Libració

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Libració (molècula).
La fase i la libració de la Lluna al 2013 en intervals d'una hora, amb música, títols i gràfics suplementaris
Vistes simulades de la Lluna durant un mes, on es mostra la libració en latitud i la libració en longitud. També són visibles les diferents fases, i la variació en la mida visual causada per la distància variable des de la Terra
Mesura teòrica de la superfície lunar visible (línia verda), a causa de libració, en projecció de Winkel-Tripel

En astronomia, la libració (del llatí «librare», per equilibrarbalancejar) és una lenta oscil·lació, real o aparent, d'un satèl·lit, vista des del cos celeste al que orbita. Destaquen el moviment de la Lluna respecte a la Terra, o dels asteroides troians en relació amb els planetes.

En la libració lunar és distingeix lleus canvis en la grandària visual de la Lluna vista des de la Terra. Encara que aquest aspecte també es pot descriure com un moviment oscil·lant, la libració és causada pels canvis reals en la distància física de la Lluna, a causa de la seva òrbita el·líptica al voltant de la Terra.

Història[modifica | modifica el codi]

Un dels primers a descriure el fenomen de la libració és Galileu,[1] que va parlar "[d'una] estranya peculiaritat, veiem més del que és estrictament la meitat de la Lluna".

Posteriorment, molts astrònoms i matemàtics van procedir a explicar i modelar els moviments de la Lluna. Entre ells, Tobias Mayer, de Göttingen, va donar una explicació geomètrica de libració en 1750. A principis del segle XIX, el francès Joseph Louis Lagrange i Pierre-Simon Laplace van desenvolupar eines matemàtiques que es van utilitzar per determinar les taules de la Lluna amb gran precisió.[2]

Libració lunar[modifica | modifica el codi]

La Lluna té generalment un hemisferi enfront de la Terra, a causa de la rotació síncrona. Per tant, la primera vista de la cara oculta de la Lluna dels éssers humans va ser el resultat de l'exploració lunar del 7 d'octubre de 1959. No obstant això, aquesta imatge simple és només aproximadament certa: amb el temps, poc més de la meitat (al voltant del 59%) de la superfície de la Lluna és vista des de la Terra a causa de la libració.[3]

La libració es manifesta com una oscil·lació lenta d'anada i tornada de la Lluna vista des de la Terra, el que permet a un observador veure lleugerament diferents meitats de la superfície en diferents moments.

Hi ha tres tipus de libració lunar:

  • La libració en longitud és produeix per l'excentricitat de l'òrbita de la Lluna al voltant de la Terra; la rotació de la Lluna de vegades s'avança i de vegades es retarda de la seva posició orbital. Fa que la Lluna sembli oscil·lar en la direcció est-oest, amb una amplitud màxima de 7°45'.
  • La libració en latitud és el resultat d'una lleugera inclinació (aproximadament 5º) entre l'eix de rotació de la Lluna i la normal al pla de la seva òrbita al voltant de la Terra. El seu origen és anàleg a com sorgeixen les estacions de la revolució de la Terra al voltant del Sol. Fa que la Lluna sembli oscil·lar en la direcció nord-sud, amb una amplitud de 5°9'.
  • La libració diürna és una petita oscil·lació diària a causa de la rotació de la Terra, el que porta a un observador primer a un costat i després a l'altre costat de la línia recta que uneix els centres de la Terra i de la Lluna, el que permet a l'observador mirar primer al voltant d'un costat de la Lluna i després al voltant de l'altra, perquè l'observador està en la superfície de la Terra, no en el seu centre.

Libració troiana[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Òrbita de ferradura

En 1772, les anàlisis de Lagrange van determinar que els cossos petits poden compartir de forma estable la mateixa òrbita que un planeta si es mantenen a prop dels punts de Lagrange, que són 60° per davant o per darrere del planeta en la seva òrbita. Aquests «asteroides troians» s'han trobat orbitant junt amb la Terra, Mart, Júpiter i Neptú.

Els asteroides troians associats amb la Terra són difícils d'observar en l'espectre visible, ja que els seus camins de libració són tals que serien visibles principalment en el cel a la llum del dia. Però al 2010, usant tècniques d'observació per infrarojos, es va trobar que l'asteroide 2010 TK7 era un company troià de la Terra; que librava al voltant del punt Lagrange, L4, en una òrbita estable.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bertrand, 1864, p. 60.
  2. Que sont les librations de la Lune ?, en « L'univers en question », Éditions Atlas, Paris. (francès)
  3. Spudis, Paul D. «Moon». A: World Book at NASA, 2004. 
  4. Connors, Martin «Earth’s Trojan asteroid» (en anglès). Nature. Nature, vol. 475, 28-07-2011, pàg. 481–483. Bibcode: 2011Natur.475..481C. DOI: 10.1038/nature10233. PMID: 21796207 [Consulta: 13 octubre 2016].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Libració Modifica l'enllaç a Wikidata