit. El seu somni és convertir-se en soldat, governant... Es descorda la brusa i deixa lliures els seus pits que surten volant pels aires i exploten alhora que li brolla la barba i el bigoti. Ja és Tirésias.[2]

Història[modifica]

Poulenc va pensar per primera vegada a crear una òpera amb l'obra de Apollinaire en els anys trenta, i va començar a compondre el 1939, acabant-la el 1944. Va alterar el lloc des de l'autèntica illa africana de Zanzíbar a una ciutat imaginària anomenada Zanzibar prop de Montecarlo (la llar d'infància d'Apollinaire) a la Costa Blava. Aquesta latitud, va dir, era "suficientment tropical per a un parisenc com jo."

Per al llibret de la seva primera òpera, Poulenc va triar el text d'Apollinaire en la seva totalitat i amb gran preocupació de fidelitat tant en el text com en l'estructura, en un pròleg i dos actes, fins al punt que l'opera no té una obertura i s'inicia pel pròleg.[3]

L'òpera es tanca amb una ordre severa, "Ô Français, faites des enfants!" ("Oh, francesos, feu nens!"), i l'èxit d'aquesta propaganda potser es veu en que les dues primeres sopranos que van interpretar el paper de Tiresias van haver de deixar-ho abans de l'estrena a causa de l'embaràs.

Personatges[modifica]

Personatge Tessitura Repartiment de l'estrena,
3 de juny de 1947
(Director: Albert Wolff)
Director de teatre baríton Robert Jeantet
Thérèse/Tirésias soprano Denise Duval
El seu espòs baríton martin Paul Payen
Monsieur Lacouf tenor Alban Derroja
Monsieur Prest baríton Marcel Enot
Un gendarme baríton Émile Rousseau
Un venedor de periòdics mezzosoprano Jane Atty
Un reporter de París tenor Serge Rallier
El fill baríton Jacques Hivert
Una dama elegant mezzosoprano Irène Gromova
Una dona mezzosoprano Yvonne Girard-Ducy
Un cavaller barbut baix Gabriel Jullia

Argument[modifica]

Acte I[modifica]

Thérèse està cansada de la seva vida com una dona submisa i es converteix en el Tirésias masculí quan els seus pits es converteixen en globus i se'n van surant. Al seu espòs no li agrada això, i menys encara quan ella el lliga i el vesteix com una dona.

Mentrestant, un parell de jugadors borratxos anomenats Presto i Lacouf amb afecte es disparen l'un a l'altre i són vetllats pels ciutadans reunits. Thérèse marxa a conquistar el món com el General Tiresias, deixant al seu espòs captiu de les atencions del gendarme local, qui es veu confós per la seva vestimenta femenina.

Fora d'escena, el general Tiresias comença una reeixida campanya contra els naixements i el poble el saluda. Tement que França quedarà estèril si les dones abandonen el sexe, l'espòs jura trobar una forma de tenir nens sense les dones. Lacouf i Presto tornen de la mort i tots dos expressen el seu interès i escepticisme.

Acte II[modifica]

S'alça el teló als crits de "Papa!" El projecte del marit ha estat un èxit espectacular, i ha donat a llum a 40.049 nens en un sol dia. Un periodista parisenc de visita pregunta com ho farà per alimentar als nens, però l'espòs explica que els nens tots han tingut èxit en les seves carreres artístiques i l'han fet un home ric amb els seus ingressos. Després d'allunyar al periodista, l'espòs decideix crear a un periodista propi, però no queda del tot a gust amb el resultat.

Arriba llavors el gendarme per informar que, a causa de l'excés de població, els ciutadans de Zanzíbar es moren tots de gana. L'espòs suggereix cartilles de racionament impreses per una endevina del tarot. Immediatament apareix una endevina semblant, que sembla bastant coneguda per sota de la seva disfressa.

L'endevina profetitza que l'espòs fèrtil serà multimilionari, però que l'estèril gendarme morirà en la més abjecta pobresa. Indignat, el gendarme intenta arrestar-la, però ella l'escanya i revela que no és una altra que Thérèse. La parella es reconcilia i tot el repartiment es reuneix en les llums d'escena per instar al públic:

Ecoutez, ô Français, les leçons de la guerre
Et faites des enfants, vous qui n'en faisiez guère
Cher public: faites des enfants!
Escolteu, oh francesos, les lliçons de la guerra
I feu nens, vosaltres que rares vegades els vau fer!
Benvolgut públic: feu nens!

Enregistraments[modifica]

Any Elenc Director, cor i orquestra


Discogràfica
1954 Denise Duval,
Marguerite Legouhy,
Jean Giraudeau
André Cluytens,
Cor i orquesta del Teatre Nacional de l'Opéra-Comique de París
CD: Angel Records
1998 Barbara Bonney,
Jean-Paul Fouchécourt,
Wolfgang Holzmair
Seiji Ozawa,
Orquestra Saito Kinen
CD: Philips
Incluye a Holzmair representant Le bal masque
2003 Renate Arends,
Bernard Loonen,
Mattijs Van de Woerd
Ed Spanjaard,
Nieuw Ensemble i Opera Trionfo
CD: Brilliant Classics

Referències[modifica]

  1. «Les Mamelles de Tirésias». Encyclopædia Britannica [Consulta: 20 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 Morgades, Lourdes «Cuando la ópera se vuelve surrealista». El País, 22-05-2010 [Consulta: 20 juliol 2017].
  3. Le Nabour, Anne. «Dossier Pédagogique» (en francès). Opéra Comique. [Consulta: 21 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]