Let It Bleed

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'àlbumLet It Bleed
Tipusdisc d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaThe Rolling Stones
Publicat5 de desembre de 1969
EnregistratNovembre de 1968, Febrer – Novembre 1969 a Olympic Studios, Londres (Anglaterra)
Gènere
Durada42:21 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaDecca (UK)
London (US)
ProductorJimmy Miller
Formatflux de dades de música, LP i disc compacte Modifica el valor a Wikidata
Pistes
Cronologia
Beggars Banquet
(1968)
Sticky Fingers
(1971) →
Senzills de Let It Bleed
  1. «Honky Tonk Women"/"You Can't Always Get What You Want»
    Publicat: juliol 1969
  2. «Let It Bleed"/"You Got the Silver»
    Publicat: gener 1970 (Japan only)
Spotify: 4l4u9e9jSbotSXNjYfOugy Discogs: 52967 Allmusic: mw0000191519 Modifica els identificadors a Wikidata

Let It Bleed (literlament Deixa que sagni) és l'àlbum d'estudi vuitè al Regne Unit i desè als Estats Units de la banda de rock britànica The Rolling Stones. Va ser publicat el 5 de desembre de 1969 i va servir de continuació a la seva reeixida i aclamada producció Beggars Banquet, que havia estat editada l'any anterior. Marca l'inici de l'etapa de Mick Taylor com a guitarrista, en substitució de Brian Jones, guitarrista, fundador i antic líder de la banda. Jones va morir durant l'enregistrament de l'obra, un mes després de deixar de ser membre dels Stones. Taylor participa en dues cançons.

La producció va ser a càrrec de Jimmy Miller, que ja havia produït el LP anterior. Aquest àlbum concebut com un disc rock amb fortes influències blues i country. Va arribar a la tercera posició a la llista de Billboard en la categoria d'àlbums pop dels Estats Units mentre que va arribar al primer lloc en les llistes del Regne Unit.[3] La portada surrealista de l'àlbum va ser realitzada per Robert Brownjohn inspirada per un títol provisional de l'obra, Automatic Changer ("tocadiscs automàtic").[4] És considerat un dels millors enregistraments de la banda ("la seva gran obra mestra" segons paraules del crític de música Stephen Davis) i l'any 2003 la revista Rolling Stone el va col·locar en el lloc 32 de la seva Llista dels 500 millors àlbums de tots els temps.[5][6]

Llista de cançons[modifica]

Cara 1
Núm. Títol Durada
1. «Gimme Shelter»   4:31
2. «Love in Vain»   4:19
3. «Country Honk»   3:09
4. «Live with Me»   3:33
5. «Let It Bleed»   5:26
Cara 2
Núm. Títol Durada
1. «Midnight Rambler»   6:52
2. «You Got the Silver»   2:51
3. «Monkey Man»   4:12
4. «You Can't Always Get What You Want»   7:28

Referències[modifica]

  1. "Let it Bleed ... (is) among the greatest rock albums", from The Rolling Stone Illustrated History of Rock & Roll edited by Anthony ed DeCurtis, James Henke, and Holly George-Warren, page 245
  2. Heckman, Don «Pop: No, The Rolling Stones are Not Fascists; Mick's Not Fascist». The New York Times, 28-12-1969, p. D24 [Consulta: 21 juny 2013]. (subscripció necessària)
  3. Billboard.com. «The Billboard 200. Let It Bleed. Chart Listing For The Week Of dic 27 1969», 2007. [Consulta: 25 agost 2007].
  4. Wyman, Bill. Rolling with the Stones, 2002. 
  5. Davis, Stephen (2002), Rolling Stones.
  6. Rolling Stone. «The RS 500 Greatest Albums of All Time», 2003. [Consulta: 25 agost 2007].