Lev Kuleixov

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLev Kuleixov
Za schastem 1917 kuleshov 2.jpg
Biografia
Naixement 31 de desembre de 1899
Tambov (Imperi Rus)
Mort 29 de març de 1970(1970-03-29) (als 70 anys)
Moscou (URSS)
Lloc d'enterrament cementiri de Novodèvitxi
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Educació Escola de Pintura, Escultura i Arquitectura de Moscou
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista, actor i inventor
Productora / Companyia Institut Gueràssimov de Cinematografia
Partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Família
Cònjuge Aleksandra Khokhlova Tradueix
Premis

IMDB: 0474487
Modifica les dades a Wikidata

Lev Kuleixov, en rus (Лев Влади́мирович Кулешо́в) (Tambov, 31 de desembre de 1899 - Moscou, 29 de març de 1970) fou un director de cinema rus.

Estudiava pintura artística, però als disset anys fou introduït en el món del cinema per Chanzkonkov i treballà d’assistent i guionista d’Ievgueni Bauer, trobant en el setè art la seva verdadera vocació.

El 1917, gràcies al seu protector realitza el seu primer film, Proyekt inzheniera Praita (Projecte de l’Enginyer Prait), en el que ja si rebel·la la seva clara predilecció per la tècnica occidental de muntatge que ofereix un ritme d’acció més ràpid renovant així la teoria del muntatge anomenat "a la russa", lent que respectava les unitats del teatre clàssic.

La Revolució[modifica]

En iniciar-se la revolta revolucionaria, el productor li encarregà un film de tipus comercial, amb aventures i una història d’amor: Un cant d’Amor inacabat (1917). D’aquestes experiències neixen els seus primers articles en revistes com: El Monitor dels Cinematografistes. Exposa les seves teories revolucionàries del muntatge i el confirmen en la seva determinació de dedicar-se a l’estudi de les seves lleis. Però la situació del país, en el que el jove poder soviètic es veu atacat bèl·lica i econòmicament per tots cantons, no és la més favorable per la posada en pràctica de les teories del jove realitzador.

La fugida dels productors i directors "instal·lats" i la pobresa dels que s’havien quedat, fou el dur aprenentatge de la misèria per a una generació de nous valors, Kuleixov inclòs, el que oferí els seus serveis als soviets. Li encarreguen controlar el material fílmic enviat del front: treball ingrat però que li’n permet seguir el seu aprenentatge. Per la seva eficàcia, se l’anomena cap de les actualitats cinematogràfiques. Oberts llavors per a ell els arxius fílmics va experimentar, amb els fragments de films rodats per altres, les seves teories. La guerra no acaba i a pesar de l’avanç dels polonesos fins a Kíev, Kuleixov es posa a renovar els estudis i a preparar gent pels exàmens de l'Institut Cinematogràfic de l’Estat.

En aquesta batalla es guanyà l’odi de cineastes conservadors que encara restaven en l’Institut i continuaven aferrats a l’antic sistema excessivament teatral. La continuació de la guerra l’obliga a tornar al front de Tissé, el futur fotògraf d’Eisenstein i les imatges allí filmades li serviran de material per al seu primer film revolucionari: Na Krasnom fronte (En el Front Roig) 1920), documental amb argument, important film per la introducció, junt a les actualitats, d’escenes realitzades per actors, el que molts creuen que és un invent dels anys seixanta.

Les teories[modifica]

Kuleixov mai fou un teòric pur; les seves teories sempre foren aplicades per ell en tant que realitzador i la seva obra escrita no es pot estudiar fora d’aquest treball de realitzador. Ensems va esser durant més de cinquanta anys professor en el VGIK, l'Institut Cinematogràfic. Kuleixov professava, que l’art de la il·lusió deu aprendre també com l’art pictòric, teatral o musical és dir, amb una base científica i metodològica. No va realitzar cap film des del 1944 en què deixà: My is Uraly (Nosaltres dels Ural). També fou el creador del que s’anomenà l'efecte Kuleixov, el qual explica que la comprensió semàntica del que apareix en les preses es veu influenciat pel montantge. Ho va demostrar juxtaposant una presa del actor Ivan Mozzhujin, amb una expressió neutre, primer amb una altra presa d'un plat de sop, després amb la d'un taüt i per últim amb la d'una nena jugant. El públic va percebre l'expressió de l'actor de maneres diferents en cada cas, fet que també afectava a la interpretació de les escenes. Tot i això, no hi ha material fílmic que provi aquest experiment, ja que va quedar destruit durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta teoria apassionà als millors cineastes, tant Vsèvolod Pudovkin com Eisenstein, aquest últim utilitzant-lo per aplicar el muntatge vertical.

Obra escrita[modifica]

  • Iskusstvo Kino (L’art del cinema, 1929)
  • Repetitzionny metod v kino (El mètode de les repeticions en el cinema, 1935)
  • Osnovy Regissury (Bases de la posada en escena, 1941)
  • Kadri montage (El pla i el muntatge, 1961) la seva obra fonamental.
  • Pervyie kinossieemki (Primeres cintes filmades).

Filmografia[modifica]

  • La sorprenent aventura de Mr. West en el país dels bolxevics (1924)
  • El Llamp de la mort (1925)
  • Dura Lex o En nom de la Llei (1926)
  • La periodista (1927)
  • El canari alegre (1929)
  • 2 Bould, 2 (1930)
  • Quaranta cors (1931)
  • El gran consolador (1933)
  • Els Siberians (1940)
  • Una baixada en un volcà (1941)
  • El Jurament de Timur (1942). En cooperació amb la seva esposa, l’excel·lent actriu i pedagoga A. Khokhlova

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]