Lev Artsimóvitx
  | |
| Nom original | (ru) Лев Андреевич Арцимович |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 12 febrer 1909 (Julià) Moscou (Rússia) |
| Mort | 1r març 1973 (64 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Física i Matemàtiques de la Universitat Estatal de Belarús (–1928) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física nuclear i física |
| Ocupació | físic, inventor, professor d'universitat |
| Ocupador | Facultat de Física de la Universitat Estatal de Moscou (1953–1973) Institut d'Enginyeria i Física de Moscou (1946–) Institut Kurtxàtov (1944–) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1932–1936) Institut Ioffe (1930–1944) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Igor Irodov |
Premis | |
 | |
Lev Artsimóvitx (rus: Лев Андреевич Арцимович) (Moscou, 12 de febrer de 1909 (Julià) - Moscou, 1 de març de 1973) va ser un físic rus, Acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (1953), membre del Presídium de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS (des de 1957), i Heroi del Treball Socialista (1969).
Va ser conegut per dirigir l'equip que va assolir produir la primera fusió nuclear en un laboratori.
Investigacions acadèmiques[modifica]
Artsimóvitx va treballar en el camp de la fusió nuclear i de la física del plasma.[1]
De 1930 a 1944 va treballar a l'Institut Físic-Tècnic Ioffe, i el 1944 es va unir al Laboratori número 2 (actualment Institut Kurchàtov) per treballar en el Projecte soviètic de la bomba atòmica. De del 1951 fins a la seva mort el 1973, va ser el cap del programa d'energia de fusió soviètic.
És conegut com «el pare del Tokamak», un concepte especial de reactor de fusió.[2] Una vegada Artsimóvitx va ser preguntat sobre quan estaria llest el primer reactor termonuclear. Va respondre: «Quan la humanitat ho necessiti, potser poc temps abans».[3]
Sota la seva direcció es va assolir per primera vegada una reacció de fusió termonuclear en un laboratori.
De 1963 a 1973 va ser vicepresident de la Conferència Pugwash i president del Comitè Nacional de Físics Soviètics.
Va ser triat un Membre Honorari Estranger de l'Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Ciències en 1966.[4]
Reconeixements[modifica]
- 1946 - Membre corresponent de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.
- 1953 - Acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.
- 1953 - Premi Stalin de 1a classe.
- 1957 - Acadèmic-secretari de Departament d'Astronomia i Física General de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS, membre del Presídium de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.
- 1958 - Premi Lenin.
- 1965 - Membre Honorari de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia.
- 1966 - Membre Honorari Estranger de l'Acadèmia Estatunidenca de les Arts i les Ciències.
- 1968 - Membre Honorari de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia.
- 1969 - Membre Honorari de l'Acadèmia de les Ciències de Iugoslava.
- 1969 - Heroi del Treball Socialista.
- 1970 - Ciutadà Honorari de Texas (Estats Units d'Amèrica).
- 1971 - Premi Estatal de l'URSS.
- 1972 - Doctor honoris causa de la Universitat de Varsòvia.
- Quatre Ordes de Lenin.
- Orde de la Bandera Roja, dues vegades (incl. 1945).
Eponímia[modifica]
- El cràter lunar Artsimovich porta aquest nom en la seva memòria.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Coppi, Bruno; Feld, Bernard T «Obituary: L. A. Artsimovich» (en anglès). Physics Today, 26(7), juliol 1973, pàg. 60-61. Arxivat de l'original el 2013-09-27 [Consulta: 17 juliol 2021].
- ↑ «Fusion power. Astep in the right direction» (en anglès). New Scientist, 26-08-1976.
- ↑ «Chris Smith, The Path to Fusion Power». Elementary.
- ↑ «Book of Members, 1780-2010: Chapter A» (
PDF) (en anglès). American Academy of Arts and Sciences.
- ↑ "Artsimovich". Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology Research Program. (anglès)
Enllaços externs[modifica]
- «Artsimovich's photo». Acadèmia de Ciències de l'URSS.
- «Artsimovich Memorial Lecture». OFES. Arxivat de l'original el 2006-09-25. [Consulta: 17 juliol 2021].