Liber de causis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El Liber de causis (Llibre de les causes, també conegut com a Liber de bonitate pura) és una col·lecció de trenta-dues proposicions neoplatòniques, reunides en una obra atribuïda erròniament a Aristòtil. Va arribar a ser molt conegut a l'edat mitjana, primer en els països àrabs i islàmics i després a Occident. La identitat de l'autor real és un misteri, però la major part del contingut està presa dels Elements de teologia de Procle. Això ho va sostenir per primera vegada Sant Tomàs d'Aquino, a qui va seguir Guillem de Moerbeke en la seva traducció de les obres de Procle al llatí.

El títol original en llengua àrab va ser Kitāb ul-īḍāḥ li-Arisţūţālis fi'l-khayri'l-Mahd, «El llibre de l'explicació d'Aristòtil sobre la bondat pura». El títol Liber de causis va començar a usar-se a partir de la traducció llatina de Gerard de Cremona.

Bibliografia[modifica]

  • C. D'Ancona Costa, «Saint Thomas lecteur du Liber de causis. Bilan des recherches contemporaines concernant le De causis et analyse de l'interprétation thomiste», a: Revue Thomiste 92/4 (1992), p. 785-817.
  • C. D'Ancona, Recherches sur le Liber de Causis, París, J. Vin, 1995.
  • J. Chiu Yuen Yo, «La doctrine de la participation dans le commentaire de Saint Thomas d'Aquin sur le Liber de causis», a: Revue philosophique de Louvain 70 (1972), p. 360-383