Leucina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicLeucina
Substància químicacompost químic, medicament, aminoàcid essencial, DL-leucine (en) Tradueix, L-aminoàcid, aminoàcid proteïnogen i classe d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular131,095 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
ésser humà, Artemisia absinthium, Pseudotsuga menziesii, Abies balsamea, Tsuga heterophylla, Juniperus scopulorum, Juniperus occidentalis, Pinus contorta, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, pi ponderosa, Arabidopsis thaliana, Candida albicans, Chlamydomonas reinhardtii, Daphnia pulex, Escherichia coli, Litoria verreauxii, Pseudomonas aeruginosa, Pseudomonas putida, Salmonella enterica, estafilococ daurat, Trypanosoma brucei, milfulles, xampinyó silvestre, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, Amaranthus spinosus, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Spermacoce pusilla, colza, Cajanus cajan, boixac de jardí, Cassia obtusifolia, Casuarina, Cephalosporium, cocoter, Orange-footed sea cucumber, Cucurbita foetidissima, Cyperus aromaticus, Pastanaga, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax grandis, jacint d'aigua, flammulina, Ginkgo biloba, Gloriosa superba, soia, heura, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Iochroma fuchsioides, Jatropha gossypiifolia, Lantana camara, Luidia ciliaris, Marthasterias glacialis, Flor de nit, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, Neptunea antiqua, tabaquera, Hansenia weberbaueriana, Oncidium, figuera de moro, Panax, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Pinus densiflora, pèsol, prunera, Psophocarpus tetragonolobus, Ruellia tuberosa, Sagittaria sagittifolia, Sida hermaphrodita, Espardenya de mar, Stratiotes aloides, Suaeda aegyptiaca, Suaeda nudiflora, Tacca cristata, Heartleaf oxeye, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, valeriana vera, Verpa bohemica, bolet de la palla, Patxulí, Abutilon indicum, reig de fageda, castanyer, Catha edulis, banya del sègol, Euphrasia officinalis, Euphrasia stricta, Colchicum trigynum, bolet de pi, Onobrychis kachetica, Puccinia graminis, Scolopendra subspinipes, Morró, vesc, Sinorhizobium meliloti, Onobrychis michauxii, Aeromonas veronii, Paraburkholderia, Microchloropsis, Rosa nisami, Cannabis sativa, Euglena gracilis, Caenorhabditis elegans, api, pruenga de jardí, llúpol, remolatxa, Col, sarronets de pastor, Phaseolus vulgaris, fava, Perilla frutescens, magraner, Oryza sativa, blat xeixa, tomàquet, àrnica, guixera, betònica, Chia, Ensifer meliloti, Canyametes, Tacca integrifolia, Bolet de greix, Epipremnum pinnatum i Pandanus odorifer Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₆H₁₃NO₂ Modifica el valor a Wikidata
Nom sistemàtic de la IUPACÀcid(S)-2-amino-4-metil-pentanoic
L-leucine-skeletal.png
SMILES canònic
Model 2D
CC(C)CC(C(=O)O)N Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC(C)C[C@@H](C(=O)O)N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Altres
amargor Modifica el valor a Wikidata

La leucina (abreujada Leu o L) és un dels aminoàcids transcripcionals que formen les proteïnes dels éssers vius. És un aminoàcid essencial dels vertebrats superiors, però l'espècie humana no la sintetitza. Per tant, ha de formar part de la seva alimentació.[1]

La fórmula molecular del compost és igual que la de la isoleucina (la qual cosa fa que tinguin la mateixa massa molecular i, per tant, no es puguin diferenciar en un espectròmetre de masses), però no la disposició d'àtoms en la molècula, el que fa que ambdós aminoàcids tinguin algunes propietats diferents.

A l'ARNm, està codificada com a UUA, UUG, CUU, CUC, CUA o CUG.

La leucina, com altres aminoàcids de cadena ramificada, es degrada mitjançant reaccions que també es troben en el cicle de l'àcid cítric i en el metabolisme dels àcids grassos i que originen acetil CoA, acetoacetat o propionil CoA.[2]

Referències[modifica]

  1. «Leucina». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT) | TERMCAT. [Consulta: 26 juny 2022].
  2. Berg, Jeremy M.; Tymoczko, John L.; Stryer, Lubert. Bioquímica (traducció de la sisena edició nord-americana). Traducció: Juli Peretó (curador). Barcelona: Reverté, p. 670-671. ISBN 978-84-291-7601-8 [Consulta: 26 juny 2022]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucina