Lesueurina platycephala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuLesueurina platycephala Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaLeptoscopidae
GènereLesueurina
EspècieLesueurina platycephala Modifica el valor a Wikidata
Fowler, 1908
Nomenclatura
Sinònims

Lesueurina platycephala és una espècie de peix de la família dels leptoscòpids i l'única del gènere Lesueurina.[3]

Etimologia[modifica]

Lesueurina fa referència a la figura de Charles Alexandre Lesueur, un pintor que va viatjar amb les expedicions científiques de Nicolas Baudin (1800-1803) a bord dels vaixells Le Géographe i Le Naturaliste.[4]

Descripció[modifica]

El cos, aplanat i deprimit a la zona anterior, fa 11 cm de llargària màxima i presenta una coloració similar a la de la sorra per passar desapercebut. Cap espina i 32-36 radis tous a l'única aleta dorsal i cap espina i 36-37 radis tous a l'anal. 17-21 radis tous a les pectorals i 1 espina i 5 radis tous a les pelvianes. 10 radis tous a l'aleta caudal. Línia lateral no interrompuda i amb 46-49 escates. Les escates cobreixen la major part del cap, però són absents a la base de les pectorals. Cap deprimit. Ulls molt junts a la part superior del cap. Boca gran, dirigida lleugerament cap amunt quan és tancada i vorejada d'apèndixs mòbils per evitar l'entrada de sorra quan hi és colgat. La mandíbula inferior depassa lleugerament la superior.[5][6][7]

Reproducció[modifica]

La fecundació és externa.[8]

Alimentació[modifica]

Menja peixets, crustacis i cucs[9] i el seu nivell tròfic és de 3.[10]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí, demersal (entre 0 i 20 m de fondària)[7][5] i de clima subtropical, el qual viu a la conca Indo-Pacífica: és un endemisme dels rompents de les platges sorrenques de badies i estuaris[7][5] del sud d'Austràlia (des d'Austràlia Occidental[11] fins a Austràlia Meridional, Victòria,[12] Nova Gal·les del Sud, Tasmània[13][14] i Queensland,[15] incloent-hi la Gran Badia Australiana i l'estret de Bass).[16][17][2][6]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans,[6] el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100)[18] i s'enterra a la sorra per amagar-se dels seus depredadors i sorprendre les seues preses (només deixa els ulls al descobert).[7]

Referències[modifica]

  1. McCulloch, A. R., 1915. Notes on, and descriptions of Australian fishes. Proceedings of the Linnean Society of New South Wales. Vol. 40 (pt 2): 259-277, Pls. 35-37.
  2. 2,0 2,1 Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  5. 5,0 5,1 5,2 Kuiter, R. H., 1993. Coastal fishes of south-eastern Australia. University of Hawaii Press. Honolulu, Hawaii. 437 p. Pàg. 318.
  6. 6,0 6,1 6,2 FishBase (anglès)
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Fishes of Australia Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
  8. Neira, F. J., A. G. Miskiewicz i T. Trnski, 1998. Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p. Pàgs. 356-357.
  9. FishBase (anglès)
  10. Sea Around Us (anglès)
  11. Hutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 63: 9-50.
  12. Fowler, H. W., 1907-1908. A collection of fishes from Victoria (Australia). Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia. Vol. 59: 419-444.
  13. Last, P. R., Scott, E. O. G. & Talbot, F. H., 1983. Fishes of Tasmania. Hobart: Tasmanian Fisheries Development Authority. 563 pp.
  14. Scott, E. O. G., 1977. Observations on some Tasmanian fishes. Part 23. Papers and Proceedings of the Royal Society of Tasmania 111: 111-180, figs 1-3.
  15. Johnson, J. W., 1999. Annotated checklist of the fishes of Moreton Bay, Queensland, Australia. Memoirs of the Queensland Museum 43(2): 709-762. Pàg. 746.
  16. Australian Faunal Directory (anglès)
  17. All fishes of Australia - FishBase (anglès)
  18. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Enllaços externs[modifica]