Leucèmia mieloide crònica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de malaltiaLeucèmia mieloide crònica
Bcrablmet.jpg
El cromosoma Filadèlfia com es veu en la metafase per FISH.
Tipus myeloid leukemia i leucèmia crònica
Especialitat oncologia
Medicació uracil mustard, busulfan, idarubicin, cyclophosphamide, Plicamycin, hydroxyurea, thioguanine i imatinib mesylate
Classificació
CIM-10 C92.1
CIM-9 205.1
ICD-O M9875/3
Recursos externs
OMIM 608232
DiseasesDB 2659
MedlinePlus 000570
eMedicine med/371
MeSH D015464
NDL 01217349
UMLS CUI C0023473
DOID DOID:8552
Modifica dades a Wikidata

La leucèmia mieloide crònica (LMC), també coneguda com a leucèmia granulocítica, leucèmia mielocítica o leucèmia mielògena, cròniques, és un càncer de les cèl·lules blanques de la sang. És una forma de leucèmia caracteritzada per l'augment sense control de les cèl·lules mieloides predominantment en la medul·la òssia i l'acumulació d'aquestes cèl·lules en la sang. Té una incidència de 1-2 casos per 100,000 adults.[1] La LMC és un trastorn de la clonació en les cèl·lules mare de la medul·la òssia en la qual es troba una proliferació de granulòcits madurs (neutròfils, eosinòfils i basòfils) i els seus precursors. L'enzim ADAR1 (implicat en la gènesi d'altres neoproliferacions malignes),[2] és el responsable de mantenir la clonació anòmala de les cèl·lules mare leucocitàries.[3] La LMC és un tipus de malaltia mieloproliferativa associada amb una translocació cromosòmica característica anomenada el cromosoma Filadèlfia. Aquesta translocació consisteix en el fet que parts de dos cromosomes, el 9 i el 22 (translocació 9-22), intercanvien les seves posicions. El resultat és que la part 5 del gen de regió de fractura (en anglès: Breakpoint Cluster Region o BCR) del cromosoma 22 (regió q11) es fusiona amb la part 3 del gen ABL del cromosoma 9 (regió q34). El gen ABL agafa el seu nom d'un virus (el virus Abelson) causant d'un tipus determinat de leucèmia i precursor d'una proteïna similar a la que produeix aquest gen.[4] El resultat de dita fusió és el gen BCR/ABL, el qual té tres variants que es diferencien per les característiques de la seqüència fusionada del gen BCR, cadascuna d'elles relacionada amb un tipus diferent de leucèmia humana.[5]

Ocasionalment, utilitzant el mètode d'hibridació in situ per fluorescència, es detecten en casos de LMC cromosomes Filadèlfia "críptics" (amb alteracions no observables amb la tècnica de bandes GTG) causats per translocacions inusuals, les quals poden afectar la resposta de la malaltia als tractaments.[6] A més de la PCR en temps real, també s'utilitza el cariotipat per diagnosticar i controlar la LMC.[7]

Fou la primera malaltia humana que es va associar amb una anormalitat citogenètica específica.[8] El nom de "cromosoma Filadèlfia" es deu al fet que la translocació fou descoberta l'any 1960 per dos científics d'aquesta ciutat dels EUA, Peter Nowell (Universitat de Pennsilvània) i David Hungerford del Fox Chase Cancer Center.[9]

No existeixen associacions familiars en la LMC. El risc de desenvolupar-la no és major en bessons monozigòtics o en descendents directes de malalts amb la malaltia. No s'ha trobat cap relació entre la LMC i l'exposició a benzè o altres hidrocarburs, fertilitzants o insecticides. No és una leucèmia secundària que aparegui freqüentment després de tractar altres càncers amb fàrmacs alquilants i/o radioteràpia convencional. Les radiacions ionitzants a dosis altes (accidents nuclears, irradiació perllongada terapèutica en cas d'espondilitis anquilosant o cáncer uterí) augmenten les possibilitats d'aparició. Es va produir un cas de LMC en una persona que patia la síndrome de l'oli tòxic.[10]

La LMC ara es tracta majoritàriament amb uns fàrmacs específics anomenats inhibidors de la tirosina-cinasa (ITC), com Glivec (imatinib), Sprycel (dasatinib), Tasigna (nilotinib), o Bosulif (bosutinib) que han portat una gran millora en les taxes de supervivència a llarg termini (arribant al 95,2%), ja amb la introducció de Glivec el 2001.[11] Aquests fàrmacs han revolucionat el tractament d'aquesta malaltia i ha permès que la majoria dels pacients tinguin una bona qualitat de vida en comparació amb els antics medicaments de quimioteràpia. Eventualment, la teràpia amb imatinib de la LMC ocasiona el desenvolupament d'una hepatitis aguda, amb unes característiques histològiques particulars.[12] Els malalts de LMC amb determinats factors de risc cardiovascular poden presentar problemes seriosos al ser tractats amb ITCs, per això és convenient establir mesures preventives i controls especials.[13] En casos avançats de LMC, resistents als ITCs, combinar aquests medicaments amb decitabina (un agent hipometilizant) pot millorar els resultats terapèutics.[14]

En alguns casos de resistència, intolerància o mala resposta a la medicació, pot ser necessari el trasplantament de progenitors hematopoiètics o emprar ITCs alternatius de darrera generació (ponatinib).[15] Ara per ara, només un 1% dels malalts amb LMC -tractats correctament- moren per causes relacionades amb la progressió de la leucèmia.[16]

Avui dia, l'estudi del polimorfisme de nucleòtids simples a determinades regions reguladores dels gens SLC22A4 i SLC22A5 ajuden a predir la resposta dels malalts al tractament amb ITCs.[17] També, la determinació de la fosfoproteïna CRKL amb citometria de flux ajuda a identificar, una vegada fet el diagnòstic, als malalts que desenvoluparan un resposta inadequada durant la teràpia amb imatinib.[18]

En casos avançats, pot aparèixer una hipercalcèmia, que és un signe de mal pronòstic.[19] Al nostre entorn, la presentació de la LMC ha augmentat i és similar a la d'altres països europeus. La comparació amb estudis anteriors indica que, majoritàriament, es presenta de forma asimptomàtica, sense esplenomegàlia, amb menor leucocitosi i en fases de millor pronòstic.[20] Ocasionalment, pot debutar amb pneumònies de repetició (que emmascaren la causa de la leucocitosi), EPOC i fibril·lació auricular.[21]

Fases de la LMC[modifica | modifica el codi]

+ Fase crònica o mielocitària

Acostuma a mantenir-se durant uns 4 o 5 anys (sense tractament), de vegades amb una fase prèvia sense símptomes. No és rar que es detecti de forma incidental a les anàlisis rutinàries. Als països occidentals, el 90% dels malalts de LMC són diagnosticats a la fase crònica.[22] En cas de ser simptomàtica, es pot apreciar astènia, pal·lidesa, pèrdua de pes, esplenomegàlia o hiperuricèmia. No es palpen adenomegàlies. A l'hemograma es veu una leucocitosi amb menys d'un 2% de blastes, i a moll d'os una proliferació de granulòcits amb formes precursores de mida reduïda.

+ Fase accelerada

D'uns 6-8 mesos de durada. Els factors que promouen les transicions de fase no es coneixen completament, però s'ha observat, per exemple, la presència d'un segon cromosoma Filadèlfia, d'una trisomia del cromosoma 8 o d'una deleció a la proteïna p17. El malalt té febre i dolors osteoarticulars. Les analítiques indiquen un gran nombre de basòfils (per augment dels blastes), anèmia, trombocitopènia i hipereosinofilia. Aquestes alteracions poden comportar infeccions, trombosis i/o hemorràgies.[23]

+ Fase de transformació a leucèmia aguda (crisi blàstica)

S'observa un >20% de blastes a moll d'os. El 80% dels casos en fase de crisi blàstica desenvolupen una leucèmia mieloblàstica aguda (LMA) i el 20% una leucèmia linfoblàstica aguda (LLA), que té millor pronòstic. Els malalts pateixen anèmia greu, infeccions repetides, leucoèstasi, hemorràgies múltiples i trombosis. La clínica és similar a la d'una leucèmia aguda, fet que obliga a fer el diagnòstic diferencial emprant tècniques de biologia molecular.[24] En aquesta fase, el tractament amb imatinib aconsegueix de vegades el retorn a la fase crònica, però no té un impacte significatiu en el temps de supervivència a llarg termini.[25] En general, dit temps ha augmentat en comparació amb el dels malalts en fase avançada tractats amb les anteriors combinacions quimioteràpiques.[26]

Darreres investigacions[modifica | modifica el codi]

L'associació de l'inhibidor dual del complex PI3K/mTOR, NVP-BEZ235, amb l'imatinib, indueix l'apoptosi de les cèl·lules de la LMC i augmenta la capacitat de l'imatinib per inhibir el creixement de cèl·lules resistents al tractament.[27] Un derivat de la naftoquinona, el CM363, és capaç -in vivo i in vitro- d'aturar el cicle de les cèl·lules leucèmiques i augmentar la seva apoptosi, evitant els fenòmens de resistència a l'imatinib metasulfonat i actuant amb la mateixa eficàcia contra les cèl·lules malignes imatinib-sensibles i les imatinib-resistents.[28]

El compliment correcte de les pautes de medicació indicades i el control molecular (PCR) regular de la malaltia dels malalts en fase crònica s'associen amb un menor risc de progressió de la LMC i de la mortalitat que això comporta.[29]

L'ús de biosensors basats en la transmissió d'energia de ressonància, ajuda a valorar anticipadament la resposta de la LMC als inhibidors de la tirosina-cinasa.[30] L'heterogeneïtat genètica dels gens BCR-ABL1 fusionats comporta canvis significatius en la forma de presentació de la LMC i en la seva progressió. La identificació biomolecular de dites diferències pot ajudar a dissenyar les teràpies més adients per a cada cas.[31]

Les espècies reactives de l'oxigen semblen tenir un paper important en la mutagènesi del BCR-ABL1, la progressió de la LMC i la seva resistència als ITCs.[32] Les cèl·lules natural killers són un camp d'investigació de gran interès per trobar mètodes d'immunoestimulació a l'hora de plantejar la retirada del tractament amb imatinib.[33] Les noves tècniques d'anàlisi del transcriptoma han permès identificar diferències moleculars en les cèl·lules mare de la LMC,[34] les quals fan possible una millor subtipicació de la malaltia i entendre el comportament resistent de certes poblacions cel·lulars tumorals davant dels tractaments emprats fins ara.[35]

Alguns autors investiguen el paper de les quimiocines del moll d'os (en especial de les proteïnes CXCL12 i CCL3) en la gènesi i comportament de la LMC i apunten la probabilitat que un major coneixement del seu pes etiològic en la formació de noves cèl·lules malignes obri pas a una futura diana terapèutica en la malaltia, partint de les cél·lules precursores del sistema hematopoiètic.[36]

El conjunt de canvis epigenètics observats en l'origen i progressió de la malaltia és molt ampli. Inclou alteracions de l'ADN, del funcionament de les histones, de l'efecte modulador de diferents tipus d'ARNs no codificants o canvis subtils en proteïnes "escriptores" que tenen bromodominis claus. El coneixement de tots aquests mecanismes epigenètics anòmals és del tot necessari per determinar el paper que tenen en l'evolució, pronòstic i resistència als fàrmacs de la LMC i, lògicament, per desenvolupar noves formes de tractament.[37]

La combinació dels estudis in vitro, in vivo i la biologia de sistemes produeix noves formes de recerca orientades a crear teràpies optimitzades contra la LMC.[38]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jabbour, E; Kantarjian, H «Chronic myeloid leukemia: 2016 update on diagnosis, therapy, and monitoring» (en anglès). Am J Hematol, 2016 Feb; 91 (2), pp: 252-265. DOI: 10.1002/ajh.24275. PMID: 26799612 [Consulta: 21 abril 2017].
  2. Crews, LA; Jiang, Q; Zipeto, MA; Lazzari, E; et al «An RNA editing fingerprint of cancer stem cell reprogramming» (en anglès). J Transl Med, 2015; 13, pp: 52. DOI: 10.1186/s12967-014-0370-3. PMC: 4341880. PMID: 25889244 [Consulta: 22 abril 2017].
  3. Jiang, Q; Crews, LA; Barrett, CL; Chun, HJ; et al «ADAR1 promotes malignant progenitor reprogramming in chronic myeloid leukemia» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 2013 Gen 15; 110(3), pp: 1041–1046. DOI: 10.1073/pnas.1213021110. PMC: 3549099. PMID: 23275297 [Consulta: 22 abril 2017].
  4. Kurzrock, R; Kantarjian, HM; Druker, BJ; Talpaz, M «Philadelphia chromosome-positive leukemias: from basic mechanisms to molecular therapeutics» (en anglès). Ann Intern Med, 2003 Maig 20; 138 (10), pp: 819-830. DOI: 10.7326/0003-4819-138-10-200305200-00010. PMID: 12755554 [Consulta: 28 abril 2017].
  5. Pane F, Intrieri M, Quintarelli C, Izzo B, et al «BCR/ABL genes and leukemic phenotype: from molecular mechanisms to clinical correlations» (en anglès). Oncogene, 2002 Des 9; 21 (56), pp: 8652-8667. DOI: 10.1038/sj.onc.1206194. ISSN: 0950-9232. PMID: 12476311 [Consulta: 10 setembre 2017].
  6. Gutiérrez, LG; Noriega, MF; Laudicina, A; Quatrin, M; et al «An unusual translocation, t(1;11)(q21;q23), in a case of chronic myeloid leukemia with a cryptic Philadelphia chromosome» (en anglès). Oncol Lett, 2017 Maig; 13 (5), pp: 3159-3162. DOI: 10.3892/ol.2017.5845. PMC: 5431391. PMID: 28521421 [Consulta: 27 maig 2017].
  7. Chauffaille, MLLF «Is karyotyping still needed in the diagnosis and monitoring of chronic myeloid leukemia?» (en anglès). Rev Bras Hematol Hemoter, 2017 Jul-Set; 39 (3), pp: 281-282. DOI: 10.1016/j.bjhh.2016.12.003. ISSN: 1516-8484. PMID: 28830611 [Consulta: 24 agost 2017].
  8. Rey, LA; Montenegro, Y «Leucemia mieloide cronica, estado del arte» (en castellà). Rev. Univ. Ind. Santander, Salud, 2009 Abr-Ag; 41 (2), pp: 169-180 [Consulta: 21 abril 2017].
  9. Nowell, PC «Discovery of the Philadelphia chromosome: a personal perspective» (en anglès). The Journal of Clinical Investigation, 2007 Ag; 117 (8), pp: 2033–2035. DOI: 10.1172/JCI31771. PMC: 1934591. PMID: 17671636 [Consulta: 28 abril 2017].
  10. Llamas-Sillero P, Gómez-Roncero M, Forés R, Cabrera R, et al «Chronic myeloid leukaemia and allogenic bone marrow transplantation in a patient with toxic oil syndrome» (en anglès). Postgrad Med J, 1995 Jul; 71 (837), pp: 444-445. PMC: 2397969. PMID: 7567747 [Consulta: 28 juliol 2017].
  11. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Ministerio de Sanidad. AEMPS.. [Consulta: 6 juny 2013].
  12. James C, Trouette H, Marit G, Cony-Makhoul P, Mahon FX «Histological features of acute hepatitis after imatinib mesylate treatment» (en anglès). Leukemia, 2003 Maig; 17 (5), pp: 978-979. DOI: 10.1038/sj.leu.2402910. PMID: 12750713 [Consulta: 31 maig 2017].
  13. Aghel N, Delgado DH, Lipton JH «Cardiovascular toxicities of BCR-ABL tyrosine kinase inhibitors in chronic myeloid leukemia: preventive strategies and cardiovascular surveillance» (en anglès). Vasc Health Risk Manag, 2017 Aug 4; 13, pp: 293-303. DOI: 10.2147/VHRM.S108874. PMC: 5552150. PMID: 28831263 [Consulta: 27 agost 2017].
  14. Jiang LC, Luo JM «Role and mechanism of decitabine combined with tyrosine kinase inhibitors in advanced chronic myeloid leukemia cells» (en anglès). Oncol Lett, 2017 Ag; 14 (2), pp: 1295-1302. DOI: 10.3892/ol.2017.6318. PMC: 5529866. PMID: 28789344 [Consulta: 24 agost 2017].
  15. Camañas-Troyano, C; Calderón-Acedos, C; Moriel-Sánchez, M del C; Segura-Bedmar, M «Ponatinib: nueva alternativa para el tratamiento de la leucèmia mieloide crónica resistente» (en castellà). Farm Hosp, 2013 Sep-Oct; 37 (5), pp: 424-429. DOI: 10.7399/FH.2013.37.5.759. PMID: 24128110 [Consulta: 25 abril 2017].
  16. Gambacorti-Passerini, C; Antolini, L; Curik, N; Mahon, FX; et al «Multicenter independent assessment of outcomes in chronic myeloid leukemia patients treated with imatinib» (en anglès). J Natl Cancer Inst, 2011 Abr 6; 103 (7), pp: 553-561. DOI: 10.1093/jnci/djr060. PMID: 21422402 [Consulta: 27 maig 2017].
  17. Jaruskova, M; Curik, N; Hercog, R; Polivkova, V; et al «Genotypes of SLC22A4 and SLC22A5 regulatory loci are predictive of the response of chronic myeloid leukemia patients to imatinib treatment» (en anglès). J Exp Clin Cancer Res, 2017 Abr 18; 36 (1), pp: 55. DOI: 10.1186/s13046-017-0523-3. PMC: 5395939. PMID: 28420426 [Consulta: 21 abril 2017].
  18. Krupkova L, Mojzikova R, Novotny J, Gazdova J, et al «Flow cytometric monitoring of the in vitro inhibition of the phosphorylation of CRKL and of SRC family kinases in patients with chronic myelogenous leukemia treated with tyrosine kinase inhibitors» (en anglès). Int J Lab Hematol, 2015 Feb; 37 (1), pp: e11-15. DOI: 10.1111/ijlh.12258. PMID: 24845482 [Consulta: 30 juliol 2017].
  19. Toro-Tobón, D; Agosto, S; Ahmadi, S; Koops, M; Bruder, JM «Chronic Myeloid Leukemia Associated Hypercalcemia: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Feb 27; 18, pp: 203-207. DOI: 10.12659/AJCR.902467. PMC: 5340222. PMID: 28239141 [Consulta: 28 abril 2017].
  20. Osorio, S; Casado, LF; Giraldo, P; Maestro, B; et al «Leucemia mieloide crónica en España: sus características de presentación han cambiado. Sección española del registro poblacional EUTOS» (en castellà/anglès). Rev Clin Esp, 2016 Ag-Sep; 216 (6), pp: 293-300. DOI: 10.1016/j.rce.2016.03.001. PMID: 27061504 [Consulta: 25 abril 2017].
  21. Updyke KM, Morales-Lappot J, Lee T «Atypical Presentation of Chronic Myelogenous Leukemia» (en anglès). Cureus, 2017 Maig; 9 (5), pp: e1280. DOI: 10.7759/cureus.1280. PMC: 5484601. PMID: 28656128 [Consulta: 28 juliol 2017].
  22. Besa, EC «Chronic Myelogenous Leukemia (CML) Treatment & Management. Approach Considerations» (en anglès). Medscape Hematology. WebMD, 2017; Mar 11, pàgs: 7 [Consulta: 28 abril 2017].
  23. Furtado, VF; Santos, GR; de Carvalho, DS; Staziaki, PV; et al «Accelerated phase chronic myeloid leukemia: evaluation of clinical criteria as predictors of survival, major cytogenetic response and progression to blast phase» (en anglès). Rev Bras Hematol Hemoter, 2015 Set-Oct; 37 (5), pp: 341–347. DOI: 10.1016/j.bjhh.2015.07.004. PMC: 4685086. PMID: 26408370 [Consulta: 28 abril 2017].
  24. Clopton, J «Advanced Phases of Chronic Myelogenous Leukemia» (en anglès). Medscape Leukemia & Lymphoma. WebMD, 2016; Des 18, pàgs: 3 [Consulta: 28 abril 2017].
  25. Palandri F, Castagnetti F, Testoni N, Luatti S, et al «Chronic myeloid leukemia in blast crisis treated with imatinib 600 mg: outcome of the patients alive after a 6-year follow-up» (en anglès). Haematologica, 2008 Des; 93 (12), pp: 1792-1796. DOI: 10.3324/haematol.13068. PMID: 18838477 [Consulta: 26 agost 2017].
  26. Silver RT, Cortes J, Waltzman R, Mone M, Kantarjian H «Sustained durability of responses and improved progression-free and overall survival with imatinib treatment for accelerated phase and blast crisis chronic myeloid leukemia: long-term follow-up of the STI571 0102 and 0109 trials» (en anglès). Haematologica, 2009 Maig; 94 (5), pp: 743-744. DOI: 10.3324/haematol.2009.006999. PMC: 2675690. PMID: 19407320 [Consulta: 26 agost 2017].
  27. Xin P, Li C, Zheng Y, Peng Q, et al «Efficacy of the dual PI3K and mTOR inhibitor NVP-BEZ235 in combination with imatinib mesylate against chronic myelogenous leukemia cell lines» (en anglès). Drug Des Devel Ther, 2017 Abr 3; 11, pp: 1115-1126. DOI: 10.2147/DDDT.S132092. PMC: 5388256. PMID: 28435223 [Consulta: 18 maig 2017].
  28. Guerra B, Martín-Rodríguez P, Díaz-Chico JC, McNaughton-Smith G, et al «CM363, a novel naphthoquinone derivative which acts as multikinase modulator and overcomes imatinib resistance in chronic myelogenous leukemia» (en anglès). Oncotarget, 2017 May 2; 8 (18), pp: 29679–29698. DOI: 10.18632/oncotarget.11425. PMC: 5444695. PMID: 27557509 [Consulta: 17 setembre 2017].
  29. Haque R, Shi J, Chung J, Xu X, et al «Medication adherence, molecular monitoring, and clinical outcomes in patients with chronic myelogenous leukemia in a large HMO» (en anglès). J Am Pharm Assoc (2003), 2017 Ma-Jun; 57 (3), pp: 303-310.e2. DOI: 10.1016/j.japh.2017.01.004. PMID: 28259737 [Consulta: 19 maig 2017].
  30. Horiguchi M, Fujioka M, Kondo T, Fujioka Y, et al «Improved FRET Biosensor for the Measurement of BCR-ABL Activity in Chronic Myeloid Leukemia Cells» (en anglès). Cell Struct Funct, 2017 Feb 2; 42 (1), pp: 15-26. DOI: 10.1247/csf.16019. PMID: 27928132 [Consulta: 19 maig 2017].
  31. Zhou F, Jin R, Hu Y, Mei H «A novel BCR-ABL1 fusion gene with genetic heterogeneity indicates a good prognosis in a chronic myeloid leukemia case» (en anglès). Mol Cytogenet, 2017 Maig 19; 10, pp: 19. DOI: 10.1186/s13039-017-0322-8. PMC: 5438485. PMID: 28533818 [Consulta: 26 maig 2017].
  32. Antoszewska-Smith J, Pawlowska E, Blasiak J «Reactive oxygen species in BCR-ABL1-expressing cells - relevance to chronic myeloid leukemia» (en anglès). Acta Biochim Pol, 2017; 64 (1), pp: 1-10. DOI: 10.18388/abp.2016_1396. PMID: 27904889 [Consulta: 19 maig 2017].
  33. Rea D, Henry G, Khaznadar Z, Etienne G, et al «Natural killer cell counts are associated with molecular relapse-free survival after imatinib discontinuation in chronic myeloid leukemia: the IMMUNOSTIM study» (en anglès). Haematologica, 2017 Maig 18, pii: haematol.2017.165001. DOI: 10.3324/haematol.2017.165001. PMID: 28522576 [Consulta: 22 maig 2017].
  34. Jamieson, CH «Chronic myeloid leukemia stem cells» (en anglès). Hematology Am Soc Hematol Educ Program. 2008:. doi:, pp: 436-442. DOI: 10.1182/asheducation-2008.1.436. PMID: 19074122 [Consulta: 5 juliol 2017].
  35. Giustacchini A, Thongjuea S, Barkas N, Woll PS, et al «Single-cell transcriptomics uncovers distinct molecular signatures of stem cells in chronic myeloid leukemia» (en anglès). Nat Med, 2017 Jun; 23 (6), pp: 692-702. DOI: 10.1038/nm.4336. PMID: 28504724 [Consulta: 5 juliol 2017].
  36. Mukaida N, Tanabe Y, Baba T «Chemokines as a Conductor of Bone Marrow Microenvironment in Chronic Myeloid Leukemia» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Ag 22; 18 (8), pii: E1824. DOI: 10.3390/ijms18081824. ISSN: 1422-0067. PMID: 28829353 [Consulta: 25 agost 2017].
  37. Koschmieder S, Vetrie D «Epigenetic dysregulation in chronic myeloid leukaemia: A myriad of mechanisms and therapeutic options» (en anglès). Semin Cancer Biol, 2017 Aug 2; (corrected proof), pii: S1044-579X(17)30152-9. DOI: 10.1016/j.semcancer.2017.07.006. ISSN: 1044-579X. PMID: 28778403 [Consulta: 24 agost 2017].
  38. Clarke CJ, Holyoake TL «Preclinical approaches in chronic myeloid leukemia: from cells to systems» (en anglès). Exp Hematol, 2017 Mar; 47, pp: 13-23. DOI: 10.1016/j.exphem.2016.11.005. PMC: 5333535. PMID: 28017647 [Consulta: 31 juliol 2017].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucèmia mieloide crònica Modifica l'enllaç a Wikidata