Vés al contingut

Les noies de la sisena planta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLes noies de la sisena planta
Les Femmes du 6e étage Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPhilippe Le Guay Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióÉtienne Comar Modifica el valor a Wikidata
GuióPhilippe Le Guay i Jérôme Tonnerre Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJorge Arriagada Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean-Claude Larrieu Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMonica Coleman Modifica el valor a Wikidata
VestuariChristian Gasc Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorThe Weinstein Company, Mozinet i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena23 octubre 2010 Modifica el valor a Wikidata
Durada107 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàLes noies de la sisena planta (dècada del 2010) Modifica el valor a Wikidata
Rodatge8è districte de París, 16è districte de París, abadia de Chaalis, Mont-l'Évêque i Chinchón Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt1805297 Filmaffinity: 154271 Allocine: 133404 Rottentomatoes: m/les_femmes_du_6e_etage_2011 Letterboxd: the-women-on-the-6th-floor Mojo: womenonthe6thfloor Allmovie: v532567 Metacritic: movie/the-woman-on-the-6th-floor TV.com: movies/the-women-on-the-6th-floor TMDB.org: 57243 Modifica el valor a Wikidata

Les noies de la sisena planta[1] (originalment en francès: Les Femmes du 6e étage) és una pel·lícula francesa del 2010 dirigida i escrita en part per Philippe Le Guay.[2] Els papers principals són per a Fabrice Luchini, Sandrine Kiberlain, Natalia Verbeke i Carmen Maura. S'ha doblat i subtitulat al català.[3]

Sinopsi

[modifica]

Ambientada a París l'any 1962, la història alterna dos mons diferents. Una és una família rica tradicional en un apartament còmode que es dedica a guanyar diners i a socialitzar sense sentit. L'altre són les empleades domèstiques mal pagades i amb excés de feina que viuen en condicions paupèrrimes. Com que pocs francesos volen aquest tipus de feina, les ocupen dones espanyoles, amb ganes d'escapar de la pobresa i l'opressió de l'Espanya franquista, que porten amb elles la seva solidaritat nativa i la seva calidesa humana.[4]

Repartiment

[modifica]
  • Fabrice Luchini com a Jean-Louis Joubert
  • Sandrine Kiberlain com a Suzanne Joubert
  • Natalia Verbeke com a María Gonzalez
  • Carmen Maura com a Concepción Ramírez
  • Lola Dueñas com a Carmen
  • Berta Ojea com a Dolores Carbalan
  • Nuria Solé com a Teresa
  • Concha Galán com a Pilar
  • Audrey Fleurot com a Bettina de Brossolette
  • Marie-Armelle Deguy com a Colette de Bergeret
  • Muriel Solvay com a Nicole de Grandcourt
  • Philippe Duquesne com a Gérard
  • Annie Mercier com a Madame Triboulet
  • Michèle Gleizer com a Germaine Bronech
  • Camille Gigot com a Bertrand Joubert
  • Jean-Charles Deval com a Olivier Joubert
  • Christine Vézinet com a Valentine
  • Jeupeu com a Boulard
  • Vincent Nemeth com a Monsieur Armand
  • Philippe du Janerand com a Piquer
  • Patrick Bonnel com a Golmard
  • Laurent Claret com a Blamond
  • Jean-Claude Jay com a Pelletier
  • Joan Massotkleiner com a Fernando
  • Ivan Martin Salan com a Miguel

Producció

[modifica]

Dues de les actrius espanyoles, Berta Ojea i Concha Galán, no parlaven francès abans de la pel·lícula i van aprendre els seus papers fonèticament.[5]

Estrena

[modifica]

La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema Mediterrani de Montpeller el 23 d'octubre de 2010 i el seu recorregut cinematogràfic a França va començar el 16 de febrer de 2011. La pel·lícula es va projectar fora de competició a la Berlinale el 2011.[6]

Rebuda

[modifica]

Va ser ben ben rebuda per la crítica i el públic. Le Monde va escriure: "L'entreteniment és tan bo com els actors són perfectes. Fabrice Luchini i Sandrine Kiberlain es troben entre les nostres millors estrelles". Dissentint, La Croix va descriure el "guió mandrós, diàleg pobre, catàleg de tòpics, posada en escena de mala qualitat".

Premis i reconeixement

[modifica]

La pel·lícula va ser nominada en tres categories als premis César de 2012: millor disseny de vestuari, millor disseny de producció i millor actriu secundària. Carmen Maura va guanyar el premi César a la millor actriu secundària.

Referències

[modifica]
  1. Les noies de la sisena planta a la Base de dades de cinema en català
  2. Smith, Ian Hayden. International Film Guide 2012, 2012, p. 120. ISBN 978-1908215017. 
  3. «Les noies de la 6a planta». Desdelsofà.cat. [Consulta: 1r agost 2022].
  4. Van Hoej, Brad The Women on the Sixth Floor -Les Femmes du 6e etage, Variety, 15 febrer 2011.
  5. «Les secrets de tournage du film Les Femmes du 6e étage». Allocine.fr. [Consulta: 6 gener 2022].
  6. «Les femmes du 6ème étage | Service Entrance». Berlinale.de. [Consulta: 6 gener 2022].