Leucèmia mieloide crònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaLeucèmia mieloide crònica
Bcrablmet.jpg
El cromosoma Filadèlfia com es veu en la metafase per FISH.
Especialitat oncologia
Classificació
CIM-10 C92.1
CIM-9 205.1
ICD-O M9875/3
Recursos externs
OMIM 608232
DiseasesDB 2659
MedlinePlus 000570
eMedicine med/371
MeSH D015464
Modifica dades a Wikidata

La leucèmia mieloide crònica (LMC), també coneguda com a leucèmia granulocítica, leucèmia mielocítica o leucèmia mielògena, cròniques, és un càncer de les cèl·lules blanques de la sang. És una forma de leucèmia caracteritzada per l'augment sense control de les cèl·lules mieloides predominantment en la medul·la òssia i l'acumulació d'aquestes cèl·lules en la sang. Té una incidència de 1-2 casos per 100,000 adults.[1] La LMC és un trastorn de la clonació en les cèl·lules mare de la medul·la òssia en la qual es troba una proliferació de granulòcits madurs (neutròfils, eosinòfils i basòfils) i els seus precursors. L'enzim ADAR1 (implicat en la gènesi d'altres neoproliferacions malignes),[2] és el responsable de mantenir la clonació anòmala de les cèl·lules mare leucocitàries.[3] La LMC és un tipus de malaltia mieloproliferativa associada amb una translocació cromosòmica característica anomenada el cromosoma Filadèlfia. Aquesta translocació consisteix en el fet que parts de dos cromosomes, el 9 i el 22 (translocació 9-22), intercanvien les seves posicions. El resultat és que part del gen de regió de fractura (en anglès: Breakpoint Cluster Region o BCR) del cromosoma 22 (regió q11) es fusiona amb part del gen ABL del cromosoma 9 (regió q34). El gen ABL agafa el seu nom d'un virus (el virus Abelson) causant d'un tipus determinat de leucèmia i precursor d'una proteïna similar a la que produeix aquest gen.[4]

Ocasionalment, utilitzant el mètode d'hibridació in situ per fluorescència, es detecten en casos de LMC cromosomes Filadèlfia "críptics" (amb alteracions no observables amb la tècnica de bandes GTG) causats per translocacions inusuals, les quals poden afectar la resposta de la malaltia als tractaments.[5]

Fou la primera malaltia humana que es va associar amb una anormalitat citogenètica específica.[6] El nom de "cromosoma Filadèlfia" es deu al fet que la translocació fou descoberta l'any 1960 per dos científics d'aquesta ciutat dels EUA, Peter Nowell (Universitat de Pennsilvània) i David Hungerford del Fox Chase Cancer Center.[7]

La LMC ara es tracta majoritàriament amb uns fàrmacs específics anomenats inhibidors de la tirosina-cinasa (ITC), com Glivec (imatinib), Sprycel (dasatinib), Tasigna (nilotinib), o Bosulif (bosutinib) que han portat una gran millora en les taxes de supervivència a llarg termini (arribant al 95,2%), ja amb la introducció de Glivec el 2001.[8] Aquests fàrmacs han revolucionat el tractament d'aquesta malaltia i ha permès que la majoria dels pacients tinguin una bona qualitat de vida en comparació amb els antics medicaments de quimioteràpia. En alguns casos de resistència, intolerància o mala resposta a la medicació, pot ser necessari el trasplantament de progenitors hematopoiètics o emprar ITCs alternatius de darrera generació (ponatinib).[9] Ara per ara, només un 1% dels malalts amb LMC -tractats correctament- moren per causes relacionades amb la progressió de la leucèmia.[10]

Avui dia, l'estudi del polimorfisme de nucleòtids simples a determinades regions reguladores dels gens SLC22A4 i SLC22A5 ajuden a predir la resposta dels malalts al tractament amb ITCs.[11]

En casos avançats, pot aparèixer una hipercalcèmia, que és un signe de mal pronòstic.[12] Al nostre entorn, la presentació de la LMC ha augmentat i és similar a la d'altres països europeus. La comparació amb estudis anteriors indica que, majoritàriament, es presenta de forma asimptomàtica, sense esplenomegàlia, amb menor leucocitosi i en fases de millor pronòstic.[13]

Fases de la LMC[modifica | modifica el codi]

+ Fase crònica o mielocitària

Acostuma a mantenir-se durant uns 4 o 5 anys (sense tractament), de vegades amb una fase prèvia sense símptomes. No és rar que es detecti de forma incidental a les anàlisis rutinàries. Als països occidentals, el 90% dels malalts de LMC són diagnosticats a la fase crònica.[14] En cas de ser simptomàtica, es pot apreciar astènia, pal·lidesa, pèrdua de pes, esplenomegàlia o hiperuricèmia. No es palpen adenomegàlies. A l'hemograma es veu una leucocitosi amb menys d'un 2% de blastes, i a moll d'os una proliferació de granulòcits amb formes precursores de mida reduïda.

+ Fase accelerada

D'uns 6-8 mesos de durada. Els factors que promouen les transicions de fase no es coneixen completament, però s'ha observat, per exemple, la presència d'un segon cromosoma Filadèlfia, d'una trisomia del cromosoma 8 o d'una deleció a la proteïna p17. El malalt té febre i dolors osteoarticulars. Les analítiques indiquen un gran nombre de basòfils (per augment dels blastes), anèmia, trombocitopènia i hipereosinofilia. Aquestes alteracions poden comportar infeccions, trombosis i/o hemorràgies.[15]

+ Fase de transformació a leucèmia aguda (crisi blàstica)

S'observa un >20% de blastes a moll d'os. El 80% dels casos en fase de crisi blàstica desenvolupen una leucèmia mieloblàstica aguda (LMA) i el 20% una leucèmia linfoblàstica aguda (LLA), que té millor pronòstic. Els malalts pateixen anèmia greu, infeccions repetides, leucoèstasi, hemorràgies múltiples i trombosis. La clínica és similar a la d'una leucèmia aguda, fet que obliga a fer el diagnòstic diferencial emprant tècniques de biologia molecular.[16]

Darreres investigacions[modifica | modifica el codi]

L'associació de l'inhibidor dual del complex PI3K/mTOR, NVP-BEZ235, amb l'imatinib, indueix l'apoptosi de les cèl·lules de la LMC i augmenta la capacitat de l'imatinib per inhibir el creixement de cèl·lules resistents al tractament.[17]

El compliment correcte de les pautes de medicació indicades i el control molecular (PCR) regular de la malaltia dels malalts en fase crònica s'associen amb un menor risc de progressió de la LMC i de la mortalitat que això comporta.[18]

L'ús de biosensors basats en la transmissió d'energia de ressonància, ajuda a valorar anticipadament la resposta de la LMC als inhibidors de la tirosina-cinasa.[19] L'heterogeneïtat genètica dels gens BCR-ABL1 fusionats comporta canvis significatius en la forma de presentació de la LMC i en la seva progressió. La identificació biomolecular de dites diferències pot ajudar a dissenyar les teràpies més adients per a cada cas.[20]

Les espècies reactives de l'oxigen semblen tenir un paper important en la mutagènesi del BCR-ABL1, la progressió de la LMC i la seva resistència als ITCs.[21] Les cèl·lules natural killers són un camp d'investigació de gran interès per trobar mètodes d'immunoestimulació a l'hora de plantejar la retirada del tractament amb imatinib.[22]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucèmia mieloide crònica Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Jabbour, E; Kantarjian, H «Chronic myeloid leukemia: 2016 update on diagnosis, therapy, and monitoring» (en anglès). Am J Hematol, 2016 Feb; 91 (2), pp: 252-265. DOI: 10.1002/ajh.24275. PMID: 26799612 [Consulta: 21 abril 2017].
  2. Crews, LA; Jiang, Q; Zipeto, MA; Lazzari, E; et al «An RNA editing fingerprint of cancer stem cell reprogramming» (en anglès). J Transl Med, 2015; 13, pp: 52. DOI: 10.1186/s12967-014-0370-3. PMC: 4341880. PMID: 25889244 [Consulta: 22 abril 2017].
  3. Jiang, Q; Crews, LA; Barrett, CL; Chun, HJ; et al «ADAR1 promotes malignant progenitor reprogramming in chronic myeloid leukemia» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 2013 Gen 15; 110(3), pp: 1041–1046. DOI: 10.1073/pnas.1213021110. PMC: 3549099. PMID: 23275297 [Consulta: 22 abril 2017].
  4. Kurzrock, R; Kantarjian, HM; Druker, BJ; Talpaz, M «Philadelphia chromosome-positive leukemias: from basic mechanisms to molecular therapeutics» (en anglès). Ann Intern Med, 2003 Maig 20; 138 (10), pp: 819-830. DOI: 10.7326/0003-4819-138-10-200305200-00010. PMID: 12755554 [Consulta: 28 abril 2017].
  5. Gutiérrez, LG; Noriega, MF; Laudicina, A; Quatrin, M; et al «An unusual translocation, t(1;11)(q21;q23), in a case of chronic myeloid leukemia with a cryptic Philadelphia chromosome» (en anglès). Oncol Lett, 2017 Maig; 13 (5), pp: 3159-3162. DOI: 10.3892/ol.2017.5845. PMC: 5431391. PMID: 28521421 [Consulta: 27 maig 2017].
  6. Rey, LA; Montenegro, Y «Leucemia mieloide cronica, estado del arte» (en castellà). Rev. Univ. Ind. Santander, Salud, 2009 Abr-Ag; 41 (2), pp: 169-180 [Consulta: 21 abril 2017].
  7. Nowell, PC «Discovery of the Philadelphia chromosome: a personal perspective» (en anglès). The Journal of Clinical Investigation, 2007 Ag; 117 (8), pp: 2033–2035. DOI: 10.1172/JCI31771. PMC: 1934591. PMID: 17671636 [Consulta: 28 abril 2017].
  8. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Ministerio de Sanidad. AEMPS.. [Consulta: 6 juny 2013].
  9. Camañas-Troyano, C; Calderón-Acedos, C; Moriel-Sánchez, M del C; Segura-Bedmar, M «Ponatinib: nueva alternativa para el tratamiento de la leucèmia mieloide crónica resistente» (en castellà). Farm Hosp, 2013 Sep-Oct; 37 (5), pp: 424-429. DOI: 10.7399/FH.2013.37.5.759. PMID: 24128110 [Consulta: 25 abril 2017].
  10. Gambacorti-Passerini, C; Antolini, L; Curik, N; Mahon, FX; et al «Multicenter independent assessment of outcomes in chronic myeloid leukemia patients treated with imatinib» (en anglès). J Natl Cancer Inst, 2011 Abr 6; 103 (7), pp: 553-561. DOI: 10.1093/jnci/djr060. PMID: 21422402 [Consulta: 27 maig 2017].
  11. Jaruskova, M; Curik, N; Hercog, R; Polivkova, V; et al «Genotypes of SLC22A4 and SLC22A5 regulatory loci are predictive of the response of chronic myeloid leukemia patients to imatinib treatment» (en anglès). J Exp Clin Cancer Res, 2017 Abr 18; 36 (1), pp: 55. DOI: 10.1186/s13046-017-0523-3. PMC: 5395939. PMID: 28420426 [Consulta: 21 abril 2017].
  12. Toro-Tobón, D; Agosto, S; Ahmadi, S; Koops, M; Bruder, JM «Chronic Myeloid Leukemia Associated Hypercalcemia: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Feb 27; 18, pp: 203-207. DOI: 10.12659/AJCR.902467. PMC: 5340222. PMID: 28239141 [Consulta: 28 abril 2017].
  13. Osorio, S; Casado, LF; Giraldo, P; Maestro, B; et al «Leucemia mieloide crónica en España: sus características de presentación han cambiado. Sección española del registro poblacional EUTOS» (en castellà/anglès). Rev Clin Esp, 2016 Ag-Sep; 216 (6), pp: 293-300. DOI: 10.1016/j.rce.2016.03.001. PMID: 27061504 [Consulta: 25 abril 2017].
  14. Besa, EC «Chronic Myelogenous Leukemia (CML) Treatment & Management. Approach Considerations» (en anglès). Medscape Hematology. WebMD, 2017; Mar 11, pàgs: 7 [Consulta: 28 abril 2017].
  15. Furtado, VF; Santos, GR; de Carvalho, DS; Staziaki, PV; et al «Accelerated phase chronic myeloid leukemia: evaluation of clinical criteria as predictors of survival, major cytogenetic response and progression to blast phase» (en anglès). Rev Bras Hematol Hemoter, 2015 Set-Oct; 37 (5), pp: 341–347. DOI: 10.1016/j.bjhh.2015.07.004. PMC: 4685086. PMID: 26408370 [Consulta: 28 abril 2017].
  16. Clopton, J «Advanced Phases of Chronic Myelogenous Leukemia» (en anglès). Medscape Leukemia & Lymphoma. WebMD, 2016; Des 18, pàgs: 3 [Consulta: 28 abril 2017].
  17. Xin P, Li C, Zheng Y, Peng Q, et al «Efficacy of the dual PI3K and mTOR inhibitor NVP-BEZ235 in combination with imatinib mesylate against chronic myelogenous leukemia cell lines» (en anglès). Drug Des Devel Ther, 2017 Abr 3; 11, pp: 1115-1126. DOI: 10.2147/DDDT.S132092. PMC: 5388256. PMID: 28435223 [Consulta: 18 maig 2017].
  18. Haque R, Shi J, Chung J, Xu X, et al «Medication adherence, molecular monitoring, and clinical outcomes in patients with chronic myelogenous leukemia in a large HMO» (en anglès). J Am Pharm Assoc (2003), 2017 Ma-Jun; 57 (3), pp: 303-310.e2. DOI: 10.1016/j.japh.2017.01.004. PMID: 28259737 [Consulta: 19 maig 2017].
  19. Horiguchi M, Fujioka M, Kondo T, Fujioka Y, et al «Improved FRET Biosensor for the Measurement of BCR-ABL Activity in Chronic Myeloid Leukemia Cells» (en anglès). Cell Struct Funct, 2017 Feb 2; 42 (1), pp: 15-26. DOI: 10.1247/csf.16019. PMID: 27928132 [Consulta: 19 maig 2017].
  20. Zhou F, Jin R, Hu Y, Mei H «A novel BCR-ABL1 fusion gene with genetic heterogeneity indicates a good prognosis in a chronic myeloid leukemia case» (en anglès). Mol Cytogenet, 2017 Maig 19; 10, pp: 19. DOI: 10.1186/s13039-017-0322-8. PMC: 5438485. PMID: 28533818 [Consulta: 26 maig 2017].
  21. Antoszewska-Smith J, Pawlowska E, Blasiak J «Reactive oxygen species in BCR-ABL1-expressing cells - relevance to chronic myeloid leukemia» (en anglès). Acta Biochim Pol, 2017; 64 (1), pp: 1-10. DOI: 10.18388/abp.2016_1396. PMID: 27904889 [Consulta: 19 maig 2017].
  22. Rea D, Henry G, Khaznadar Z, Etienne G, et al «Natural killer cell counts are associated with molecular relapse-free survival after imatinib discontinuation in chronic myeloid leukemia: the IMMUNOSTIM study» (en anglès). Haematologica, 2017 Maig 18, pii: haematol.2017.165001. DOI: 10.3324/haematol.2017.165001. PMID: 28522576 [Consulta: 22 maig 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]